¿Què busca Puigdemont?

¿Què busca Puigdemont? Anem al consorci. Tots els presidents del món convergent creuen que només ells encarnen la Catalunya veritable. I, a més, Puigdemont va ser destituït per Madrid. Vol tornar. Recordem que el llavors president Torra (¿se’n recorden?) ni va gosar ocupar el despatx del de Waterloo. Però el 2024, l’elecció de Salvador Illa, líder del PSC –per a ell, sucursal del PSOE– va triturar el somni. I Illa va pactar la investidura amb ERC. Una part del nacionalisme seguia amb la independència com a objectiu, però va optar per pactar amb el PSC uns mínims: més autonomia política i fiscal.

Puigdemont va quedar out i aposta per trencar el pacte PSC-ERC per després recuperar –ell o qui designi– la Generalitat. Les institucions catalanes han de ser de Junts. Per això a Illa, i a Collboni –alcalde, malgrat que Xavier Trias va ser la primera llista–, ni aigua. El Consorci era contribuir al pacte PSC-ERC i la tesi de Junqueras: a la independència amb moltes dosis d’autonomia. A impedir-ho.

Sap que avui la independència és impossible i el seu únic objectiu és recuperar el rang i pressupost de la Generalitat. Però Illa i Junqueras –ERC puja a les enquestes– no tiren la tovallola i faran una societat mercantil –participada per l’Estat i la Generalitat– per a les inversions estatals no executades. I més difícil per a Junts serà votar contra el finançament especial de Catalunya (una aproximació al concert), si al final Sánchez el porta al Congrés. ¿Junts contra més poder fiscal per a Catalunya? Sí, Illa és un os.

Anem als lloguers. Puigdemont va votar la investidura de Sánchez per l’amnistia. I per la Generalitat. Però, després de les eleccions catalanes del 24, Sánchez el va abandonar. Va aplaudir la victòria d’Illa i va contribuir al pacte d’investidura amb ERC. Ell havia investit Sánchez, malgrat que va ser la segona força (les legislatives del 23 les va guanyar el PP), i el PSC –que havia d’obeir Sánchez– no li va correspondre, malgrat que ell també havia quedat segon. Dutxa d’aigua glaçada.

I l’amnistia s’eternitza. Puigdemont s’impacienta i exigeix més. No és fàcil. Tota cessió a Catalunya –tot i que reclamada per Junts– beneficia la Generalitat actual. I les enquestes diuen que Junts perd terreny. Una part dels seus electors passen a Sílvia Orriols, que podria ser la tercera força, després del PSC i ERC. És imperatiu reaccionar. ¿Com? L’entesa amb Foment va ser un pas. Ja va impedir que s’aprovés la reducció generalitzada de la jornada laboral que volia Yolanda Díaz. Allò va fer que Junts recuperés punts davant les empreses catalanes. I fins i tot a la CEOE. I Puigdemont creu que impedir l’eterna congelació de lloguers també l’afavoreix davant molts propietaris, que se senten tractats molt injustament. A més, el decret de lloguers (més de Sumar que del PSOE) és, segons solvents economistes, molt sectari. ¡Que Sánchez s’arrossegui per terra!

Ha tornat a ser decisiu. Contra Sánchez. I potser així frenarà el transvasament de vots a Orriols. Votant amb Sumar no hi guanyava res; només hi perdia. Però a Waterloo saben que els petits propietaris no ho són tot. Ja ha tornat a humiliar Sánchez i no vol aparèixer com l’amic del PP. Si Sánchez s’obre a pactar un altre decret de lloguers –més moderat– potser el votarà. S’ha posat la medalla davant els propietaris, però fer de dimoni davant els inquilins tampoc li agrada.

Notícies relacionades

Dia de la Mare sense mare

Cospedal, el fitxatge difícil d’explicar

Necessita ocupar el terreny central i pactar perquè la classe mitjana convergent consideri que és més útil que no pas Orriols. I Sánchez, en un estat llastimós, vol continuar. Puigdemont busca subsistir i sap que això implica tenir alcaldes –com Jordi Masquef de Figueres– més pragmàtics que Turull. Sánchez el necessita i ell vol que es visualitzi que el president cedeix. I Míriam Nogueras és tan descarada com disciplinada.

¡Atents! Sobre lloguers, Sánchez i Puigdemont es poden acostar. Tots dos volen oblidar el seu malson: Orriols, o la falta de majoria. Tot i que sigui per un dia.