Brasilers

Encara que la geografia s’entesti a demostrar el contrari, el Brasil sempre ha sigut una enorme illa entre l’Àfrica, Europa i la resta de l’Amèrica del Sud. Un territori amb dimensions continentals que viu de portes endins però que no perd cap oportunitat de demostrar la seva exuberància al món exterior. El mite del futbol com a religió, de cossos esculpits a la platja o del carnaval com l’orgia més gran del planeta són els tòpics que els brasilers han sabut exportar al ritme de la seva vibrant música d’arrel africana. L’exageració no existeix al seu diccionari i el minimalisme no és una opció. Al Brasil, si una cosa no és gran, enorme o colossal no val la pena.

    Un cop entès això, ningú s’hauria d’estranyar al llegir que els Jocs Olímpics de Rio 2016 no seran només una qüestió esportiva, sinó també un motiu d’orgull o decepció nacional per als pròxims 50 anys. El Brasil viu en aquests moments la pitjor crisi política, econòmica i social dels últims 25 anys, una situació tan greu que el Comitè Olímpic Internacional (COI) ni tan sols s’ha atrevit a convidar a la cerimònia d’inauguració la presidenta suspesa, Dilma Rousseff. El que passi al llarg dels 17 dies de competicions marcarà el futur del país.

    No obstant, una llum brilla al final del túnel. Els esforços d’última hora han aconseguit que s’arribi a temps amb l’organització, i als car­rers de Rio de Janeiro es comença a notar, encara que tímidament, l’esperit olímpic. Acostumats que les coses no funcionin, la violència i les previsions catastrofistes de la premsa, els carioques no han perdut el son pensant en Rio 2016. L’etern hedonisme dels brasilers s’imposarà una vegada més com una necessitat, un mètode per sobreviure al caos. Conscients que serà l’última festa en un llarg període de temps, es preparen per donar-ho tot. 

ELS QUE COMPTEN  

JANAÍNA PASCHOAL Lletrada.

Excèntrica, exaltada i extremadament conservadora. Aquests podrien ser els adjectius que defineixen l’especialista en Dret Penal Janaína Paschoal. Coneguda a tot Brasil per haver sigut l’autora de la polèmica petició d’impeachment de la presidenta Dilma Rousseff, aquesta dona de 41 anys va afirmar durant un acte a la Universitat de São Paulo (USP) que ni més ni menys que Déu l’havia enviat per alliberar el Brasil de la tirania de l’esquerra. Les seves apari­cions­ a la comissió d’impeachment del Senat brasiler van fer parlar molt les últimes setmanes per la debilitat dels seus arguments per demanar la suspensió de Rousseff. L’acusació de «colpista» que pesa sobre ella va fer que diversos ciutadans li fessin un escrache a l’aeroport de Brasília que es va convertir en viral. Sens dubte, una de les persones del moment per la seva importància en el futur del Brasil. 

EDUARDO LUIZ SAVERIN Inversor tecnològic.

Encara que molts ni s’ho imaginin, un brasiler va tenir un paper determinant en l’inici de Facebook. Amb una fortuna de prop de 9.000 milions de dòlars, segons la revista Forbes, aquest inversor tecnològic està considerat un dels cinc cofundadors de la xarxa social juntament amb Mark Zuckerberg, Dustin Moskovitz, Chris Hughes­ i Andrew McCollum. Nascut en el si d’una família jueva de São Paulo fa 34 anys, aquest magnat de la tecnologia criat a Florida és conegut pel seu suport a les start-ups més prometedores del sector. No obstant, Saverin, que es va graduar cum laude a Harvard, no va aconseguir el reconeixement de Zuckerberg i els seus companys en la fundació de Facebook i es va veure obligat a recór­rer als tribunals. La seva tempestuosa relació amb l’americà va quedar reflectida a la pel·lícula La xarxa social, dirigida per David Fincher el 2010. 

CAETANO VELOSO Compositor i cantant

El músic de Bahia, de 73 anys, germà de Maria Bethânia, va revolucionar, a finals dels 60, l’escena musical brasilera amb Gilberto Gil al fusionar els ritmes tradicionals de la seva terra amb la bossa nova, el rock i fins i tot el fado portuguès. El moviment va ser batejat pels seus creadors com a tropicalisme, i, a més de Veloso i Gil, es van sumar a les seves files Gal Costa, Tom Zé i Os Mutantes, entre altres. Ha tingut una gran influència en artistes tan aparentment allunyats de l’univers brasiler com Beck, David Byrne­ i fins i tot Kurt Cobain. Veloso, casat dues vegades i pare de tres fills, no només ha sigut transgressor en el terreny de la música, sinó que el seu activisme polític el va portar a exiliar-se durant la dictadura, i a recolzar molts­ anys després Lula, de qui va acabar renegant i es va guanyar per aquest motiu una sorollosa reprimenda de la seva mare, la centenària Dona Canó. 

