On Catalunya

RUTA PEL MÉS ENLLÀ

Guia per a caçafantasmes aficionats

Competeix aquest Halloween amb el nen d''El sexto sentido'. Descobreix 13 racons on tens més probabilitats de topar amb un esperit

ONBARCELONA PORTADA FANTASMA HORIZONTAL

Sota la pell d’aquesta Barcelona moderna en què ens ha tocat viure bateguen relats que posen els cabells de punta i ens recorden que fins i tot la història d’aquesta ciutat se sosté sobre espectres, assassins pertorbats, cases encantades i llegendes negres. ¿Dormiu d’una tirada cada dia? No tingueu por, aquests llocs de la Barcelona oculta us proporcionaran aquell insomni que tant trobeu a faltar.

— 1—

Joaquín Costa, 29

L’empremta de la Vampira del Raval es pot detectar en molts punts negres de Barcelona. El més emblemàtic, l’entresòl del número 29 del carrer de Joaquín Costa -en un altre temps Ponent-, un dels seus pisos. L’Enriqueta segrestava nens, els prostituïa i els matava per fabricar ungüents amb les seves entranyes. En aquest entresòl es van trobar restes de les matances d’aquesta assassina en sèrie, proxeneta i curandera: benvinguts a la República Independent de la casa d’Enriqueta Martí. Per cert, si passegeu de nit pels carrerons que envolten la plaça Folch i Torres, potser us topareu amb el fantasma de la vampira: allà hi havia la presó on va ser linxada per les altres preses.

— 2—

Biblioteca de Catalunya

En un món ideal, els vigilants nocturns de la Biblioteca de Catalunya avisarien els Caçafantasmes i ens paus. Però la realitat és que els espectres deambulen per les sales que pertanyien a l’extint Hospital de la Santa Creu, una construcció gòtica amb un claustre que encara avui fa empassar saliva a més d’un. Algunes nits, la silueta translúcida d’un pacient mort té per costum recórrer les sales, amb un llum d’oli a la mà. Més d’un vigilant s’ha hagut de prendre garrafes de til·la després de sentir veus, cruixits i passos en les tenebres. ¿Algun Erasmus amb dues copes de més que s’ha colat on no tocava? ¿Rates? Mira que en sou, d’avorrits…

— 3—

Mirallers, 7

Sense saber la història que hi ha darrere, un ja sent electricitat al clatell quan passa davant d’aquest edifici. Per pal·liar una plaga de possessions diabòliques, a finals del segle XIX es va crear al quart pis d’aquest immoble una casa d’exorcismes. El mateix Jacint Verdaguer, poeta clergue i exorcista en les seves hores lliures, en va ser un dels protagonistes. En aquest lloc se celebraven rituals que conduirien el pare Karras a l’abús d’ansiolítics. Qui sap, potser va ser aquí on es va encunyar per primera vegada la frase diabòlica per excel·lècia: «¿Has vist què ha fet la marrana de la teva filla?».

— 4—

Estació fantasma de Gaudí

¿Hi ha alguna cosa més aterridora que una estació de metro abandonada? Barcelona té unes quantes estacions fantasma; els més optimistes parlen de 10; els menys optimistes, d’un grapat escàs. El cert és que a la línia 5 descansa una de les més cèlebres: Gaudí (just a sota de l’avinguda que li dóna nom). És l’única parada fantasma que mai va arribar a entrar en funcionament, però això no treu que alguns viatgers del metro assegurin haver vist un espectre a l’andana esperant un comboi que no pararà mai. Podria ser un tècnic de catenària endrapant el bocata, d’acord, però una estació fantasma sense fantasma seria com una cervesa sense alcohol: avorrida.

— 5—

Estació de Rocafort

Una onada de suïcidis inexplicable va convertir l’estació de Rocafort en un caramel per als amants de les coses lúgubres. A part de l’estació fantasma de Gaudí, és la parada de metro més encantada de Barcelona. Es diu que després de tancar, els treballadors nocturns han vist pels monitors figures pertorbadores passejant-se per l’andana, esperits de suïcides buscant la sortida. Per cert, si cancel·leu el bitllet i noteu una presència darrere de vosaltres al travessar les portes, tranquils, no són fantasmes: són persones de carn i ossos… i s’estan colant.

— 6—

La Rabassada

La noia del revolt és a les llegendes urbanes el que la Coca-Cola als refrescos: una marca universal. A Barcelona també tenim noia del revolt, i li agrada aparèixer-se en un dels llocs més llòbrecs per on es pot conduir: la carretera de la Rabassada. El seu modus operandi ja ens l’ha explicat milers de vegades Iker Jiménez. Una noia fent autoestop. La reculls. La noia mira en silenci per la finestreta, sembla trista. «Se li deu haver acabat la bateria de l’smartphone», penses. Quan arribes a cert revolt, l’autoestopista trenca el seu mutisme i et demana que redueixis, que vagis amb compte. Li fas cas, però quan et tornes a girar, puf, ella ha desaparegut. Estàs a punt de trucar al RACC, però t’ho penses dues vegades i acabes trucant a Cuarto Milenio.

— 7—

Església de Sant Just i Pastor

Si la tètrica (i bellíssima) església de Sant Just no tingués una història d’esoterisme al seu darrere, algú se l’hauria inventat. Pocs llocs del barri Gòtic resulten tan evocadors. Es diu que, a la vella Bàrcino, en aquest lloc hi havia un temple on es resava a Mitra. Aquest culte pagà sacrificava éssers humans (cristians preferiblement) i els llançava a un pou que va haver de ser tapiat temps després, quan es va imposar el cristianisme, ja que cada nit sorgien del seu abisme els laments de les ànimes en pena. Si poseu l’orella a la vora del pou, potser sentireu l’eco dels morts ressonant als passadissos subterranis que solquen la zona. Podria ser el soroll del camió de les escombraries, però a qui li importa...

