Claudia Casanova ens mostra la poesia del mercat de la Concepció

A Claudia Casanova, editora d'Ático de los Libros, li agraden els mercats perquè li agrada la gent. I es nota: prendre un cafè ràpid amb ella perquè ens expliqui per què ha triat per al nostre Museu Imaginari la botiga de Flores Navarro al mercat de la Concepció es converteix en una hora i mitja de conversa absorbent, d'aquella que acaba en un «¡Ostres ¿Però has vist quina hora és?».

Notícies relacionades

El Rei de la Màgia, 135 anys d'il·lusionisme

La Barcelona real que descobreix el drama intimista ‘Esmorza amb mi’

Normal: en aquesta estona hem parlat de com han canviat els nostres hàbits comunicatius i fins i tot la nostra estructura cerebral a causa de la substitució del diàleg cara a cara pel diàleg amb mòbil interposat (Ático acaba de publicar l'assaig de Sherry Turkle 'En defensa de la conversación', imprescindible per prendre consciència de què passa quan el mòbil ho mediatitza tot, des de la informació fins a les relacions amoroses); de la seva tornada a la novel·la com a autora i no només com a editora (Casanova ha publicat dues novel·les històriques, 'La dama i el lleó' i 'La tierra de Dios', i a la primavera sortirà la tercera, 'La perla de Monlaurèl'), de com l'editorial que dirigeix amb Joan Eloi Roca va camí de complir set anys (¡va néixer en plena crisi!) publicant 80 llibres a l'any amb un equip de cinc persones, i, és clar, de per què un mercat i per què les seves flors.

«Vinc al mercat cada cap de setmana. M'agrada haver de triar, no saber què m'emportaré. Com en una llibreria: arribar amb una idea i endur-te una altra cosa perquè t'ha entrat pels ulls i t'has deixat portar. Crec que s'ha fet una bona feina en la recuperació dels mercats, a Barcelona. Viure en comunitat és això: tenir els teus botiguers de confiança, el teu llibreter... Interaccionar amb les persones». ¿I compres flors? «¡Sí! Les flors alegren molt: són poesia quotidiana. La meva novel·la se situa al segle XII perquè m'interessa l'eclosió dels trobadors i, sobretot, de les 'trobairitz', les dones trobadores. ¡Com en aquella època tan fosca hi podia haver aquells esclats de poesia! Potser avui, a nosaltres, encara ens costa trobar mostres de bellesa al nostre voltant. Les flors ho són».