Diccionari (actualitzat) de la Diada

ADA COLAU 

N’hi ha que diuen que es tracta de la reencarnació de Duran Lleida, aquell polític de fa un segle que feia la puta i la ramoneta, segons expressió popular. Li retreuen que encara cregui en un referèndum pactat, en una possibilitat de pacte, mentre es declara sobiranista. Però hi ha moltes diferències. Per exemple, una. Duran vivia al Palace; Colau, no.

ALLENDE, SALVADOR 

President de Xile, mort com a conseqüència del feixisme, el dia del cop d’estat de Pinochet, el 1973. Un 11S. Figura emblemàtica de l’esquerra que encara és recordada un dia com avui, quan el poble passeja de nou per aquelles àmplies alberedes que ell va predir. 

ANC 

Hereva de l’Assemblea de Catalu­nya, però tunejada amb els colors de la independència, parella de ball (i de fet) d’Òmnium Cultural. És l’exemple més clar (i més reeixit) de com s’aplica la velocitat a la política. Poc més d’un any després de ser creada, va organitzar la primera gran mani de l’11S, la de l’Estat propi. I així, anar fent. Amb campanyes diverses, marxandatge, encesa d’espelmes i altres coses per l’estil. Si Vázquez Montalbán va dir que el Barça era l’exèrcit simbòlic desarmat de Catalunya, ara l’ha desbancat l’ANC. 

A PUNT

La mani, les cinc manis, d’aquest 11-S, pivoten al voltant d’un punt que batega. I, en un exercici metafòric certament atrevit, també es parla d’un «onze guanyador», que és la forma de dir que es tracta d’un equip «a punt» de guanyar el partit. D’altra banda, algú, en una cançó que no passarà a la història, ha volgut fer rimar engranatges amb atxes, que no són hachas sinó ciris gruixuts (que ningú no s’espanti), els que asseguren que el procés (o la processó, per ser exactes) torna a emprendre el camí. 

  

BORN  

Primer va ser barri, després va ser un barri destruït, i més tard mercat. Després havia de ser biblioteca i finalment va ser jaciment arqueològic i memorial. A fora, hi ha una bandera catalana considerable i, més enllà, bars i restaurants, com ara el Miramelindo, on una nit hi vaig fer un gintònic. La propera exhibició al Born d’una estàtua de Franco a cavall i sense cap promet interessants polèmiques radiofòniques.

BOTIFLER  

Un que té les galtes inflades. En castellà es diria 'mofletudo'. D’aquestes galtes inflades se’n dedueix que és un personatge inflat. És a dir, ple de vanitat. Però com que Felip d’Anjou era borbó i com que els borbons lluïen la flor de lis a l’escut i com que aquesta era una bella flor –una beauté fleur–, resulta que els partidaris de Felip (el V) van ser batejats com a tals. Joan Coromines els descriu com una «figura odiosa», com a «caragirats» i «traïdors». De la qual cosa se n’extreu que per ser botifler abans has de ser català (vegeu Fossar de les Moreres). Avui dia es continua usant com a insult patriòtic. Coromines diria: «Que així els passés una màquina per damunt». 

CARME FORCADELL

Hi ha persones que passen a la història per una frase i persones que passen a la història per una frase i un ac­cent. «¡President, posi les urnes!», que és la que va dir Forcadell el 2014 (vegeu V baixa) amb accent tarragoní, va catapultar la funcionària d’Ensenyament fins a la primera plana de la política. Ara, com a presidenta del Parlament, s’enfronta al repte d’acotar el cap o de desobeir i ser la Joana d’Arc catalana. 

CORONELA 

Els defensors de Barcelona de 1714, agrupats en gremis (els candelers de cera, els pintors, els notaris, els adroguers, els mercaders i els tintorers, els ferrers, els boters, els sastres, els ferrers, els manyans, i uns quants més) van formar batallons –tots ells santificats– per defensar la ciutat com a Coronela, el més semblant a un exèrcit armat contra el duc de Berwick, també conegut com a Jacobo Fitz-James Stuart. Tres-cents anys després, animosos ciutadans es disfressen de Coronela per acolorir l’11S pels carrers de Barcelona, amb tambors i mosquetons.  

DECRET DE NOVA PLANTA 

Certament va ser una planta nova, i no pas perquè fos vegetal, precisament. La planta fa referència a l’aixecament d’una nova topografia a Catalunya. Sense Generalitat, ni Consell de Cent, ni universitats (excepte la de Cervera), ni drets, ni usatges, ni llengua, ni res. Els borbons van conservar alguna cosa, això sí, com el cap del general Moragues, en una gàbia, durant dotze anys, al Portal del Mar. Tot un detall de fair play. 

