Puta, tonto, 'maricon'

En un principi, hi ha la injúria», va escriure el filòsof francés Didier Eribon al seu llibre Reflexiones sobre la cuestión gay, en al·lusió al fet, pervers, que homosexuals i lesbianes aprenen la seva diferència a través de l’insult. I aquí tenim, apuntalant les seves paraules, la trinitària maricon-mitja nena-camionera. Però els insults homòfobs amb prou feines conformen una part de la cartografia de l’ofensa que en aquests últims temps està apareixent amb fúria en grades de futbol, Twitter, tertúlies i fins i tot columnes d’opinió. Ja coneixeu l’inventari d’infàmies: a Anna Gabriel, portaveu de la CUP, se l’ha anomenat «puta, traïdora i malfollada» i a les seves companyes s’han repartit qualificatius que basculen entre «vella i lletja» i «retardada». A l’alcaldessa Ada Colau li van dir «grassoneta» al plató de La Sexta Noche i la sàtira política caricaturitza Inés Arrimadas com una noia tan bufona com curta. En qüestió d’ofenses, el futbol té el seu propi spin off: Shakira va ser «de tots» al camp de l’Espanyol, que també va donar tractament de mico a Neymar; la grada de San Mamés va corejar «Iniesta, subnormal»; el centrecampista italià Daniele De Rossi va llançar un «calla, gitano de merda» contra Mario Mandzukic, i l’entrenador Maurizio Sarri va dir «maricon, maricon» –així, dues vegades– al seu col·lega Roberto Mancini.

L’ús de termes agressius cap a l’altre, coincideixen els lingüistes, és tan antic com el llenguatge mateix. Fins i tot Freud va dir que l’acció de denostar és la primera mostra de civilització perquè, al capdavall, substitueix la pedrada. Però, ¿quines funcions té la injúria? ¿Quina pulsió comuna perviu en el llançament de pedrades com puta, grassa, gai, gitano i subnormal? És més: ràpid ràpid i sense pensar-vos-ho gaire. ¿Se us acut algun insult que no sigui masclista, homòfob, xenòfob, classista o que faci broma d’algun tipus de discapacitat? ¿No? És normal: realment n’hi ha molt pocs.

Una forma de violència

Rubén Sánchez, psicòleg i formador en violències sexistes, explica així el perquè. «Un insult no només és una manera de descarregar la ira, la frustració, la impotència i la por del ventre, també és una forma de violència que persegueix controlar, coaccionar, danyar i canviar la conducta de l’altra persona –explica–. I es fa des d’una posició de poder, utilitzant la diferència per discriminar o excloure. Per això no és estrany que el gruix d’insults gravitin sobre tots els eixos de l’opressió: des del gènere fins a la classe, la diversitat funcional o la raça». Per tant, afegeix Sánchez, podríem dir que són l’artilleria que, de forma sovint aconscient, defensa «l’ordre social que gira entorn» a aquest heroi amenaçat que és «l’home blanc, tradicional, viril, heterosexual, productiu i competitiu». «No obstant SFlb–afegeix el psicòleg– els tenim tan interioritzats, ens resulten tan quotidians, que són els primers amb els quals carreguem el disparador».

No és cap casualitat, assegura el psicòleg, que les injúries més repetides en les denúncies per violència masclista són porca, puta, gossa, boja, inútil, mala mare, no vals res i no ets ningú. Paraules, per cert, molt semblants a les que dimecres van respondre de forma conjunta les dones de l’esquerra independentista i anticapitalista.

Si, com mantenen els antropòlegs, l’insult és una porta cap a la comprensió de cada cultura, ¿què diu de nosaltres el nostre catàleg d’infàmies i a què és deguda la

ferocitat a la qual assistim? «Injuriar és dir des del no pensar i els insults parlen, sobretot, de la forma de veure el món de qui els llança, que els fa servir per anul·lar i mantenir l’ordre –diu l’antropòloga Mercerdes Fernández-Martorell–.Així que, sobretot, en aquestes reaccions jo hi intueixo por, horror al canvi».

