Ves al cine i punt (de ganxet)

Has seguit tots els consells per superar la pujada de gener. Has penjat el regal del cunyat a Wallapop i has comprat al súper deu paquets de macarrons perquè ningú pugui dir que aquest mes t’has quedat sense pasta. Fins i tot has vist un tutorial d’escalada. Et vas posar a dieta, per descomptat, i la vas deixar, com tots, al veure el mem de Michael J. Fox, un que ve del 2025 i allà t’ha vist igual de gras. Ja fa gairebé un mes que t’has apuntat al gimnàs. Hi començaràs a anar el mes que ve, que abans s’ha d’anar de rebaixes per omplir l’armari en funció del teu détox. No et volem alarmar, però ¿sabies que el que has comprat per rebaixes t’ho treuen ara del banc? Sí, amics, arriba la pujada de febrer. ¿També la vols sobreviure? Ves a buscar les agulles de tricotar que la teva àvia et va deixar en herència i segueix llegint. 

Et proposem una activitat que és el súmmum de l’estalvi: et conviden al cine i a més surts amb més roba que abans d’entrar-hi. Sí, just el contrari que en una cita de Mujeres y hombres y viceversa. Es diu Cineknitting, Cine «amb llicència per tricotar», resumeixen. Fa un parell d’anys que el practiquen al centre cívic Casa Sagnier. Et passen una pel·li gratis i et regalen un cabdell de llana. Tots els espectadors venen armats amb agulles, avui una senyora fins i tot ha portat un miniteler. És clar que aquí es veu la pel·lícula fins a cert punt (o puntada).    

Una advertència: això no és bufar i fer ampolles. «És una altra lliga», diu ­rient Rosa Anton. És la dinamitzadora del centre. En aquesta sala ni es cus ni es canta: es fa mitja, una rutina d’àvia que va passar fa anys a tenir estatus hipster. Ja no apareix entre els manaments del bon modern, però encara surt gent amb agulles de sota de les pedres. «A cada sessió ve gent nova», assegura la Rosa. Hi segueix havent milers de tallers, tutorials, mindfulness amb crochet. A Barcelona es mantenen, com en una aldea gal·la, unes guerrilleres del ganxet que deixen pel carrer grafitis de punt. 

Una advertència: això no és bufar i fer ampolles. «És una altra lliga», diu ­rient Rosa Anton. És la dinamitzadora del centre. En aquesta sala ni es cus ni es canta: es fa mitja, una rutina d’àvia que va passar fa anys a tenir estatus hipster. Ja no apareix entre els manaments del bon modern, però encara surt gent amb agulles de sota de les pedres. «A cada sessió ve gent nova», assegura la Rosa. Hi segueix havent milers de tallers, tutorials, mindfulness amb crochet. A Barcelona es mantenen, com en una aldea gal·la, unes guerrilleres del ganxet que deixen pel carrer grafitis de punt. 

COM A CASA

Avui hi ha una vintena de dones i un home, el primer que ve a teixir. No arriba als 40. «Giorgio», es presenta mentre treu unes agulles de fer mitja de color verd fosforescent. «Ara fan moltes pijades», comenta al costat la Pilar. Hi ha veteranes, com ella, però també gent de 30 anys. «Jo desconnecto», justifica la Marta la seva addicció al punt cinèfil. Té 37 anys i un jersei a mitges. «Desconnectes i aprofites per fer regals a la gent», afegeix. 

Notícies relacionades

Per ser feliç busca el 'hygge'

Gimnasos paleolítics

Tots actuen com si seguessin al seu sofà. Treuen les agulles de la bossa de plàstic, la labor a mig fer: uns guants, una bufanda, un parell de jerseis. Es ­canvien els cabdells com si trafiquessin amb drogues. Sembla que parlin un altre idio­ma. «Aquesta és una agulla de 'knook'», ensenya la Teresa. És una agulla de cosir gegant. «Queda com el punt de tricot», mostra una màniga a mig fer. 

¿Llestos? Tots llestos. És a dir: ningú mirant a la pantalla, sinó a la seva falda. No s’apaguen els llums. Comença 'El sopar dels idiotes'. Sempre programen comèdies lleugeres que es puguin seguir sense mirar. Després de les rialles de reüll, la sessió amb agulles es prolonga amb un taller organitzat per Lalanalú. Aquesta botiga taller ensenya avui a fer  barbes i bigotis de ganxet per carnaval. Al capdavall, el seu crit de guerra és: «Fes el que et doni la llana».