Aritmètica parlamentària

Sánchez-Puigdemont, cinc mesos després de la ruptura: una desena de lleis aprovades i el xoc per l’habitatge

Socialistes i postconvergents han tirat endavant normes que ja tenien pactades i n’han negociat d’altres, com la de la multireincidència, a més del decret anticrisi

Sánchez-Puigdemont, cinc mesos després de la ruptura: una desena de lleis aprovades i el xoc per l’habitatge

José Luis Roca

3
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

"El Govern no tindrà ni podrà recórrer a la majoria de la investidura i no tindrà pressupostos. Podrà ocupar butaques, però no podrà governar". La frase que va pronunciar Carles Puigdemont a finals d’octubre de l’any passat semblava marcar un punt i a part en l’esdevenir de la legislatura. Sense el suport de Junts, a Pedro Sánchez se li complicava l’aritmètica parlamentària i li deixava molt poc marge per legislar. Cinc mesos després, la realitat és una altra. L’Executiu ha tirat endavant una quinzena de lleis i en deu d’elles han comptat amb el 'sí' dels postconvergents. Els revessos han estat, sobretot, en matèria d’habitatge.

Durant tot aquest temps, des de Junts —ja sigui la seva portaveu al Congrés, Miriam Nogueras, o fonts parlamentàries—, han deixat clar que no negocien amb el Govern, que els incompliments de Sánchez els van portar a trencar les relacions. I així l’hi han fet saber cada vegada que pujaven a la tribuna d’oradors. Això sí, amb el pas de les votacions, veus postconvergents han anat admetent que hi ha "converses concretes" per a tal o tal altre llei, però no un diàleg fluid.

A la bancada socialista, repeteixen el mateix mantra que en els últims dos anys: "Es negocia fins al final". En aquests cinc mesos, davant qualsevol votació, s’han sentit aquestes paraules. Sobretot, en boca del portaveu del PSOE a la Cambra Baixa, Patxi López, que fa uns dies treia pit de les lleis aprovades al Congrés. Només en els últims cinc mesos han aconseguit tirar endavant 15 iniciatives legislatives de 18 que han elevat al ple: quatre projectes de llei i onze reials decrets.

Pactes i enteses

Amb aquestes dinàmiques sobre la taula, la relació entre socialistes i postconvergents ha anat donant tombs entre picades d’ullet del PSOE, cops de Junts i enteses. Moltes de tàcites, d’altres d’explícites i alguna disfressada. Així, el resultat final és que els de Puigdemont han votat 'sí' a deu d’aquestes iniciatives, s’han abstingut en cinc —una d’elles permetent l’aprovació de la norma— i s’han oposat a tres, alineant-se amb PP i Vox, cosa que ha provocat la derrota de l’Executiu.

És cert que alguns dels reials decrets convalidats amb el vot afirmatiu de Junts eren paquets d’ajudes —per als afectats pels accidents ferroviaris; per a Andalusia i Extremadura pels fenòmens meteorològics; partides per a la ELA—, però també han refrendat el decret que creava l’abonament únic de transport, la pujada salarial dels funcionaris, la revalorització de les pensions, un decret econòmic amb algunes de les seves exigències o les mesures per fer front a les conseqüències de la guerra a l’Iran. En aquest últim, els postconvergents van posar com a exigència el vot favorable del PSOE a un punt d’una proposició de llei, la qual no té caràcter vinculant, que demanava l’aplicació d’una directiva europea, una cosa que és obligatòria.

L’entesa també s’ha estès a diversos projectes de llei. Quan van trencar les negociacions, Junts va salvar una sèrie d’iniciatives perquè estaven pactades prèviament, com la Llei d’Atenció a la Clientela, aprovada al novembre; la Llei de Mobilitat Sostenible —en aquesta última van salvar el Govern de prorrogar la vida de les nuclears en abstenir-se davant una esmena del PP—; o la Llei d’Economia Social, que va rebre el vistiplau la setmana passada. Però, a més, en aquests mesos han pactat la Llei contra la multireincidència, que va ser aprovada la setmana passada. Una tramitació que es va desbloquejar com a gest de bona voluntat dels socialistes.

Xocs pels desnonaments

Notícies relacionades

Tanmateix, els revessos que Junts ha clavat al Govern han estat molt més sonors. Com era previsible, a principis de desembre, PP, Vox i Junts van tombar el camí d’estabilitat aprovat pel Consell de Ministres, el pas previ per a l’elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat. El 'no' dels postconvergents, potser perquè era previsible, va impactar menys en l’Executiu. Tanmateix, els de Puigdemont han trobat una via per la qual pressionar el Govern de coalició: l’habitatge.

En els últims dos mesos, Junts ha tombat dos decrets que contenien la pròrroga de la prohibició de desnonar famílies vulnerables sense alternativa de l'habitatge. En el primer dels casos, el text contenia a més la revalorització de les pensions, cosa que no els va fer tremolar el pols. En el segon, van votar en contra malgrat que la mesura antidesnonaments havia estat rebaixada després d’un pacte amb el PNV que excloïa els propietaris d’un o dos immobles. Ara, la mirada està posada en l’últim decret aprovat pel Consell de Ministres per prorrogar dos anys els contractes del lloguer. Els postconvergents ja han avisat que el tombaran.