¿De què s’acusa Jordi Pujol i la seva família? Els arguments del fiscal i de la defensa

Per sustentar la seva acusació la Fiscalia Anticorrupció dedica les 216 pàgines del seu escrit d’acusació a fer un detallat relat de les conductes presumptament delictives que atribueix a la família Pujol, per a les quals haurien comptat amb l’ajuda d’una desena d’empresaris que els acompanyaran al banc dels acusats. Les defenses no van necessitar tants folis: tres, l’expresident, i 51, el principal acusat, el seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, per al qual el ministeri públic demana la pena més gran, 29 anys de presó.

L’origen dels diners és clau perquè hi hagi delicte de blanqueig i serà la pedra angular del judici. Anticorrupció comença el seu escrit amb el comunicat que el juliol del 2014 va donar a conèixer el president de la Generalitat entre 1980 i 2003 i president de CDC entre 1989 i 2012, en el qual atribuïa la seva fortuna a Andorra a l’herència que li va deixar el seu pare, Florenci Pujol. La fiscalia no dona crèdit a aquesta versió, que considera «acordada per tots els membres de la família».

Pujol Soley tenia diners a Andorra almenys des de 1990 i amb la seva dona va acordar que es distribuís en comptes a nom dels seus set fills. Els fons els gestionaria el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, per al qual el fiscal sol·licita 29 anys de presó pels mateixos delictes que el seu pare, més falsedat, cinc delictes fiscals i frustració de l’execució.

Per Anticorrupció, l’herència només és una excusa per ocultar la «xarxa de clientelisme» que va teixir l’expresident aprofitant els seus càrrecs amb empresaris afins a CDC que es repartien els «excel·lents beneficis de concursos públics la resolució dels quals depenia de les Administracions catalanes sota el control» del partit. Com que tots els membres de la família n’eren conscients, tots estan acusats de blanqueig i associació il·lícita, i s’enfronten, tret de Jordi i Josep, a vuit anys de presó.

El repartiment de papers necessari per a l’associació il·lícita va consistir que el matrimoni va dirigir l’ocultació i aflorament dels diners, el fill gran i la seva exdona, Mercè Gironès (que s’enfronta a 17 anys de presó), i Josep Pujol (14), de la gestió, mentre que la resta de germans es van beneficiar dels diners il·lícits.

La defensa, en canvi, argumenta que la trajectòria professional de l’expresident de la Generalitat va arrencar amb «una forta vinculació amb el seu pare, Florenci Pujol» i es remunta a Laboratoris Fides (abans Martín Cuatrecasas) i Banca Catalana. «Aviat l’activitat política va passar a reclamar l’afany i esforç més gran i, és més, la mateixa activitat econòmica va quedar també reorientada i al servei del projecte polític», assenyala, abans de referir-se a la «profunda inestabilitat política i els riscos que assumia» i que «produïen profunda inquietud i desassossec en el seu pare», motiu pel qual «amb voluntat d’assegurar i garantir l’estabilitat econòmica de la seva nora i nets, Florenci Pujol va fer saber al seu fill i nora que constituïa un dipòsit a l’exterior».

La fiscalia es remunta a la denúncia contra el primogènit que va realitzar el 2012 la seva exparella Vicky Álvarez. Des del 2008 fins aleshores en els comptes bancaris i dipòsits financers dels Pujol es va produir un moviment pel qual de 106.796 euros es va arribar fins als 12,2 milions, amb sortides superiors a les entrades d’efectiu.

L’acusació afirma que les que es produïen a l’estranger es catalogaven com a préstecs que després provaven de donar per fallits, perquè van semblar deutes a l’estranger i així evitar el seu embargament de cara a la investigació judicial. Tot a través de les societats que controlaven Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès, com Iniciatives Marketing, Project Marketing, Active Traslation o Inter Rosario Port Service. El fiscal considera que cap «generava tràfic mercantil ni valor afegit contrastable» i entre aquestes hi havia «unitat de caixa». Ni tan sols tenien treballadors.