Judicis sumaríssims

No és gens nou que les dones, pel mer fet de ser-ho, se sotmetin a judicis sumaríssims a propòsit de la seva vestimenta, del seu serrell, el seu cos, la seva sexualitat i el seu caràcter –¿recorden aquell «manaire» que Xavier Trias va endossar a Ada Colau o els furiosos comentaris sobre el pentinat de l’alcaldessa?–. I també és cert que la ferocitat de la injúria no s’entendria sense la impunitat que brinda l’anonimat a la graderia i a les xarxes socials –hi ha fins i tot tesis doctorals sobre la bèstia que habita als fòrums d’opinió dels diaris–. No obstant, Isabel Muntané, periodista i codirectora del Màster en Gènere i Comunicació de la UAB, també relaciona els atacs sexistes amb la por. I no, no considera que siguin verins aïllats de quatre tarats amb un sentit molt extrem de la virilitat, sinó combustible per a l’espiral de la violència masclista. «Les dones de la CUP, o Ada Colau, estan accedint al poder des d’altres llocs i l’estan exercint d’una altra manera. L’alcaldessa, per exemple, actua com a feminista, està canviant les formes de relacionar-se amb la ciutadania i li funciona. I això és una amenaça».

En aquesta biòpsia de l’ofensa, ja hem vist que l’emissor la utilitza per anul·lar l’altre i reafirmar-se. El destinatari la rep amb vergonya, amb culpabilitat, amb por o, en el millor dels casos, amb enuig o indiferència. No obstant, més enllà de reduir l’adversari, la injúria també té un efecte social «exemplaritzant i domesticador», subratlla el sociòleg i politòleg R. Lucas Platero, que ha estudiat l’assetjament escolar. «No es pot minimitzar l’impacte de l’insult, ni a l’escola ni a la feina. Perquè el bullying, a més a més d’afectar la persona que el pateix, també ho fa sobre la resta. Aprenem per observació i l’ofensa suposa un límit molt clar per a tothom del que és acceptable i el que no». És a dir: les agressions verbals van deixant límits del que es pot fer o no. Què s’espera d’una noia. Què s’espera d’un noi. Si riuen i diuen maricon al nen que no li agrada jugar a futbol, ¿faran el mateix amb mi? Si diuen puta a la companya que s’enfronta a l’aristocràcia de la classe, ¿m’insultaran a mi també si un dia planto cara? «El cas de les polítiques de la CUP és molt semblant, perquè, d’alguna manera, s’està dient que si ets una dona pública, és possible que et diguin puta o boja, insults que generen un lloc indesitjable. I això és terrible, perquè equival a tornar la dona a l’àmbit privat».

És per això que l’investigador aplaudeix la resposta de Gabriel i companyia, que al presentar-se amb els greuges –és a dir: «Sóc Gabriela Serra, lletja, vella i grassa»– es van reapropiar d’aquestes paraules no com a víctimes, sinó amb autodeterminació, desactivant la injúria, com ja van fer al seu dia els afroamericans amb la paraula negre. «L’altre dia vaig anar a veure Sufragistes –afegeix el psicòleg Rubén Sánchez– i el que és lamentable és que avui dia a les dones que desafien l’ordre se’ls insulti com fa un segle». Llavors les ofenses fetitxe eren –¿ho endevinen?– velles, histèriques i summament insatisfetes.

Eulàlia Reguant i Anna Gabriel

Del «puta i malfollada» al «retardada»

L’inventari d’insults que van rebre Anna Gabriel, Eulàlia Reguant (a la fotografia) i Gabriela Serra sobretot durant el ‘crescendo’ dramàtic que va cristal·litzar en l’acord entre Junts pel Sí i la CUP no cabria en aquestes línies. Dimecres van contestar de forma col·lectiva per no naturalitzar, van dir, l’escarni i l’agressió sexista.

