Encarnita Molina, la murciana que 'va enamorar' Sofia Loren

La diva italiana va tenir un flaix amb la periodista en un rodatge a l’Espanya dels 60, i Paquita Rico va participar en el trasllat del seu cadàver al seient del darrere d’un cotxe. Aquí vam descobrir la història de la pionera de la premsa rosa.

zentauroepp39269687 mas periodico sofia loren con encarnita molina170713135108

zentauroepp39269687 mas periodico sofia loren con encarnita molina170713135108

4
Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

Fa alguns dies Pilar Eyre va reflotar a Lecturas una xafardeia dels anys 60 atribuïda al gat vell televisiu Alfredo Amestoy: Sofia Loren «es va enamorar» d’una «discreta i no gaire afavorida» periodista murciana que es deia Encarna Molina. ¿Qui era aquesta articulista oblidada que va fer sortir de l’armari –sense èxit, avancem– la maggiorata, llavors casada amb el productor Carlo Ponti?

Aclarim la incògnita. Es deia Encarnación López Molina (Múrcia, 1941), i malgrat que Amestoy va afirmar que l’enamorament es va produir quan la Loren rodava a Espanya 'El Cid', la mateixa Encarnita va evocar en un article publicat a la revista 'Sábado gráfico' (1966) que l’havia conegut en el rodatge de 'Madame Sans-Gêne' en un plató de Sevilla Films, el 1961. 

Al cap de pocs mesos de conèixer-la,  la italiana la va convidar a casa seva, a Roma, i a la vil·la de Lugo, a Emília-Romanya

La periodista tenia 18 anys i en una roda de premsa li va disparar una pregunta descarada. A la italiana li va caure en gràcia, li va donar una exclusiva i en qüestió d’hores es va convertir en la seva «millor amiga» («Encarnícita» –pronunciat en italià– li deia). Tot just un mes després 'Encarnícita' volava a Itàlia, s’allotjava a la seva vil·la romana i a la de Lugo, a l’Emília-Romanya, on l’actriu començava Boccaccio 70 a les ordres de Vittorio de Sica.

«Va ser una relació de moltíssima confiança, com la que van tenir Isabel Pantoja i Encarna Sánchez», 

explica Benjamín Bentura, fundador de la revista taurina Fiesta Española, que la va contractar com a columnista d’espectacles, tot i que l’editor s’afanya a assenyalar que –almenys, per part de la murciana– no va ser una amistat que anés més enllà. «Només molt amigues», remata el germà d’Encarnita, Antonio López Molina.

DEL BERENADOR A LA MESETA

Filla d’un corredor de finques i propietari d’un berenador a Múrcia, Encarnita va començar als 16 anys al diari 'La Verdad', i als 18 ja tenia el títol de l’Escola Oficial de Periodisme. El seu primer scoop va ser una entrevista que li va fer a Fabiola de Mora i Aragó el 1960, el mateix any que es va casar amb Balduí i es va convertir en reina consort dels belgues. Bentura, que avui té 85 anys, recorda aquella gesta: «La Casa d’Aragó a Madrid –que jo presidia– li va regalar a Fabiola una verge del Pilar perquè se l’emportés a Brussel·les. Agraïda, ens va invitar a la casa del carrer de Zurbano i m’hi va acompanyar Encarnita. ¡Li va fer una entrevista que va ser una bomba!».

ACCÉS AL PARDO

ACCÉS AL PARDOA partir de llavors va venir l’èxit. La murciana va començar a tenir lliure accés a camerinos, saraus i fins al Pardo. «Era la més famosa de totes –assegura el seu germà–. Allà on anava li obrien les portes. Va ser la primera que va entrevistar els nets de Franco». Va aparèixer a 'La casa de los Martínez' –un 'hit' de RTVE– i es va fer amiguíssima de Rocío Durcal, Carmen Sevilla, Paquita Rico, Rocío Jurado i Lola Flores («totes van passar per casa», assegura el seu germà des de Múrcia). «Ella em deia que totes temien que les critiqués», explica. «Va ser la pionera de la premsa del cor», remarca Bentura.

MISS GUAPA AMB ULLERES

MISS GUAPA AMB ULLERESEl flaix de la Loren per aquesta dona obre un altre interrogant: ¿era Encarnita una gran bellesa? Les poques fotos que se’n conserven –algunes de publicades a Sábado gráfico amb les estrelles que entrevistava– la mostren decorosa, tapada i amb ulleres. «Era moníssima», assegura el seu germà. «No era espectacular, però sí molt atractiva», opina Bentura. «Va ser Miss Guapa amb Ulleres de Madrid [un concurs organitzat per Òptica Cottet que feia furor als 60], i tenia una simpatia, un poder de captació i un do de convèncer extraordinaris», prossegueix. «Si no arriba a ser perquè va morir tan jove, hauria sigut un fenomen de la comunicació».

Va morir als 30 anys de leucèmia.  "La duquessa d'Alba li trucava cada dia", recorda el seu germà

Víctima d’una leucèmia («quan estava molt malament, la duquessa d’Alba li trucava cada dia», explica el seu germà), va morir als 30 anys a Madrid, un mes després d’haver-se casat amb el fill d’un factòtum de la Hisenda murciana. «Un casament estrany», opina Antonia Molina, cosina germana d’Encarnita. «Ella volia provar-ho tot», afegeix el germà.

L'ÚLTIM VIATGE

Notícies relacionades

L'ÚLTIM VIATGEI és ja difunta quan Encarnita va protagonitzar un altre episodi delirant de la història del showbiz del tardofranquisme. Ella havia expressat el seu desig de ser enterrada a la seva Múrcia natal. Així que la seva amiga Paquita Rico la va vestir de carrer i, en companyia del flamant marit d’Encarnita, una de les seves germanes, i l’artista trianera la van enfilar «encara calenta» en un cotxe que va conduir Miguel González, amic de la família. Eren 400 quilòmetres de carretera entre la capital i Múrcia, i per a tensió en aquell transsumpte de cotxe fúnebre, «hi va haver un accident i la Guàrdia Civil va fer disminuir la marxa i circular en filera d’un», segons Antonio López Molina, que desmenteix que la Rico baixés la finestreta i li digués a la Benemèrita que la seva amiga s’havia passat de copes.

Encarnita López Molina descansa a Cabezo de Torres, una pedania al nord de Múrcia, a l’espera que rescatin el seu treball i no serveixi de pastura d’invencions.