Rulo y La Contrabanda, el rocker que acaricia, el cantautor que esgarrapa

¿Que li vols dir a algú que t'agrada? Fàcil: amb 'Me gusta' l'encertes segur. Si és just el contrari, que en realitat ja no ­t'interessa, posa-li 'Tu alambre'. Que la situació es tensa i n'estàs fins als nassos: 'Mi vida contigo era un blues'. ¡Error! ¿No li havies d'haver deixat anar allò dels nassos i te'n penedeixes? Tranquil·litat: tens 'Días dorados'.

Tot aquest catàleg amorós multiús te'l serveix en safata Rulo y La Contrabanda ¡en un sol disc! Però quin disc: un àlbum de pes titulat 'El doble de tu mitad' [frase extreta de la cançó... 'Me gusta'].

Amb les seves noves peces sobre l'amor i els seus derivats, el càntabre ha aconseguit un altre redoblament: ser número u a iTunes i a la llista oficial de vendes. Èxits que poc sospitava aconseguir quan amb només 14 anyets ja militava al grup Suizidio i escrivia la seva primera composició, 'Loco del parque'.

La carrera de Raúl Gutiérrez va arrencar amb una altra banda, La Fuga. Una formació que va passar de la 'Luna de miel' a dir-se 'Hasta nunca' (dos temes que no van passar desapercebuts). El 2009, Rulo va donar per liquidada la seva etapa amb el conjunt després de publicar 'Asuntos pendientes'. I diu haver trobat l'equilibri amb la seva banda de contrabandistes, erigint-se com "un rocker que acaricia o un cantautor que esgarrapa", com li agrada descriure's. Dues facetes que ara, insisteix, conviuen millor que mai.

Rulo y La Contrabanda ha trigat quatre anys a publicar aquest nou compacte amb material inèdit. "¿Per què precipitar-se si no et surten cançons? A mi em costa molt compondre quan estic de gira. Encara que 'Objetos perdidos' la vaig escriure en un camerino de Quito", relata aquest amant dels ­viatges.

El seu afany per recórrer el món el portarà a emprendre un 'tour' de somni: "Pels cinc continents, sol amb un piano, una guitarra i un sofà. Sense banda. Serà la meva gira més vital, encara que sé que a Tòquio tocaré davant de 40 persones, com a molt, i a Buenos Aires, en canvi, l'audiència la tinc assegurada".

LA DURESA DE L'ALZHEIMER

Notícies relacionades

La Barcelona real que descobreix el drama intimista ‘Esmorza amb mi’

Arriba la nit més màgica

A 'El doble de tu mitad' -el primer disc que li produeix Carlos Raya- destaca 'La reina del barrio'. "Si siempre me cuenta la misma historia, / será que su olvido se llenó de memoria", diu la benedettiana tornada.

"La vaig escriure per l'Alzheimer que té la meva sogra, amb només 60 anys, i pel que va acabar aquest any amb la vida de la meva àvia. Em va sortir d'una tirada. L'estava tocant a casa i va aparèixer la meva dona, plorant: '¿Què carai estàs fent?'. Estava a l'estranger i la meva àvia va entrar en coma a l'hospital de Reinosa. Vaig arribar a temps per a posar-l'hi sobre el coixí, gravada a guitarra i veu, ¡en bucle! Imagina't: la meva germana, la mare i jo, plorant... Va morir l'endemà".