DILMA ROUSSEFF Presidenta suspesa del Brasil.

Poques hores abans de l’inici dels Jocs, Dilma Rousseff sabrà de quina manera la recordaran els brasilers. El 12 de maig, va ser suspesa en la presidència fins que el Congrés determini si és culpable d’haver maquillat els fons públics. Ella ha qualificat la seva sortida de cop d’Estat. Els brasilers van constatar que el seu substitut, l’exvicepresident Michel Temer, ha sigut molt pitjor del que s’esperava. La recessió i la pobresa no deixen d’augmentar. En aquest context, Rousseff necessita sis vots per sortir airosa del judici polític que afronta al Senat. Per apartar-la definitivament de la presidència es necessiten dos terços de la cambra (81 escons). Només que  sis senadors que en el seu moment van recolzar  la seva destitució canviïn la seva postura, tornaria a  recuperar els seus furs. El més extraordinari del cas és que es dirimirà gairebé en sincronia amb els Jocs. La defensa de Rousseff té fins al 27 de juliol per presentar els al·legats finals. Els denunciants ja ho van fer la setmana passada. El 2 d’agost, el relator de la comissió de Judici Polític, Antonio Anastasia, li haurà d’oferir al Senat un nou informe que serà sotmès a votació 48 hores més tard. La vigília de la competició global més gran, el Brasil serà un volcà polític. Temer deixarà inaugurats els Jocs sense saber si aquest pot ser un dels últims actes del seu Govern. Molts analistes creuen que la sort de Rousseff està tirada. Però les certeses d’avui es poden fer miques en el terreny inestable del Brasil. 

LEONARDO BOFF Teòleg

Si s’hagués de triar el personatge que més atenció ha prestat a la defensa dels pobres i els exclosos del Brasil no seria un polític sinó un monjo franciscà. Amb 77 anys a l’esquena, Boff, un dels principals impulsors de la teologia de l’alliberament a l’Amèrica Llatina, continua tan lúcid com el primer dia. Considerat com un dels pioners en l’aplicació de la seva doctrina a l’ecologisme, el seu activisme s’ha concentrat en les últimes dècades en la preservació del planeta a través de la superació de la pobresa material i espiritual. És per això que la vinculació del teòleg amb el gegantí Moviment dels Sense Terra l’ha situat en aquests últims mesos en la batalla política per la continuïtat del mandat de la presidenta Dilma Rousseff. Segons ­Boff, la consumació del «cop suposarà un retrocés en la lluita dels brasilers per la igualtat». 

SUZANA HERCULANO-HOUZEL Neurocientífica.

Un dels principals noms de la ciència al Brasil és també un dels seus principals crítics. La neurocientífica Herculano-Houzel va deixar el seu Rio de Janeiro natal per investigar l’anatomia cerebral a la Universitat de Vanderbilt, a Nashville. Des d’aleshores s’ha convertit en una reconeguda conferenciant del TED i en la primera brasilera a rebre el finançament de la Fundació James S. McDonnell per a les seves investigacions. A més de criticar l’«encotillament» de la investigació al Brasil i els devastadors efectes de la crisi econòmica sobre el seu finançament, Suzana va dir que no se sentia respectada en la seva condició d’atea en un país que penja crucifixos als seus edificis públics tot i ser teòricament laic. També va criticar el tabú de l’avortament al Brasil, una postura que va ser criticada fins i tot pels seus col·legues i que va influir fortament en el seu exili científic als Estats Units. 

BRUNA MARQUEZINE Actriu de telenovel·la.

El ritual més important dels brasilers té lloc cada dia a les nou del vespre. És l’hora de la novel·la al canal Globo i no existeix una sola televisió al país que no estigui encesa en aquell moment. No és gens estrany que milions de brasilers es coneguin al detall la vida íntima de totes les actrius i tots els actors de les seves sèries favorites. Entre totes elles, Bruna Marquezine està considerada la nena mimada de les novel·les del Brasil. La seva primera aparició a la petita pantalla va ser quan a penes tenia 7 anys i un any després, el 2003, ja va ser guardonada amb el premi a la Millor Actriu Infantil. Ara, amb 20 anys acabats de fer, està considerada una de les joves més sensuals del país i els seus idil·lis centren les pàgines roses de la premsa. La seva frustrada relació amb el futbolista Neymar va ser considerada l’última gran història d’amor dels últims anys al Brasil. 

