Eros, carisma i cançons que perduren

Aquesta és una gira de reafirmació del seu catàleg i ni tan sols va sonar cap de les cançons noves de la seva recent antologia amb duets (quina jugada tan audaç), titulada en castellà Una historia importante. Però quan es tenen hits, toca lluir-los, avui més que mai, i Ramazzotti en té un bon nombre, que va defensar sense escatimar mitjans: pantalla gegant, doble passarel·la i banda extrallarga, amb nou instrumentistes i tres coristes mimant els originals arranjaments discogràfics. Ell sempre ha situat a la base músics de tall filorocker, i en un dels dos sets de percussió es va asseure un as del metal amb groove anomenat Eric Moore, qui va ser bateria de Suicidal Tendencies.

Va arrencar amb diversos números up-tempo, com Taxi story o la tènuement funky Un cuore con le ali, després de la qual ens va recordar que és home de poques paraules: es va limitar a saludar en català ("Com esteu? Tot bé? T’estimo, Barcelona") sense més parlaments, cosa que pot semblar un retret però no ho és. Versions en italià amb empelts en castellà i duets amb les coristes, suplantant Anastacia a I belong to you.

Ramazzotti va deixar que parlessin per ell les seves cançons, i les seves lletres, i els missatges impresos a les pantalles: "No crec en el futur, el futur és avui". Després de tants anys, el romanticisme continua, però creuant-se amb la lírica humanista i el carpe diem. El fons de melodista a la italiana és el que va fer estremir la sala, quan van irrompre els clàssics, omplint les grades de punts de llum a Adesso tu i la imperial Se bastasse una canzone, que va aconseguir una gran solidaritat entre els cors "enamorats" i "desesperats" del lloc, i que Eros va culminar clavant un esquerp solo de guitarra elèctrica.

Un altre moment remarcable va ser Musica è, una cançó d’11 minuts que, al seu dia, 1988, va obrir l’àlbum del mateix títol (avui seria suïcida) i que va desplegar els seus girs gairebé simfònics. Potser per compensar, Ramazzotti es va marcar un reggae, No woman, no cry, amb la guitarra acústica. En la seva faceta més soul, va caure massa a prop de l’Easy listening a Terra promessa, que va cantar entre el públic (de la zona prèmium), però parlem del tema més antic (1984), una cosa desfasada. Cas diferent de peces sòlides, que sobreviuen al pas del temps, com les aquí conegudes com a Cosas de la vida i La cosa más bella, catedrals de la cançó melòdica que van tancar la sessió dalt de tot.

Eros Ramazzotti

Notícies relacionades

Mor Cruz Novillo, l’‘home que va dissenyar Espanya’

Torna ‘30 Rock’, un clàssic de la comèdia

Una historia importante

Palau Sant Jordi 02/05/2026