Arròs de llauna

Els plats són més contagiosos que la tos ferina: un dia trobes alguna cosa original i, al cap de poc, s’ha reproduït amb frenesí coniller. El primer arròs en una llauna el va fer Kiko Moya a L’Escaleta (Cocentaina). I el segon, Santi Colominas (sense tenir notícia del primer) al superxiringuito Toc al Mar. Va optar per un recipient de costats iguals, cosa que va plantejar un problema filosòfic: ¿la paella pot ser quadrada? 

Després ha sigut un no parar per a alegria del comensal desinformat, que aplaudeix cada xef llauna com si fos el primer. N’hi ha fins i tot miniatures, com la que serveix Somorrostro amb botifarra i pop. Els cargols es queixen perquè els han desnonat.