Mario Mandzukic

«¡‘Gitano de merda!’»

El futbolista de la Roma Daniele de Rossi va escopir un «¡‘gitano de merda’!» al croat de la Juve Mario Mandzukic el cap de setmana passat. La federació italiana va decidir no sancionar-lo al no considerar la prova de la televisió com a vàlida per jutjar l’acció.

Inés Arrimadas

BUFONA i CURTETA

La política es va queixar que en espais de sàtira la retraten com una ‘teleñeca’ d’Albert Rivera, reforçant el clixé que tota noia guapa és sospitosa de ser tonta. Encara que no hi ha un estereotip anàleg, els defensors de la caricatura van esgrimir que Pedro Sánchez també apareix com a guapo i curtet.

Neymar

«Uhhh, uhhh»

Una part de la grada del camp de l’Espanyol li va donar tractament de mico per ser mestís. «Uhh, uhh», es va sentir en un moment del partit. El mateix rugit va sonar a San Mamés, on també es van llançar crits de «subnormal» contra Andrés Iniesta.

Alicia Sánchez Camacho

L’escarni diari

Que la burla a compte del seu físic formava part del paisatge quotidià ho demostra que ‘El Jueves’ va arribar a despenjar-se amb aquest titular. «Troben rastres de carn de cavall a la cara d’Alicia Sánchez-Camacho».Sí, quina gràcia.

Ada Colau

Del «grassoneta» al «manaire»

En plena discussió política, el periodista Alfonso Rojo li va deixar anar un «estàs molt grassoneta per a la fam que es passa» quan era portaveu de la PAH, i Xavier Trias, després de perdre l’alcaldia, va dir que era una «senyora molt manaire».

Roberto Mancini

«Maricon, maricon»

Com que a la ‘caixa negra’ de la masculinitat no hi ha res pitjor que qüestionar la virilitat, Maurizio Sarri, tècnic del Nàpols, va dir al seu homòleg de l’Inter de Milà «maricon, maricon». «Si això passa a Anglaterra, Sarri no torna a seure a la banqueta», va dir Mancini.

Alberto Rodríguez

Al congrés amb rastes

La novetat com a escàndol i l’altre com a diana. El diputat per Podem es va estrenar al Congrés amb les següents paraules de Celia Villalobos: «Tant me fa que portin rastes, però que les portin netes perquè no m’enganxin els polls». Després, és clar, va dir que feia broma.

Shakira

La dona «de tots»

La famosa pancarta deia molt poc de Shakira i molt del paio que va pensar que era molt llest quan, en realitat, només era ridícul: constatava que, per a un mascle, el pitjor que se li pot dir a un altre home és que la seva dona –un accessori com el cotxe o el rellotge– és el que ell va dir a la cantant.

DICCIONARI

Puta Terme altament polisèmic que no al·ludeix tant a l’intecanvi de sexe per diners, com a la dona a qui no es controla. I això fa referència tant al sexe com a parlar en públic. Funcionen com a sinònims ‘boja’ i ‘bruixa’. A l’altre costat de l’espectre semàntic hi ha ‘amargada’ i ‘malfollada’, termes amb què se sol anomenar les dones de caràcter fort.

Grassa El cos com a camp de batalla i els insults –grassa, vella, lletja– com a límit del que toca ser. Ja sabeu la història: la bellesa és a la feminitat allò que el cervell és a la masculinitat.

Maricon Terme també polisèmic: tant es fa servir per assenyalar l’homosexual com per atacar la sacrosanta virilitat, se sigui o no gai. ‘Homenot’ i ‘camionera’ ocupen la ‘pole position’ dels insults a les lesbianes. Les ofenses ‘trans’ basculen entre ‘freak’ i ‘travelo’.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Sudaca El racisme i la xenofòbia també carreguen fàcilment el disparador: negre, gitano, moro, ‘sudaca’, poni.

Imbècil La diversitat funcional com a escarni: tonto, idiota, tarat, subnormal, boig.