Fem un vermut amb Dani Flaco

Després de gravar en acústic 'Hasta la vista', una de les peces que componen el seu recent disc, Verbenas y fiestas menores, vam decidir fer l’entrevista prenent un vermut. ¿El motiu? El pròxim concert de Dani Flaco s’emmarca en el cicle 'Vermuts El Periódico' –serà a la Sala Apolo, el dia 20, en horari familiar: les dotze del migdia–. 

Li porten una copa baló amb complements diversos. «Carai, la litúrgia del gintònic arriba al vermut. Si segueixen així semblarà una fruiteria», fa broma un Flaco cada vegada més flac des que va decidir, explica, beure menys a les nits (sempre que no tingui bolo).

RECORDS LLEGANYOSOS

Això de cantar sense el matalàs de la nocturnitat fa que se li despertin records lleganyosos: «Ara farà quatre anys vaig cantar a Petits Camaleons en una carpa envoltat de criatures a les onze del matí. La prova de so ¡va ser a les vuit! Em vaig despertar i encara era de nit. ¡Aquella matinada va ser el més semblant a tornar a treballar a la Seat!», riu. Fa deu anys que va deixar la seva feina fixa en aquesta empresa automobilística, on va fer de tot: «Vaig estar a la cadena de muntatge, descarregant camions, fent anar el toro...!».

–Escolta, ¿i si vens a cantar en pijama i així t’estalvies temps?

–Doncs seria graciós. ¡Però amb el meu barret i les botes!, ¿eh? Crec que em posaria el públic a la butxaca des del primer minut.

–A més, no conec a ningú que hagi compost una peça que porti per títol 'Fiesta de pijamas'...

–En aquesta lletra volia parlar de les relacions entre els músics. A vegades la vista no ens arriba més enllà del melic (a mi el primer). Ens falta corporativisme: anem molt per lliure o en grups petits. I a vegades jutgem sense saber el treball que hi ha darrere d’algú. Ens creiem en possessió de la veritat absoluta, oblidant-nos que una opinió o un gest nostre poden causar-li molt mal a un company. I, mentrestant, tu estàs tan tranquil de festa de pijames. Hauríem de ser més bons companys, tant amb els que estan per sota com amb els que estan per sobre a nivell de repercussió.

LES CRÍTIQUES AL PP

A 'Verbenas y fiestas menores', el setè àlbum d’aquest «cançonista», com li agrada descriure’s, hi ha espai per a un altre tipus de crítica. A 'Distrito VI' (Bellvitge, el seu) parla sense embuts de les comissions del Govern, la Caixa B, els aforaments, la llei mordassa… «Aquest tema fa anys que el tenia a dins del cap i no aconseguia que sortís. Volia parlar sobre la situació política, però no trobava ni l’arrencada ni el to de la cançó. Només tenia el riff de guitarra. Jo soc de Bellvitge (¡no tota la gent té la sort de ser de Bellvitge!) i això implica lluita social, lluitar pels nostres drets (que no luxes) i alçar la veu quan no estàs d’acord amb alguna cosa. Jo sentia la necessitat de donar la meva opinió sobre les vergonyoses notícies que surten cada dia a la premsa i de protestar contra aquest Estat corrupte que ens governa i ens tracta com si fóssim tontos. Distrito VI va ser l’última cançó que vaig escriure per al disc. Se’m va ocórrer el primer vers: ‘Hay restos de pelo de hiena en el coche oficial...’ i vaig saber que ja la tenia. Només vaig haver d’estirar el fil».

Notícies relacionades

De festa amb Dani Flaco

Sant Isidre mostra l’essència del Solsonès

¿Has rebut algun feedback per part del PP? Perquè més explícit no pot ser: «'Se tragan la clave secreta de la Caja B / Una gaviota sobrevuela la ciudad'». «No, no. Suposo que és per l’obvietat del que dic. Em sembla que no es pot rebatre: és a les hemeroteques i en el dia a dia dels mitjans de comunicació». Bertol Brecht deia que «l’art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma».

La memòria pot jugar males passades. A 'Con quién', Dani Flaco prega: «'Y trata bien mi recuerdo, / porque, a veces, la memoria es un puñal'». «¡La paraula 'puñal' m’agrada tant! En vaig parlar amb l’enyorat Javier Krahe, que la va utilitzar de forma magistral a  'Mariví': ‘En tus muslos las gacelas / y tu pubis, un puñal’. Jo, que de tota la vida que vaig al psicòleg, he comprovat que a base de furgar en les teves pors i fòbies la memòria acaba per posar-te tallafocs perquè no et facis mal a tu mateix. Però si aconsegueixes esquivar-los pots millorar com a persona. Les cançons també ajuden. ¡Et porten a tants llocs!».