Sidecar, 5.000 concerts

L'escena musical de la ciutat està en deute amb aquesta sala amb vocació activista que, a més, està de commemoració. Sidecar ha escollit el veterà Nick Lowe i la seva orfebreria pop per celebrar el concert número 5.000 de la sala.

«Volíem algú amb una carrera tan llarga com la nostra i que hagi arribat al 2016 en plena forma creativa. De sobte va aparèixer la possibilitat d'arribar fins a Nick i no vam dubtar. Li vam explicar que a Barcelona hi ha una sala petita, amb molta història, que arribava a aquesta xifra i que estàvem bojos per comptar amb ell. Suposo que el fet que el grup Los StraitjacketsStraitjackets [amb qui compartirà escenari] hagués tocat aquí fa uns quants anys hi va pesar. Ens va servir d'aval», relata, content, Roberto Tierz, fundador i director del local més longeu (mobilitza l''undeground' barceloní des del 1982).

El recinte del racó de la plaça Reial (amb aforament per a tan sols 200 persones) ha decidit exhibir els seus poders amb una altra estimulant acció: el públic podrà veure alguns dels pòsters (molts, incunables) dels grups i artistes que han trepitjat la seva tarima.

«La gent els podrà descarregar o encarregar còpies (a través de la web de Sidecar). Els imprimirem i els enviarem a casa seva ¡de franc! I alguns els exposarem al bar. Fa uns mesos ens vam posar a reorganitzar l'oficina i se'ns van passar les hores mirant-los. Hi ha meravelles. Ah, i si algú té un pòster que ens falta, que ens el faci arribar per incloure' en la col·lecció», implora Tierz.

JOAN COLOMO, A LA PORTADA DE L'‘HALA!’

Al director li vam demanar que ens comenti anècdotes dels cartells que nosaltres hem seleccionat per il·lustrar el reportatge. Aquest és el resultat. «El de Joan Colomo & La Radiofórmula és de producció pròpia. Vam riure molt dissenyant-lo. Però els músics es van acollonir al veure'l: pensaven que ens havíem passat. Al final va ser un èxit: la cua per entrar va arribar fins a la meitat de la plaça Reial i vam haver de prorrogar".

"El de New York Dolls també té la seva història, però una vegada penjat. Estàvem fent-li una foto al cantant, David Johansen, al costat del pòster i es va acostar un noi per demanar-li un autògraf. El problema és que es va pensar que era Steven Tyler, d'Aerosmith. ¡No vulguis saber el cabreig que va agafar!"

"I, per últim, deixa'm que comenti el de Los Ganglios [grup divertidíssim de Badajoz]. Es van presentar a l'oficina per demanar-nos un bolo i en comptes de portar-nos una maqueta van improvisar un concert. No vam tenir cap més remei que dir-los que sí», riu.

Tierz sap que la sala exerceix sense complexos de «'rara avis' dins del circuit». «Fem el que ens agrada, independentment de modes o tendències, ¡quina paraula més odiosa!».

Notícies relacionades

La Barcelona real que descobreix el drama intimista ‘Esmorza amb mi’

Arriba la nit més màgica

Aquesta era la filosofia que va encomanar el malaguanyat cofundador Quim Blanco [va morir aquest estiu]. «És impossible entendre Sidecar sense recórrer a la seva figura. Va crear una escola que intentem que perduri: el tracte personal amb els artistes, siguin principiants o primeres figures, la cura pels detalls...».

La sala és al soterrani i, depenent de la nit, sembla més petita. La seva història la fa gran.