Judici als Pujol

Els Pujol intenten evitar el judici in extremis amb l’operació Catalunya i els límits imposats per Andorra

L’advocat de Josep Pujol considera que la prova va ser il·lícitament obtinguda per «persones vinculades al poder de l’Estat», com Villarejo

DIRECTE | La defensa de Pujol pare es queixa que no es permeti que declarin agents de la «policia patriòtica»

Jordi Pujol, durante su declaración

Jordi Pujol, durante su declaración / SEÑAL AUDIENCIA NACIONAL / ACN

5
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una vegada acordat que l’expresident català Jordi Pujol ha d’assistir al judici, almenys de moment, la vista ha continuat amb les qüestions prèvies. Els primers advocats a intervenir han coincidit en línies generals en els seus arguments per intentar in extremis evitar el judici: la prova va ser il·lícitament obtinguda, van intervenir persones «vinculades al poder de l’Estat», dins del que es va anomenar operació Catalunya, i Andorra va vetar que la seva informació es pogués utilitzar per perseguir delictes fiscals i de blanqueig, que són els fonamentals en les acusacions.

El guant del relatiu a l’operació Catalunya i a l’excomissari José Manuel Villarejo va ser recollit per diversos advocats. Jaume Campaner, defensor de Josep Pujol, que s’enfronta a 14 anys de presó, va assegurar que en l’obtenció de proves procedents de la Banca Privada d’Andorra, en què la família va guardar la seva fortuna, hi van participar persones «vinculades al poder de l’Estat», per la qual cosa s’ha d’entendre que eren «proves il·lícitament obtingudes». Va recordar que el 24 d’abril del 2017, els germans Cierco, propietaris de la BPA, van aportar a la Fiscalia Anticorrupció documentació bancària sobre la titularitat dels comptes a Andorra i, entre les quals hi havia la de Josep Pujol.

El lletrat també va argumentar que «el pecat original» pel qual es va iniciar el procés judicial va ser la portada d‘El Mundo’ del 7 de juliol del 2014 amb la qual van sortir a la llum els comptes de la família Pujol a Andorra. Aquesta publicació va desencadenar el comunicat en el qual Jordi Pujol i Soley va confessar l’existència en aquest país dels fons que, segons les seves paraules, procedien d’una herència del seu pare Florenci. «Acció-reacció», va dir el lletrat.

Va agregar que la investigació es va mantenir en «situació catatònica» fins aleshores, malgrat que la denúncia de Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, sobre els diners en efectiu traslladats a Andorra, s’havia produït el desembre del 2012. Fins al 17 de gener del 2013 no va declarar davant el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz. Segons el lletrat, perquè ella fes el pas, la policia la va citar en un hotel i ella va contractar un soci de Villarejo, Rafael Redondo, com a advocat.

Whatsap amb Moragas

També ha fet menció a uns whatsaps creuats entre Álvarez i Jorge Moragas, llavors cap de gabinet del president de Govern, Mariano Rajoy, en els quals s’aprecia que el polític la va animar a presentar la denúncia «per salvar Espanya». «Si fessis una entrevista i ho expliquessis tot salvaries Espanya i jo et faria un monument», li va dir Moragas en un missatge; Victoria Álvarez li va respondre després: «He fet el que em vau demanar».

Al seu entendre, això és «el plat fort» que hi ha «ingerències» de poders de l’Estat. Respecte a aquestes suposades ingerències ha fet menció a uns informes de l’excomissari José Manuel Villarejo sobre «el sumari Pujol» en què considera que es reflecteix «la intervenció estatal» i la intervenció d’un grup de policies en l’obtenció de la prova.

Francesc Sànchez, en nom d’Oriol Pujol, es va remetre a la declaració prestada per Villarejo a Andorra, causa en què estan imputats l’expresident Mariano Rajoy i els seus ministres, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz. El lletrat, que ha demanat que es reclami a Andorra a través d’una nova comissió rogatòria per poder incorporar-la en el procediment, va recórrer al recent judici que ha acabat en condemna del fiscal general de l’Estat. Així, va afirmar que «si es diguessin González Amador», amb referència a la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, «tindrien un intercanvi amb la fiscalia, però estem parlant dels Pujol».

Segons la seva opinió, el procés a la família Pujol és «il·lícit» des de l’inici, amb la declaració davant la policia d’Álvarez, perquè «no va ser una declaració de lliure albir», sinó procedent de la «voluntat d’alguns policies i de l’aparell de l’Estat per intervenir en el que estava passant a Catalunya».

Veto andorrà

Aleshores Cristóbal Martell, advocat de Jordi Pujol Ferrusola, que s’enfronta a la petició de pena més alta (29 anys de presó), ja havia assegurat que «de les 21 comissions rogatòries que baixen a Espanya des d’Andorra es diu que no siguin utilitzades per delicte fiscal ni per al de blanqueig quan el seu precedent sigui el primer». Així, segons la seva opinió, l’escrit fiscal s’ha desbordat, i, tot i que no tots els delictes hagin de quedar fora, sí que afectaria de ple els delictes fiscals dels anys 2003 i 2004, que han prescrit, però que, en la seva opinió, l’advocat de l’Estat utilitza per construir el blanqueig de capitals de què acusa. Afirma que per poder utilitzar aquests delictes

El ministeri públic acusa l’expresident català i els seus fills dels delictes d’associació il·lícita i blanqueig, tot i que al primogènit li suma, a més, falsedat, cinc delictes fiscals i frustració de l’execució, amb la qual cosa el veto andorrà seria suficient per pràcticament exculpar el pare i cinc dels seus germans. La defensa afirma que s’ha produït «una infracció del principi acusatori i del dret a un procés amb totes les garanties» per «la inconcreció de l’escrit d’acusació del fiscal».

Per si això no fos suficient, Martell també va esgrimir «la nul·litat de l’entrada i registre al despatx de Joan Anton Sànchez Carreté», l’assessor fiscal de la família Pujol, que està citat com a testimoni. Entre la documentació aportada per l’advocat figura documentació que acreditaria que la família de l’expresident no té comptes a l’estranger.

Com defensa durant tota la instrucció, el lletrat que defensa la majoria dels Pujol ha plantejat la incompetència de l’Audiència Nacional per celebrar el judici, ja que considera que hauria d’haver correspost a l’Audiència de Barcelona. L’advocat afirma que si existís el delicte, cosa que ell nega com a defensor, «s’hauria comès a Espanya i no a l’estranger (Andorra), tot i que allà hi hagi els comptes que ocultaven la fortuna de Pujol. No hi ha delicte que s’hagi comès en integritat a l’estranger. El frau fiscal és a la Hisenda espanyola».

Notícies relacionades

Per la defensa, l’escrit d’acusació és «inconcret i generalitzat», perquè descriu que els investigats es van repartir «beneficis de concursos públics», sense precisar en el seu extens document a quins concursos es refereix. Aquesta «inconcreció», segons Martell, limita el dret de defensa.

També van coincidir tots els advocats en l’extrema extensió de la causa i que els delictes imputats han prescrit. Per la seva banda, l’advocat Oriol Rusca, defensor de Mercè Gironès, l’exdona del primogènit, ha demanat que declari un nou testimoni: el seu fill Jordi Pujol Gironés