PAULO COELHO Astre de l'autoajuda.

«Sóc l’intel·lectual més gran del Brasil», ha afirmat sense rubor Paulo Coelho (Rio de Janeiro, 1947), astre de l’autoajuda que viu a Ginebra des del 2006. Funda aquesta convicció –i, de passada, una fortuna valorada en 517 milions de dòlars– en els 140 milions d’exemplars dels seus llibres venuts en 150 països. Coelho també afirma que és un «guerrer de la llum», un lluitador permanent des que es va treure els pantalons curts. El seu pare, engi­nyer, el va tancar dues vegades en un psiquiàtric. La primera als 17 anys, per rebel. I la segona, amb electroxocs inclosos, per la seva propensió a la violència, l’alcohol i les noies. Després va ser la dictadura militar la que el va posar entre reixes i el va torturar per hippy grenyut, anticapitalista i autor d’uns còmics a favor de la llibertat. Quan van acabar tots els inferns, es va mudar a Londres, va comprar una màquina d’escriure i va tenir una revelació que el conduiria a Déu, al Camí de Santiago i a una collita d’obres que per a molts resulten tutorials de superació –el seu segon llibre, L’alquimista (1988), és el cinquè més llegit de la història, després de la Bíblia, les cites de Mao i Harry Potter– i per a altres és pur soroll. Està casat amb la pintora brasilera Christina Oiticica, amb la qual va fundar l’Institut Paulo Coelho, dedicat a donar oportunitats als nens i les persones grans  brasilers i finançat exclusivament a base de drets d’autor. 

WAGNER MOURA Actor.

Encara que el seu forçat accent colombià li va suposar dures crítiques per part de la comunitat llatina a Hollywood, l’actor brasiler Wagner Moura va interpretar un més que convincent paper de Pablo Escobar a la sèrie Narcos. Considerat com la mà dreta del director José Padilha, el de Bahia, que recentment va complir 40 primaveres, és l’actor amb més èxit fora del Brasil. El seu personatge de Capità Nascimento a la pel·lícula de culte Tropa d’elit, una profunda crítica de la guerra del narcotràfic a Rio de Janeiro, el va catapultar a l’èxit el 2006. El seu salt a Hollywood no es va fer esperar, i al mes de gener es va convertir en el primer brasiler a ser guardonat amb el Globus d’Or al millor actor en sèries de televisió precisament pel seu treball interpretant el popular narcotraficant de Medellín. Conegut pel seu activisme polític, va ser el primer a expressar el seu total suport a la presidenta, Dilma Rousseff.  

JAIR BOLSONARO El Le Pen brasiler.

Racista, homòfob i partidari del retorn d’una dictadura militar al Brasil. El diputat brasiler del Partit Socialcristià (PSC), Jair Bolsonaro, és el màxim exponent de la ultradreta del gegant sud-americà i no són pocs els que l’han acusat de ser «el Le Pen brasiler». Aquest antic paracaigudista de l’Exèrcit, que no dubta de presumir que camina armat pels carrers de Rio, va ser el diputat més votat en les eleccions del 2014 amb precisament 464.000 vots. El seu èxit entre les classes populars de la cidade maravilhosa és tan gran que el 2015 va anunciar la seva intenció de concórrer a les eleccions presidencials del 2018. Però el mes d’abril pas-sat Bolsonaro va cometre un greu error a l’homenatjar el coronel Brilhante Ustra, el principal torturador de la dictadura brasilera, fet que li va valer la seva imputació davant la Cort Suprema i, molt probablement, el final de la seva carrera política.  

EDSON ARANTES DO NASCIMENTO, PELÉ Futbolista.

El món del futbol va fer un gir inesperat el 29 de juny de 1958. L’escenari, l’estadi Rasunda d’Estocolm; el marc: la final del Mundial entre l’amfitrió, Suècia, i el Brasil; el protagonista: un xaval de 17 anys que, aquell dia, va presentar les seves credencials com la figura futbolística més gran de tots els temps. Una jugada va ser suficient per comprendre que la seva incipient irrupció adquiriria molt aviat un caràcter universal: va parar amb el pit la pilota, la va deixar caure amb suavitat i, per art de màgia, va fer un barret al gegant Gustavsson per rematar la feina amb una volea batent el porter Svensson. Era el 3-1 (el Brasil va acabar guanyant 5-2).

