L'ombra de Diana

No donis mai explicacions, no et lamentis mai, comporta't com un membre de la reialesa (Never explain, never complain, be a royal). La màxima encunyada per l'aristòcrata i dues vegades primer ministre del Regne Unit Benjamin Disraeli (1804-1881) va ser el far que va guiar el regnat d'Isabel II durant gairebé mig segle i va contribuir a la seva consolidació com a símbol d'autoritat i poder.

Que poc encertada va estar la reina quan va descriure la jove Diana Frances Spencer com «un dels nostres» i la va escollir com a dona del seu primogènit, el príncep Carles, per donar continuïtat genealògica al tron. Les fotografies que il·lustren el text mostren, a part d'un canvi d'època, el xoc d'estils i valors que representen les dues dones: l'emoció davant la moderació, l'espontaneïtat davant el protocol, la passió davant el deure.

Curiosament, les dues imatges tenen un mateix escenari, un viatge oficial al Canadà, però amb 50 anys de diferència. El 1951, l'encara princesa Isabel -va ser coronada el 1953- tornava a Londres després d'una absència de més d'un mes i saludava el seu fill, que no havia complert els 3 anys, sense mantenir amb ell cap contacte físic.

El 1991, Diana es va emportar els seus fills Guillem i Enric al Canadà i al tornar a veure'ls després d'un dia de gestions va sortir volant del cot-

xe oficial, va deixar enrere el seu marit, es va saltar les autoritats que l'esperaven per estrènyer-li la mà i va córrer a abraçar-los. Aquesta efusivitat no era pròpia d'un royal.

Isabel II ja va rebre crítiques el 1953 per la seva excessiva rigidesa. Tornava a Londres després d'una gira de sis mesos pels països de la Commonwealth i els seus fills Carles (5 anys) i Anna (3) es van avançar per saludar-la. «Ara no, estimats», els va advertir ella. La reina es va dirigir a les autoritats, com marca el protocol, i després va estrènyer la mà als seus ansiosos fills.

En benefici de la sobirana, que tindria dos fills més (Andreu i Eduard), s'ha de dir que no és cert que es va perdre diversos aniversaris del seu primogènit. Del viatge al Canadà en va tornar just a temps per celebrar els 3 anys de Carles i la gira de la Commonwealth la va iniciar dies després del seu cinquè aniversari.

Una de les pitjors crisis

¿Però què hi pinta aquesta classe d'anàlisis en un text sobre la dona que segueix sent la sobirana en 16 estats amb monarquies constitucionals? El clam popular contra Isabel II per la seva freda reacció davant la mort de Diana, el 1997, va suposar una de les pitjors crisis de la monarquia i va obligar la institució a iniciar un procés de moderada dianització.

El segle de les emocions i el debat de gènere han aportat nous enfocaments en tots els àmbits, inclosa la gestió del poder. En aquest sentit, l'elogiada sèrie política danesa Borgen es fa ressò de la dificultat que té la primera ministra Birgitte Nyborg per administrar el país sense que se li ensorri la família a causa de la seva absència.

Notícies relacionades

Sa titànica majestat

La sobirana pop

La seva filla adolescent té un atac d'ansietat mentre ella negocia la pau entre dos estats africans i els seus adversaris es pregunten: «¿Quant temps dedica la primera ministra a cuidar la seva filla? ¿Com pot gestionar un país algú que no pot gestionar ni la seva pròpia família?». Finalment, Nyborg deixa temporalment el càrrec per cuidar la seva filla i torna després reforçada com a mare i primera ministra.

En aquest context de revaloració de l'atenció als fills s'inscriu un diàleg de l'any 2012 entre Isabel II i l'actriu Kate Winslet. «¿Li agrada la seva feina?», va preguntar la sobirana. «Sí senyora, però encara m'agrada més ser mare», va contestar la protagonista de Titanic. A la qual cosa la reina va sentenciar: «Aquest és l'únic ofici important». Disraeli hauria tingut un atac.