Barcelona, ciutat iogui

A vegades una primera classe no té èxit. Potser perquè, senzillament, no ha arribat el moment personal de connectar amb el ioga. Però en altres ocasions no s'encerta amb l'estil de classe, el nivell o el professor. Cada pràctica és diferent i per això convé donar-se més d'una oportunitat per sucumbir-hi. Perquè una vegada salta el clic... el neòfit possiblement acabarà enganxat i passi a formar part de la legió iogui que creix a Barcelona els últims anys. ¿Com no t'has de fer addicte a una cosa que fa sentir tan bé i a sobre no té efectes secundaris?

Que cap principiant s'espanti al veure una classe amb aparents contorsions impossibles (com una sèrie de l'estil Ashtanga), o amb portentoses pseudoacrobàcies (rocket) o amb pacient quietud (iyengar) o amb mantres i càntics intercalats (kundalini)...., cadascú ha de descobrir amb quina línia encaixa i se sent millor. 

Amb retard de més de una dècada des del 'boom' als Estats Units, el ioga s'obre pas en gimnasos, diversos centenars de centres especialitzats i sessions (més o menys professionals) a l'aire lliure a Barcelona -sobretot a la platja- com una pràctica sana, contagiosa i amb múltiples beneficis. La ciutat és capital de l'Estat en aquesta disciplina i una dels seus bressols a Europa. El seu avantatge més evident és com resulta de democràtica: des de nens fins a avis, qualsevol pot trobar-se millor si l'executa amb regularitat. I una vegada s'arriba a un nivell mitjà, es pot practicar en solitari on es vagi. Com a tradició espiritual índia, persegueix la consciència plena i l'equilibri de la ment, però a aquesta disciplina mental hi suma la física, de manera que el cos es converteix en eina i en beneficiària col·lateral. En l'actualitat, i amb l'empenta dels estils més dinàmics, en molts casos -per a desgràcia de molts mestres- la pràctica física pot acabar difuminant la raó de ser del ioga, que és la cura integral.

Així ho adverteix Xavi Sola, de Yoga Studio (plaça Universitat, 4), un dels espais més consolidats de la ciutat, després de 15 anys en funcionament i més de 15.000 alumnes que han passat per les seves sales. "És una pena si algú es queda la superfície i en l'entreteniment. Cal intentar anar més enllà i trobar una eina de coneixement personal", on el silenci, la concentració i el contacte amb la respiració condueixen a una pau interior difícilment explicable si no s'ha sentit. Per a Sola, que va apostar per la pràctica tradicional però incorporant una mica més d'intensitat i atraient moltes persones d'uns trenta anys (edat molt habitual per començar, o amb vint-i-bastants), el ioga s'ha d'adaptar al ritme de vida de cadascú i ser tan quotidià "com rentar-se les dents". 

DES DEL GIMNÀS

Al marge de l'efecte propulsor dels EUA -on va arrasar de la mà de molts professors formats a l'Índia-, de l'arribada de mestres nord-americans a Barcelona, i és clar, de la crisi econòmica i el replantejament de valors que ha comportat en molts sentits, el catalitzador del fenomen a la ciutat ha sigut la seva popularització a través dels gimnasos.

Des de la cadena de clubs més gran de de Barcelona, Dir, fins a altres com Európolis, Metropolitan o Holmes Place, passant pels de gestió pública... el ioga es va fer un lloc entre l'aeròbic o la tonificació i va obrir la porta a la difusió de la pràctica, rememora Jordi Canela, instigador el 2010 del macroespai de 600 metres quadrats YogaOne (Aribau, 230), que culmina el continu creixement de la demanda de classes, a l'oferir classes tot el dia de 7 a 21.30 hores, i per on en un mes passen 16.000 alumnes. L'èxit va portar a una segona seu al carrer de Mandri des de l'abril passat, on també s'imparteix formació a futurs professionals i a preparar una expansió de la marca amb franquícies, també per altres ciutats.

Notícies relacionades

Eclosió del ioga en grup i a la fresca

Postures bàsiques de ioga i els seus beneficis

Amb una estadística com aquesta, el també mestre aconsella fer de dues o tres classes setmanals per sentir els beneficis del ioga, encara que no són pocs els practicants que després van més enllà, perquè no triguen a notar beneficis d'ampli espectre: per als aficionats al 'fitness' equilibra la musculatura i la flexibilitat. En qualsevol practicant afavoreix "l'oxigenació dels òrgans interns, la circulació i neteja de la sang, prevé la curvatura de la columna a l'envellir, combat l'ansietat a l'aprendre a controlar la respiració", relata.

També advoca per no limitar-se a la faceta més externa de la disciplina, sinó a aprofundir provant diferents estils i amb lectures especialitzades. Encara que el més habitual entre els practicants més joves és començar amb els estils dinàmics que tenen un component més esportiu, i amb el temps voler "aprofundir" en aspectes més espirituals o d'autoconeixement. Per a les persones grans, una pràctica tranquil·la, que millori la flexibilitat i ajudi a controlar la respiració ja pot ser el més. I un exemple d'això són alumnes de fins a 82 anys i un somriure després de la pràctica.