    No s’havia vist res semblant fins llavors però fins aquell moment tampoc hi havia hagut un jugador com Pelé, per a fortuna del Brasil, en particular, i del futbol, en general. Amb la Canarinha, va conquistar tres Copes del Món (1958, 1962 i 1970) i, amb el Santos, el seu equip de tota la vida, 23 títols, entre ells, 9 Campionats Paulistes, 2 Copes Libertadores i 2 Intercontinentals. Pelé, que avui té 75 anys, va acabar la seva carrera al Cosmos de Nova York, on va jugar tres temporades. Es va retirar amb 36 anys i un reguitzell de rècords: 1.366 partits disputats i 1.282 gols anotats (760 d’ells, oficials). Només la irrupció de Maradona, els anys 80, va posar en entredit la seva condició de número u de la història, un honor encara més qüestionat amb l’arribada de Messi. Un argentí, per mosquejar encara més el Brasil.  

SÉRGIO MORO Jutge.

L’escàndol de corrupció més greu de la història del Brasil es va iniciar amb la decisió d’un sol home. El jutge federal Sérgio Moro dirigeix des del març del 2014 l’anomenada operació Lava Jato, és a dir, la investigació criminal que va desmuntar la xarxa de corrupció que va operar durant dècades en la petrolera semiestatal Petrobras. Amb a penes 43 anys, aquest jutge té a les seves mans el futur de 133 empresaris i polítics acusats de corrupció, entre ells l’expresident de la República, Luiz Inácio Lula da Silva. No obstant, els seus mètodes d’investigació i la seva fixació pels membres del Partit dels Treballadors (PT) li han valgut enormes crítiques a nivell internacional. Moro, que té el suport incondicional de la premsa conservadora, va filtrar a diversos mitjans les gravacions il·legals que va efectuar sobre Lula i la presidenta Rousseff. Amb això va obtenir l’etiqueta de colpista entre l’esquerra, i la d’heroi entre la dreta del país. 

SILAS MALAFAIA Telepredicador.

No hi ha cap favela al Brasil on la figura de Malafaia no sigui adorada com una espècie de messies. Amb 29 anys d’experiència a la TV, està considerat com el telepredicador evangèlic més important del país i la principal imatge de la totpoderosa Assem-

blea de Déu. Els seus discursos contra l’avortament i els gais són visitats a internet per milions de brasilers, i diaris com The New York Times li han dedicat perfils a les seves pàgines. El 2013 la revista Forbes el va situar com el tercer pastor evangèlic més ric del continent, amb una fortuna estimada de 136 milions d’euros, fet que va despertar la còlera de Malafaia que, això sí, presumeix de desplaçar-se en un Mercedes-Benz model E500 blindat a Alemanya per garantir la seva seguretat personal. Amb centenars de milers d’esglésies venent ampolletes d’aigua miraculosa del Jordà a cinc euros la unitat no és estrany. 

MARCELA TÉMER Primera dama.

La primera dama del Brasil té 43 anys menys que el seu marit: el president interí Michel Temer. Amb el nom de Michel tatuat al coll i l’orgull d’haver sigut la miss de la seva ciutat, Marcela Temer, de 32 anys, va ser definida per la revista ultraconservadora Veja com una dona «reservada, bonica i casolana». Un perfil amb el qual la publicació més a la dreta va voler presentar la nova primera dama després que el Senat decidís retirar el mandat a la presidenta Rousseff per 180 dies. Però la història de Marcela no va ser el conte de fades que pretenen mostrar. El seu matrimoni va ser arreglat pel seu pare, amic de Michel Temer, quan ella a penes tenia 19 anys, i ell, 62. Fruit d’aquest amor emparaulat va néixer el petit Michelzinho (avui té 7 anys). Encara que tendeix a ser discreta en la vida privada, el seu gust pel luxe ha sigut molt criticat en plena crisi. 

MIGUEL ANGELO NICOLELIS Científic.

L’any 2014, durant la cerimònia d’inauguració del Mundial de Futbol del Brasil, es va produir un miracle. Un home paraplègic ajudat per un exosquelet va aconseguir fer la puntada d’inici de la principal competició futbolística del món a l’estadi del Maracaná. El cervell darrere d’una gesta així va ser el del científic brasiler Miguel Angelo Nicolelis. Considerat un dels grans noms en el camp de la neurociència per la revista Scientific American, aquest paulistà de 55 anys dirigeix des de la Universitat de Duke les investigacions més avançades sobre pròtesis robòtiques dirigides per senyals cerebrals o neuropròtesis. Pels seus descobriments en aquest camp va aconseguir el 2011 la invitació del papa Benet XVI per formar part de l’Acadèmia Pontifícia de les Ciències a Roma. Curiosament, Nicolelis és un ateu declarat i un gran crític del dogma i les religions monoteistes.  

VALESCA POPOZUDA Cantant.