DIADA 

És una paraula que no té paral·lels en les llengües més properes. Els anglesos no la tenen, ni els espanyols. Es «el día de la Hispanidad» o «An independence day». Els francesos, sí. En català, és, per definició, un dia assenyalat. És més que un dia qualsevol, per entendre’ns. Per al Parlament de Catalunya, l’any 1980, la Diada era «l’esperança d’un total recobrament nacional». Avui, aquella llei seria anticonstitucional.  

17: 14  

La data que s’ha convertit en una hora. L’any que ha esdevingut, amb un punt al mig, un moment, el més esperat, el de la cita amb la història. Això passa cada 11-S, quan ens acollim a la cerimònia de les 17.14, ni un minut abans ni un minut després, i també al Camp Nou, encara ara, depèn dels dies, sobretot a la primera part. Si la reivindicació catalana retrocedís fins a l’època de Borrell II, posem per cas, ens hauríem de llevar ben d’hora, i a les 9.88, cap a quarts d’onze, ja hauríem d’haver-nos manifestat i tindríem tot el dia per davant per anar a la platja. 

DUI / RUI

Ens emboliquem amb les sigles i ja no sabem ben bé què volen dir i per què serviran i, sobretot, com es faran efectives i reals. D’aquí uns anys, un historiador dividirà els catalans entre els duistes i els ruistes, sense comptar amb tots aquells que, en un concurs de televisió, no sabrien distingir la DUI del DIU, i amb tots els altres que ni ho saben ni ho volen saber. 

ESTELADA 

Si vas a una mani independentista amb una senyera i prou, de les d’abans, pots ser vist com un tou. El que va ser una ensenya de grupuscles motivats ara ha ocupat el carril central de la vida política catalana. En una futura Catalunya independent segur que hi haurà partidaris de mantenir l’estelada com a símbol, en detriment de la tradicional sense estel. S’albira un conflicte vexil·lològic.  

FELIP V  

Tornem a Coromines. «L’avorrible nom de persona Felip va ser el nom del més gran enemic a la pàtria». Avui ja no es deu fer servir tant, però anar de ventre a Can Felip va ser, durant molt temps, una habitual pràctica escatològica catalana. Si més no, hem de pensar que relacionar borbó i defecació consolava. El seu homònim (el VI) té, si se’m permet, un bon merder. 

FOSSAR DE LES MORERES 

No s’hi enterra cap traïdor, com és sabut per tothom. És a dir, cap botifler. L’enterramorts i el seu nét es dedicaven a enterrar els defensors de la pàtria al fossar parroquial de Santa Maria del Mar. ¿I el pare del nen? Havia lluitat (i mort) a les ordres de Berwick. Quan arriba el cadàver, l’enterramorts i el seu nét (pare i fill del soldat borbònic) es miren el cos i Mestre Jordi, l’enterramorts, diu: «Fou traïdor a Catalunya! On l’enterrarem? A fora!». D’aquí ve tota la flamarada. Ho explica Pitarra, que no era precisament Shakespeare. 

MARAGALL, PASQUAL 

Va dignificar, amb l’ajut de Joan Ollé, l’acte institucional de l’11S, que fins que ell va arribar era només una recepció i una ofrena floral. El va convertir en una cerimònia laica, oberta, multilingüe i emotiva. Fins i tot li hauria agradat a Prat de la Riba, que tot això de l’11S ho trobava massa friqui. 

MARXANDATGE 

De samarretes. Com les bosses, les xancletes, les calcetes i els calçotets, els sostenidors, les gorres i potser fins i tot els preservatius, tot i que no en tinc constància. Aquest any, s’hi pot escriure el que vulguis, a l’espatlla. En Màrius Serra hi ha escrit: «L’any que ve, a la platja», que és el que deia, més o menys, Brassens el 14 de juliol: «Je reste dans mon lit douillet». 

MURIEL 

Si tot això acaba bé, la «revolució dels somriures» passarà a la història amb aquest nom per culpa de la Muriel Casals. O gràcies a la Muriel, que no buscava un somni. Ella era aquest somni, que venia del PSUC i anava cap a la solidesa de la dignitat en forma de reivindicació plàcida i robusta alhora.   