— 8—

Carrer de la Flor de Lliri

Explica la llegenda que l’hostal de la Flor de Lliri era un hot spot de la Barcelona antiga, però tenia un petit inconvenient: el seu propietari era un guillat, sàdic i cobdiciós. En una de les habitacions hi tenia un llit que, al ser accionat per una maquinària diabòlica, es plegava amb violència i partia en dos el viatger somnolent. Després de ser desposseïda dels seus béns, la víctima era esquarterada i servida als hostes per sopar. Tot molt foodie. Encara es pot apreciar l’arc de l’hostal al carrer de la Flor de Lliri, on hi ha persones que asseguren veure les cares dels viatgers canibalitzats. De nit es pot sentir fins i tot l’esgarrifós so d’una espinada esquerdant-se: ¡crac!

— 9—

Teatre Romea

Sorolls, objectes que es mouen, figures borroses a la platea. Els crèduls asseguren que els teatres sempre tenen algun espectre entre bambolines i a Barcelona el més cèlebre és el de Margarita Xirgu. El Romea és el seu centre d’operacions, un espai que va veure triomfar l’actriu catalana a principis del XX i que s’ha convertit en el seu hotel post mortem. El glamur de la Xirgu traspassa plans dimensionals i el 2011 la seva llegenda va donar lloc a l’obra de teatre 'Llum de guàrdia'. Els seus autors no van acabar donant-se cops de cap contra una paret encoixinada, s’intueix, doncs, que a la Xirgu li va encantar la peça. I és que aquest fantasma és amor: costa poc imaginar-la desitjant als actors principiants molta merda ectoplàsmica.

— 10—

Rambla de Catalunya, 34

Abans de convertir-se en l’escenari de 'Rec', ningú s’hauria cregut que al número 34 de Rambla de Catalunya hi havia monstres. El més curiós és que després de sortir en l’aterridora pel·lícula, ara ningú es creu que no n’hi hagi. Aquí teniu l’exemple de com un film pot contaminar el nostre pla existencial i corrompre la geografia de la ciutat a cop de terror pur. ¿Algú passaria la nit a l’última planta d’aquest edifici mort després de 'Rec'? I encara diria més: ¿algú s’ha fixat en les estranyes figures que coronen la façana? Parlo d’un monstre maligne que arrossega una noia pels peus a Déu sap quin infern. Calfreds.

— 11—

Ermita de la Santa Madrona (Jardins de Joan Maragall)

L’ermita de la Santa Madrona, la patrona menys coneguda de Barcelona, és un lloc ple de màgia als confins dels jardins de Joan Maragall. Es diu que el diable va intentar foradar la muntanya de Montjuïc, però que la santa Madrona es va aixecar de la seva sepultura i va evitar el triomf del maligne. La gruta va ser anomenada el 'cau del diable' i encara avui connecta l’avern amb el nostre pla existencial (diuen que està a prop del Teatre Grec). Per cert, visiteu també la Font del Gat de nit. El lloc va ser escenari d’aquelarres fins a principis del XIX, encara que si sentiu estranys gemecs entre la malesa, no us alarmeu: segurament són els fantasmes del 'cruising'.

— 12—

Francisco Giner, 43

El 1935 no hi havia pallassos malèfics, ni televisors en un canal mort, ni una Caroline que digués: «Ja són aquííí», però segur que els veïns del número 43 del carrer de Francisco Giner van passar tanta por com vosaltres veient 'Poltergeist'. La família Mont-roig i Mendoza té l’honor de ser la víctima del primer 'poltergeist' documentat a Catalunya. Cops espantosos, coberts flotants i cadires voladores van ser els ingredients d’un fenomen que encara avui ressona com l’eco d’una psicofonia a la Gràcia oculta. No deu ser fàcil viure en aquest pis: angina de pit garantida cada vegada que cruix una biga.

— 13—

Parc Audiovisual (Hospital del Tòrax)

Notícies relacionades

D’acord, és a Terrassa, però una bona crisi cardíaca bé val el desplaçament. L’en un altre temps Hospital del Tòrax acull ara les instal·lacions del Parc Audiovisual de Catalunya. L’han remodelat, però als anteriors inquilins més aviat els és ben igual, perquè segueixen vagant pels seus racons més inhòspits. La taxa de suïcidis d’aquest hospital era elevadíssima. El costum entre els malalts més pertorbats consistia a pujar fins a la novena planta i deixar-se caure. S’han explicat moltes històries terribles: infermeres assassines, una habitació amb fetus en formol, rituals satànics… És normal que hagi sigut escenari de pel·lis tan malrolleres com 'El maquinista', 'Ouija' o 'Els sense nom', els actors de les quals havien d’anar en parelles a orinar. Ser vigilant nocturn en aquest lloc hauria de ser considerat ja professió de risc.

MÉS INFORMACIÓ: Dades recollides dels llibres Fantasmes de Barcelona', de Sylvia Lagarda-Mata (Angle Editorial), i 'Guia Secreta de Barcelona', de José Luis Caballero (Robinbook).

MÉS INFORMACIÓ:Fantasmes de BarcelonaGuia Secreta de Barcelona

Inicia sessió 0 Comentaris