La defensa mira de defensar l’autenticitat dels préstecs i l’assessorament a empreses, però la fiscalia afirma que «no s’ha aportat cap element valorable, dada, document» que ho acrediti i destaca que casualment totes elles compartien haver sigut beneficiàries d’adjudicacions públiques a Catalunya, amb contractes per imports que oscil·laven entre els 15 i els 2.000 milions d’euros.

Per ocultar els ingressos registrats per més de sis milions d’euros, més de 500 milions de pessetes i més de quatre milions de dòlars, el fiscal considera que es van utilitzar contractes ficticis entre les empreses de Pujol Ferrusola i Gironès i la desena d’empresaris encausats. El seu suposat assessorament no es limitava a Catalunya, sinó que s’estenia al projecte d’electrificació de la Libreville i la Franceville al Gabon, a Mèxic i a l’Índia.

Al fiscal ni tan sols el convenç allò facturat per la Fundació Albert Pascual, creada el 2003 per Pujol Ferrusola, en la qual apareixen com a donants les mateixes empreses amb les quals ell i la seva exdona van facturar al llarg d’aquells anys. D'aquí ve l’acusació que dirigeix contra la parella i els empresaris per falsedat en document mercantil. Aquests últims els considera cooperadors necessaris del blanqueig del qual acusa la família.

L’escrit fiscal detalla els comptes andorrans de tots els membres de la família i de tercers que els ajudaven a blanquejar, però també les fundacions de les quals es van valer per amagar al fisc els diners il·lícitament obtinguts, com Doral International, Kamala o Kopeland a Panamà. Aquesta última, que, segons el primogènit, els va ser recomanada per Banca Privada d’Andorra (BPA), és a la que la majoria dels Pujol van portar els diners que tenien a Andorra el 2012. La van cancel·lar el 2014 quan es van acollir a una regularització fiscal.

Anticorrupció xifra el disposat en els comptes a Andorra per la família en un total de 38.792.021 euros, més 8,1 de dòlars, 2,7 de marcs i 95.344 lliures. En un dels comptes el fiscal detecta, a més, un préstec a CDC, que no va tornar el partit, sinó, almenys en part, empreses adjudicatàries de concessions.

El fiscal qüestiona els dècims premiats el maig del 2004 amb els quals Mercè Gironès va ingressar 180.000 euros i, sobretot, la pensió i el pis que el matrimoni va concedir a la seva filla Núria, motiu pel qual també els acusa d’un delicte de frustració de l’execució, a l’entendre que amb aquests moviments pretenien evitar que la justícia els embargués aquests béns.

Quant al frau a Hisenda, la fiscalia atribueix cinc delictes a Jordi Pujol Ferrusola pels exercicis del 2007, 2008, 2009, 2010 i 2012, i un a Gironès per no declarar els 409.796 euros ingressats per Interrosario Port Services el 2012.

En el cas del tercer acusat en importància, Josep Pujol, el fiscal explica que va regularitzar el 2012 amb 88.788 euros el que li corresponia de tres exercicis fiscals, però això no incloïa un ingrés en efectiu de 800.000 euros, per l’aparent préstec que li va fer el propietari de Cat Helicopters Jorge Barrigón per 960.000 euros. Aquesta empresa va ser adjudicatària de diversos contractes públics amb el Servei Català de Trànsit, dependent del Departament d’Interior de la Generalitat entre el 2008 i el 2015.

Notícies relacionades

Claus d’una setmana com no n’hi ha

Dimiteix més de la meitat de la direcció d’ERC a Barcelona

Tant Jordi Pujol Ferrusola com el seu germà Oriol es consideren víctimes de l’operació Catalunya en els seus escrits de defensa, en els quals neguen les acusacions i demanen la lliure absolució. L’exdiputat i ex alt càrrec de CDC assenyala en el seu escrit que va cancel·lar el 2010 el compte d’Andorra on havia percebut els diners que li tocaven de l’herència del seu avi, als fons del qual va renunciar.

El primogènit es remet a l’excomissari José Manuel Villarejo, principal imputat del cas Tàndem, en el qual s’investiguen les clavegueres policials, perquè va acompanyar la seva exparella Vicky Álvarez a presentar la denúncia que va donar origen al procediment, en la qual deia que el va acompanyar a Andorra a transportar grans quantitats de diners en bosses d’escombraries.