Com no podia ser de cap altra manera, el Brasil també compta amb la seva pròpia princesa del poble. El reconeixement recau en la cantant carioca de música funk Valesca Popozuda (literalment, Valesca la Culona). Nascuda en un dels suburbis de Rio de Janeiro, l’espectacular volum del seu darrere aviat li va reservar un lloc d’honor dins d’un gènere musical en què les referències al sexe són omnipresents. Algunes de les seves cançons com My Pussy o Dejé a mi marido y estoy que echo fuego van arribar a ser censurades en països com els Estats Units, encara que la seva audiència sempre es va concentrar en els seus milions de seguidors a les faveles, que la consideren l’autèntica Reina del Funk. Una prova de la seva increïble popularitat al país és que el seu primer videoclip en solitari, Beso en el hombro, acumula 63 milions de visites a Youtube. El text de la cançó feia referència al seu èxit malgrat les crítiques.  

FERNANDO MEIRELLES Cineasta.

Fill de metge, Fernando Meirelles (São Paulo, 1955) anava per a arquitecte, i efectivament va acabar la carrera, però només ha aconseguit edificar una casa en tota la seva vida, la seva. En canvi, ha sigut coronat com un dels grans cineastes de Llatinoamèrica. La seva opera prima, 'Ciudad de Dios' (2002), el va consagrar. Inspirada en la novel·la de Paulo Lins, narra amb estil documental el dia a dia en una de les faveles més estigmatitzades de Rio de Janeiro. Uns 200 veïns del suburbi van integrar l’elenc després d’assistir a un taller d’interpretació que va impartir el mateix Meirelles, ja que ell entén el cine com a motor de canvi de la realitat social. Tres anys després va rodar 'El jardiner fidel', basada aquesta vegada en l’obra de John Le Carré, per la qual Rachel Weisz va obtenir un Oscar, i el 2008, 'A cegues', sobre un assaig de José Saramago. Està casat amb la ballarina Ciça Meirelles i té dos fills. 

LAÍS SOUZA Esquiadora i exemple de superació.

En una freda pista d’esquí de Salt Lake va acabar el somni olímpic de l’atleta brasilera Laís Souza. Aquell dia de gener del 2013, una mala caiguda després d’un salt acrobàtic va eliminar les possibilitats del Brasil de participar en els Jocs Olímpics d’Hivern de Sotxi, i va condemnar la jove a una cadira de rodes per temps indefinit. L’assumpte va causar una gran commoció al país i fins i tot la presidenta Rousseff va anunciar una pensió especial per ajudar l’atleta a recuperar-se. La transició a l’esquí des de la gimnàstica artística, on Souza havia competit a Atenes 2004 i Pequín 2008, no es va produir mai, però l’exemple de la noia de 27 anys per seguir lluitant malgrat l’accident va inspirar tot un país. El 2015, el mateix coratge la va portar a reconèixer la seva homosexualitat al país més homòfob d’Amèrica Llatina. Un exemple de maduresa que a més li ha valgut un lloc d’honor a Rio 2016. 

JORGE MÁRIO DA SILVA Músic.

Probablement, el nom de Jorge Mário da Silva no li diria res a cap brasiler si no anés acompanyat del seu apel·latiu Seu Jorge o Senyor Jorge. Criat en un suburbi de Belford Roxo, al nord de Rio, aquest cantant i compositor de 46 anys va revolucionar el panorama de la música popular brasilera. Abans d’això, Seu Jorge va viure durant tres anys al carrer i va arribar fins i tot a allistar-se a l’Exèrcit. La seva sort va canviar quan el clarinetista Paulo Moura va descobrir el seu talent i el va inclou­re en un musical de teatre a la Universitat de Rio de Janeiro. Tot i ser un dels grans noms de la música brasilera, en l’actualitat la seva decisió d’abandonar el país el 2013 amb la seva família va causar un profund malestar entre els seus paisans. Establert a Los Angeles des d’aleshores, Seu Jorge no va dubtar a declarar que la violència havia convertit el Brasil en «un infern» per viure.  

NEYMAR DA SILVA SANTOS JR. Futbolista.«Ens han ensenyat a jugar a futbol», va sentenciar entre abatut i admirat Neymar. Era el 18 de desembre del 2011 i tant ell com el seu equip d’aleshores, el Santos, havien sigut apallissats (4-0) pel Barça a la final del Mundial de Clubs. Uns dies abans, el club blaugrana ja li havia avançat un primer pagament de 10 milions per lligar la jove perla brasilera, que somiava jugar al costat de Messi. Aquest desig es va complir el 2013, quan va aterrar definitivament al Camp Nou com a blaugrana.