9-N  

Hi ha dies que són simbòlics perquè vénen de lluny, com l’11S, i d’altres que ho són perquè ens hi encapar­rem. Primer, un referèndum; després, la declaració solemne del Parlament on es declara l’inici del procés de creació d’un Estat català independent. Aquest segon 9-N, hem de veure com acaba. El primer va acabar amb una abraçada sorollosa i fraternal entre Artur Mas i David Fernández. I també amb acusacions que encara són vives. Les urnes de cartró, mentrestant, van ser recollides per una colla de drapaires que les van vendre a tant el quilo. Menys una, que deu ser al Museu d’Història de Catalunya.  

ÒMNIUM CULTURAL

Parella de fet (i de ball) de l’ANC. Molt abans de totes les manifestacions hagudes i per haver, va lluitar per la llengua i per la flama, va establir l’honor en les lletres (com si les lletres tinguessin a veure alguna cosa amb l’honor) i es va encomanar a Santa Llúcia. 

RAFAEL CASANOVA

Al davant, al damunt i al costat de l’estàtua del passeig Lluís Companys, cada 11-S s’hi acumulen corones de flors i rams, i la banda toca Els Segadors sense descans. El bronze de la bandera de Santa Eulàlia i el rostre adolorit de Rafael Casanova fan la resta, més o menys al lloc en què el conseller en cap va ser ferit el 1714. La gràcia és que per immortalitzar el prohom, Rossend Nobas va fer servir la mateixa cara d’un torero ferit, una obra anterior d’aquest l’escultor romàntic. 

REFERÈNDUM CONSTITUCIONAL PACTAT

Vegeu OVNI, objecte votant no identificat.

REPÚBLICA CATALANA

Perquè sembla que una monarquia catalana no té gaire bona premsa, ¿no? ¿I un comtat? 

RUTA, FULL DE

Exemple de com es poden canviar les trajectòries, els plànols, les localitzacions i els camins a seguir en funció de com bufa el vent. La ruta, com totes, té un final, però el full que la descriu, que va del punt A al punt B, té guies que el llegeixen a la seva manera. 

SALT

Va ser coneguda pels comitès revolucionaris de la FAI, per allò que abans es deia manicomi, per la indústria tèxtil, per ser un univers de llengües en l’espai reduït d’un poble, pel festival Temporada Alta i per tenir l’alcalde-poeta (Salvador Sunyer) més digne, intel·ligent i treballador del país. Totes tres coses. Avui cridarà l’atenció perquè el president Puigdemont serà el primer president a manifestar-se.  

SANT BOI

Fa 40 anys, el governador civil creia que si enviava l’Assemblea de Catalunya a Sant Boi, de pressa i corrents, sense capacitat de reacció,  tot s’esvairia. I va ser de bojos, és clar.

 

TRAM  

Hi ha molta gent que, en la seva configuració a Twitter, per exemple, diu «Pereprat-tram 234». Haver estat en aquell tram, en aquell raconet d’història, és una mena de blasó. Incorporen el tram al seu nom, perquè quedi constància de la fita. 

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Després de tots els herois del setge de 1714, després dels «néts dels almogàvers» que van recuperar el Fossar de les Moreres, després dels atrevits que van desafiar la dictadura per fer una ofrena floral, després dels maulets i de tots els independentistes de pedra picada de la història, just després, ve el Tribunal Constitucional. Una cohort més en el combat del poble de Catalunya per la seva llibertat. ¿És així, no? (vegi’s V Baixa) 

UNIONISME 

Referit a la doctrina que es practica per tal de refermar la unitat d’Espanya amb accions atrevides com ara posar una pantalla gegant per veure un partit de futbol de la Roja al mig de Barcelona mentre es crida «Yo soy español, español, español». 

V 

Peter Sloterdijk ha escrit que «una nació és una col·lectivitat que aconsegueix conservar en comú l’absència de calma, una comunitat de preocupacions i excitaci­ons que es regenera dia rere dia». Des del 2010, amb la sentència del Constitucional, hem viscut excitats, «nació bel·licosa i obstinada», com va dir Voltaire. En aquest cas, el 2014, amb samarreta groga o vermella, a triar. I amb les urnes que la Forcadell reclamava. 

VIA CATALANA

En aquest cas, va ser una cosa d’agafar-se de les mans, des de la Jonquera a Alcanar. I més enllà. Un corrent elèctric de centenars de milers, el 2013. 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

VIA LLIURE 

En aquest cas, a la Meridiana, veient passar, més o menys, un punter. També ho escriu Sloterdijk: «La indignació transforma tots els implicats en un grup d’estrès ofensiu que es converteix en una comunitat política».