¿Quants vots dona l’avortament? Les dones, al centre de la guerra PSOE-PP

L’objectiu d’uns i d’altres és evident. Alberto Núñez Feijóo intenta qüestionar l’exemplaritat de Pedro Sánchez i del PSOE per enarborar la bandera de la igualtat, a fi d'atreure el suport d’un electorat femení històricament decantat cap a l’esquerra. A això contraataca Sánchez amb la tàctica habitual d’intentar escorar el PP cap a l’extrema dreta per demostrar davant de les dones que és Vox qui li marca el camí de Feijóo. Les rellevacions de la trama Koldo van ser un talismà per als populars abans de les vacances. Al baròmetre del juliol del CIS (sondeig procliu cap al Govern), la intenció de vot al PSOE entre elles va passar del 26,17% al 19,4%, cosa que significa que va perdre el 25% del recolzament femení en només un mes. Però la tardor política ha tombat una altra vegada la tendència i els socialistes han tornat a prendre la davantera en aquest camp. Segons el CIS, el 28,5% de les dones votarien ara Sánchez i el 12,3%, Feijóo.

Les enquestes del GESOP que Prensa Ibérica publica cada trimestre reflecteixen com les dones han canviat diverses vegades d’opció preferent, entre Sánchez i Feijóo, des del febrer del 2022. És a dir, com passa amb el vot dels joves, la dona s’ha convertit en un segment electoral volàtil que fa tremolar el PSOE i Sumar i dona esperances al PP i Vox. Però, en aquest cas, no ha sigut tant mèrit de Sánchez com demèrit de Feijóo. De tota l’agenda social, l’avortament és, segurament, el tema més espinós per al PP. No en va, ho va esquivar convenientment en el seu últim congrés. I l’última vegada que, sent al Govern, va intentar abordar-ho, li va costar el càrrec de ministre a Alberto Ruiz-Gallardón.

¿Té sentit confrontar amb l’avortament o existeix un consens social sobre això? Als anys 80 i 90 era una pregunta habitual del CIS. El 1979, sis anys abans de la llei que va despenalitzar l’avortament, el 60% dels espanyols estaven en contra de la seva legalització i el 27%, a favor. Però només un 19% defensava que es practiqués per lliure decisió de la dona, percentatge que va anar creixent fins arribar al 44% el 1991. El 2011, just després de l’aprovació de la llei de terminis vigent, només el 26% pensava que no s’havia de realitzar en cap situació i el 47% es declarava favorable.

Des d’aleshores, no és un tema habitual en els estudis d’opinió, però una enquesta del CIS del 2024 sobre «ideologia i polarització» va preguntar als espanyols si compartien la següent afirmació: «Cal protegir la vida humana, l’avortament pot ser legal però és immoral». La resposta va donar una majoria clara, tot i que no clamorosa. El 58,4% es mostrava en desacord amb la tesi, però un de cada tres entrevistats (37,2%) la recolzava. Entre les dones, el percentatge de rebuig pujava al 64,1% i el de recolzament baixava al 30,8%. I als votants del PP, l’assumpte els dividia tant com ho fa dins del partit: el 50,6% estava a favor de la «immoralitat» de l’avortament i el 44,9% hi estava en contra.

Notícies relacionades

Feijóo anuncia un pla per rebaixar els impostos als autònoms i diu que els seus diners no poden anar a «pagar xistorres»

Aquestes són les "diferències irreparables" que han motivat el canvi d’advocat d’Ábalos

Aquesta fractura fa que l’equilibri sigui complex a fixar una posició. Per això costa d’entendre que l’alcalde de Madrid caigués en la trampa de Vox en recolzar la seva proposta d’obligar els serveis municipals a explicar a les dones embarassades que es plantegin avortar aquesta «síndrome postavortament», sense cap aval científic i que, suposadament, les esperaria. Aquest error va ser la pista d’aterratge de la batalla que lliuren els governs central i madrileny, amb Isabel Díaz Ayusoflirtejant amb la desobediència legal i la Moncloa estirant el xiclet amb una reforma constitucional que mantindrà en el punt de mira fins a la precampanya electoral de Castella i Lleó. I Feijóo surfeja entre la divisió en el PP: defensa la llei vigent davant l’antiavortisme d’Ayuso, però proposa un registre de metges que vulguin practicar avortaments davant el d’objectors de consciència que fixa la llei.

Convé fer una mica d’història. A Espanya, l’avortament ja és un dret, tot i que no sigui a la Constitució. La llei del 1985, del Govern de Felipe González, continuava considerant un delicte interrompre l’embaràs, però el despenalitzava en tres supòsits: violació, malformació del fetus i risc per a la vida de la mare. Malgrat que les crítiques inicials de la dreta, José María Aznar no va tocar la norma en els seus vuit anys de govern. Va ser José Luis Rodríguez Zapatero qui va impulsar la llei actual, passant dels tres supòsits als terminis: la dona pot avortar lliurement fins a la setmana 14 d’embaràs, cosa que el converteix en un dret. El PP va recórrer la norma, però, sense esperar al dictamen, Mariano Rajoy va promoure una reforma que enduria les condicions per avortar. Davant la polseguera que va aixecar, la va retirar, va sacrificar Gallardón i va esperar el Tribunal Constitucional, que va acabar avalant el text.