    «El millor és Messi i vinc a ajudar», van ser les seves primeres i tranquil·litzadores paraules davant el temor dels aficionats que, tard o d’hora, li volgués discutir a l’argentí el títol de millor del món. Res més lluny de la realitat. Messi va acollir Neymar amb els braços oberts­ i va apadrinar els primers passos del brasiler, que ja era tota una estrella al Brasil, tant al Santos com a la selecció, on llueix el llegendari número 10. Al Barça ja ho ha gua­nyat tot, dues Lligues, la Champions i el Mundial de Clubs, una brillant trajectòria que el gener passat li va servir per col·locar-se al podi de la Pilota d’Or, que va ser per a Messi. Ronaldo es va emportar la de plata, i Neymar, la de bronze. Ara el seu desig és ocupar algun dia el tron que deixi Leo, encara que sembla que li tocarà esperar.

    Però a Neymar no li importa ser el pacient hereu al Camp Nou perquè ja regna al seu país, on el 2014 va viure el seu pitjor malson. El colombià Zúñiga el va apartar del Mundial amb un cop de genoll a l’esquena i des de la grada va contemplar la pitjor humiliació de la canarinha en tota la seva història al ser apallissada per Alemanya a la semifinal (7-1). El seu altre malson ha sigut als jutjats, amb el seu traspàs al Barça pel mig. Per a tranquil·litat seva, ja s’ha acabat tot.  

XUXA Estrella de la tele.

Vist amb perspectiva, potser l’arribada de Xuxa va ser una de les fites menys tòxiques d’aquelles televisions privades que, entrats els 90, s’estimbaven cap a llocs ignots amb les Mama Chicho i la víscera negra del Misisipi. Al capdavall, ¿quin mal podia fer algú que, amb unes muscleres enormes, cantava tornades incomprensibles com Ilari lari eh, oh, oh, oh mentre els nens aixecaven i abaixaven els braços? En aquell temps, l’imperi de la cantant i actriu era incontestable: la prem­sa es recreava en els seus idil·lis amb Pelé i Ayrton Senna, mentre ella, fent la seva, va arribar a inventariar 37 milions de discos venuts i 30 milions d’espectadors dels seus llargmetratges. Quan el fenomen Xuxa es va relaxar, l’artista va explicar que, a diferència de les seves cançons, no tot en la seva infantesa havia sigut alegria despreocupada: tres homes del seu entorn, va dir, havien abusat d’ella. 

MARIA DA PENHA Activista

La llei que condemna la violència masclista al Brasil té nom de dona: Maria da Penha. La farmacèutica de 71 anys va lluitar durant dues dècades als tribunals per aconseguir justícia. Paraplègica a conseqüència d’un tret que va rebre del seu marit, el qual va intentar assassinar-la en diverses ocasions i fins i tot electrocutar-la, va portar el seu cas fins a la Comissió Interamericana de Drets Humans de l’Organització d’Estats Americans (OEA). Malgrat que el seu agressor tot just va complir vuit anys de presó, la seva lluita contra la violència contra les dones li va valer el reconeixement el 2006 de l’expresident Lula da Silva amb l’aprovació de la Llei 11.340 o Llei Maria da Penha, que va ser considerada per l’ONU com la més avançada de tota l’Amèrica Llatina. Gràcies al seu esforç, el nombre de brasileres víctima de la violència masclista es va reduir el 10% els anys següents. 

 

MARIA BETHÂNIA Cantant.

El sobrenom d’Abella Reina, extret del primer vers de la seva cançó Mel (1979), encaixa a la perfecció amb la seva veu de gelea real i el seu fort temperament (les seves baralles amb una multinacional discogràfica són antològiques). Maria Bethânia Vianna Teles Veloso (Sant Amaro da Purificaçao, 1946) ha consagrat temes de compositors com Chico Buarque, Tom Jobim, Vinicius de Moraes –ideòleg de la bossa nova– i Caetano Veloso (un dels seus set germans). Amant de barrejar música amb versos de poetes com Pessoa i Mário de Andrade, és la segona artista més venuda, per darrere de Xuxa, amb més de 26 milions de discos (només d’Álibi n’ha venut un milió). Orgullosa de descendir d’esclaus de Benin i d’indis pataxó, practica el sincretisme afrobrasiler (vesteix de blanc, canta descalça i abans de sortir a escena s’encomana a  la seva orishá, la deessa de les tempestes). 

GISELE BÜNDCHEN 'Top model'.

No importa que hagi deixat les passarel·les. Ni que acabi de complir 36 anys en una professió en la que et poden jubilar abans dels 20. Ni siquiera que, de tant en tant, es fiqui en un d'esos bassals de bocachanclismo suprem que han convertit a Gwyneth Paltrow en un acudit de si mateixa. No, Gisele Bündchen és immune a tot: a l'edat, a les ficades de pota i fins i tot als canvis de cicle de la celebritat –segueix haciéndose con campanyes com Givenchy Jeans, malgrat que no té ni els seguidors de Kendall Jenner ni el do per als titulars de Cara Delevigne–. El cas és que, quan la model brasilera inauguri el 5 d'agost els Jocs Olímpics de Río junto a Gilberto Gil i Caetano Veloso, lo farà sent campiona mundial en lo seu. ¿S'acorden de quan Linda Evangelista, allà pels 90, deia que no s'aixecava del llit per menys de 10.000 dòlars? Doncs bé. Bündchen multiplica per vuit esa tarifa. Segons la revista 'Forbes', notària del famós 1%, la top guanya a l'any 30,5 milions de dòlars, xifra que encara és més insolent si es té en compte que Cara Delevigne, subcampiona del gremi, no supera els vuit milions.

¿I quins són els seus bazas? Doncs l'instint per als negocis, com a prova la seva línia de llenceria i de cosmètica ecològica; haver-se reorientat als estils de vida i parlar a qui vulgui escoltar-le –en perfecta combinació amb els seus dos fills i el seu marit, el jugador de futbol americà Tom Brady– dels beneficis del ioga i d'una dieta lliure de lactis, sucre, farines i greixos; i mantenir una melena i un bronzejat estudiadament natural con los que la indústria hipnotitza a les dones mayores de 40 anys perquè, de tant en tant, es donin el capritx de comprar-se un frasco de Chanel o Carolina Herrera.

JOSÉ LUIZ DATENA Periodista.

Els programes televisius de persecucions, tirotejos i operacions policials en directe són tot un rècord d’audiència al Brasil, especialment quan es produeix la mort d’algun criminal. En antena des de 1998, la principal figura del groguisme periodístic del país es diu José Luiz Datena. Els seus programes Ciutat alerta i Brasil urgent són un aparador de violència gratuïta amenitzat amb els àcids comentaris del presentador, de 59 anys. Les paraules vagabund o marginal per referir-se als criminals no falten en el vocabulari d’un periodista que fa gairebé 30 anys que comenta part dels més de 50.000 assassinats que es cometen al seu país cada any. Malgrat el seu estil censurable per als estàndards europeus, la seva enorme popularitat el va impulsar a afiliar-se al Partit Progressista i a presentar la seva candidatura a l’alcaldia de São Paulo, la ciutat més gran del país, l’octubre vinent. 

FERNANDINHO BEIRA-MAR Narcotraficant.

Dels seus inicis venent marihuana en una modesta favela del nord de Rio a dirigir una xarxa internacional de narcotràfic entre l’Uruguai i el Paraguai i amb la col·laboració de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Aquest va ser l’imperi que va construir els anys 90 el líder de la temuda facció narcotraficant del Comando Verme­lho (CV), la més gran de tot el Brasil. Amb penes de presó que sumen més de 320 anys en total, Beira-Mar ha passat els últims 14 anys de la seva vida viatjant de presó en presó per tot el país. No obstant, la seva llegenda continua, ja que molts asseguren que segueix dirigint el seu negoci des de darrere de les reixes en una mena de narcodictadura. El poder del CV a Rio és tan gran que el 2009 traficants a les seves ordres a la favela dels Macacos van aconseguir abatre un helicòpter de la Policia Militar amb un llançamíssils.

IVETE SANGALO Cantant, compositora i actriu.

Tres triomfs als Grammy Llatins i 15 milions de discos venuts són la carta de presentació de la ciutadana de Bahia més famosa del Brasil. La cantant, compositora, actriu, escriptora i productora Ivete Sangalo està considerada per tothom com l’autèntica Reina de l’Axé, l’estil musical que els esclaus africans van desenvolupar a la ciutat de Salvador de Bahia. Amb 43 anys, Sangalo continua cada any demostrant el seu poder en les celebracions del Carnaval de la seva ciutat natal, l’únic que pot competir de tu a tu amb el de Rio. La importància de la cantant és tanta que el 2014 l’edició brasilera de la revista Forbes la va declarar com la dona més influent del país i, fins i tot, l’Esquadró Orungan de la Força Aèria Brasilera li va dedicar un dels seus avions. La seva reconeguda filantropia la va portar a convertir-se en ambaixadora de l’ONU contra el tràfic de persones a l’Amèrica Llatina. 

 

LUIZ INÁCIO LULA DA SILVA Expresident del Brasil.

LLuiz Inácio Lula da Silva deu recordar el 2009 com el seu zenit polític. Aquell any, el Brasil va guanyar el dret a celebrar els Jocs Olímpics. Le Monde l’elegia la «personalitat de l’any». Empresaris brasilers aportaven diners per a la filmació de la seva biografia en clau apologètica. El pes tutelar de l’aleshores president Lula es va fer sentir en la designació de Dilma Rousseff com a hereva. 

    En seu pitjor moment polític, i després de secretes desavinences, Rousseff el va voler nomenar la seva mà dreta al Govern. Una sèrie d’apel·lacions judicials ho van impedir. La presidenta va ser suspesa en funcions i Lula, que va sentir l’adjudicació de la seu dels Jocs Olímpics a Rio de Janeiro com un triomf personal, haurà de conformar-se de veure’ls per televisió, potser preguntant-se també com pot ser possible aquest retrocés. 

    El fundador del Partit dels Treballadors (PT) té aquests dies una disputa gairebé personal amb Sergio Moro. El controvertit jutge està obsessionat a empresonar-lo per presumptes actes de corrupció. Moro ni tan sols ha dissimulat la seva imparcialitat. 

    Aquestes escenes haurien sigut impensables el 2009. El Partit dels Treballadors havia arribat al poder l’any 2003 després d’haver perdut tres eleccions. Per vèncer, va haver d’aliar-se amb sectors del centre i la dreta que el van obligar a fer importants concessions polítiques i programàtiques. Però aquests acords es van mostrar febles en moments de crisi econòmica. 

    Lula parla ara de traïció. Però també de revenja. Les enquestes el situen com el candidat més ben posicionat per a les eleccions del 2018. Ell vol tornar. ¿L’hi permetran?   

CARLINHOS BROWN Cantant i activista.

Quan es parla dels pics de borratxera als quals va arribar la Barcelona postolímpica, sol aflorar com a prova de l’acusació el dia que l’alcalde Joan Clos, encoratjat pels fastos del Fòrum 2004, es va enfundar una samarreta groga i, amb 400.000 barcelonins més, es va entregar durant tres hores a la festa carnavelesca –en ple maig– de Carlinhos Brown i el seu Maria Caipirinha. A l’esdeveniment el van anomenar carnabalona. ¿Què podia sortir malament?

    Més que disbauxa esbojarrada, a l’altre costat de l’Atlàntic, la percussió de Brown porta  humanització i comunitat. Almenys a Candeal, la seva barriada de Salvador de Bahia. Una escola de música que cada any forma mil xavals, un estudi de gravació i un centre de salut impulsats pel músic han foragitat les armes i les drogues de la favela. «La música és sinònim de festa –diu ell– i l’alegria ens fa a tots igual». 

 

MARTA VIERA DA SILVA Futbolista.

El millor futbolista de la història del Brasil no és Pelé, ni tan sols és un home. Amb un total de 101 gols amb la samarreta de la selecció brasilera, Marta Viera da Silva és la màxima artillera de la història de la Canarinha en totes les categories, inclosa la masculina. Elegida cinc vegades com la millor futbolista del món per la FIFA, actualment aquesta voraç davantera de 30 anys resideix a la freda Suècia, on continua alimentant la seva llegenda al FC Rosengard. Entre altres títols, va aconseguir el Mundial femení del 2007, la medalla d’or als Jocs Panamericans del 2003 i el 2007, així com la medalla de plata als Jocs d’Atenes-2004 i Pequín-2008. Malgrat les comparacions amb Pelé, Marta sempre s’ha mantingut discreta i la seva popularitat és molt més gran en llocs amb gran tradició de futbol femení com els Estats Units, Alemanya i Escandinàvia. 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

THALITA ZAMPIROLLI Modelo transsexual.

Tot i que encara no es pot considerar com una de les celebrities del Brasil, està a un pas d’aconseguir-ho. La model transsexual va saltar a la fama el 2015 després de ser fotografiada en l’actitud més que íntima amb l’exjugador de futbol i actual candidat a l’alcaldia de Rio de Janeiro, Romário. Des d’aleshores, la jove de 26 anys va invertir més de 12.000 euros a retocar-se el nas, tenyir-se els cabells de ros nòrdic i iniciar les classes de cant i dansa. El seu objectiu és convertir-se en la nova diva de la música funk a Brasil malgrat que, moment, es conforma d’aparèixer en tots els programes del cor. Pot ser que Zampirolli tingui un estatus de famosa classe B, però el seu exemple representa de manera fidel el concepte que molts brasilers mantenen sobre la transsexualitat i la seva relació amb el submón de la prostitució, l’espectacle i els jugadors de futbol.