El Govern recorrerà la decisió del TSJC sobre el català a l’escola

Que en la vigília de la Diada el català a l’escola rebi un nou cop judicial va posar en guàrdia el Govern de Salvador Illa. Aquesta vegada, va ser una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la diversos articles del decret que blinda el català com a llengua vehicular a les aules, un veredicte que el president de la Generalitat va anunciar que pensa recórrer. "No permetrem que ningú faci un ús polític de la llengua perquè és el pitjor que es pot fer per la convivència", va etzibar en una velada crítica a la decisió del tribunal.

La rèplica d’Illa va ser tan breu com rotunda. "Defensarem el model lingüístic amb tota contundència i prendrem totes les mesures que considerem oportunes", va afirmar just abans de confirmar que el Govern presentarà un recurs contra el text, tal com també van reclamar els sindicats educatius i entitats com Òmnium Cultural.

També des dels partits de l’oposició van posar el crit al cel davant el que consideren un "atac" al català i van exigir a l’Executiu una reacció urgent. Va ser dit i fet.

El president no va voler deixar lloc a dubtes, i menys encara a les portes de la celebració de l’Onze de Setembre, que el seu projecte polític concep el català com la llengua "inclusiva, pròpia i transversal" de Catalunya i, per tant, també de la seva escola. I és que la sentència, a més d’anul·lar el català com a llengua normalment vehicular i d’aprenentatge, també tomba que el català sigui l’única llengua d’acollida de l’alumnat nouvingut, sense preveure mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà.

Per al Govern, aquesta sentència és una mena d’avantsala del veredicte final que ha d’emetre el Tribunal Constitucional sobre la llei que blinda el català com a llengua vehicular a les aules. Conscient de l’estocada que pot encaixar el model educatiu català en els pròxims mesos i amb el curs ja començat, Illa va deixar clar el seu compromís amb la defensa de la llengua. La Conselleria d’Educació i la de Política Lingüística fa mesos que tenen l’encàrrec d’anticipar-se als possibles escenaris.

No entra dins dels esquemes del president apartar-se del compliment de tota sentència que arribi dels tribunals, que considera que s’ha de respectar amb independència de si la comparteix o no. Però, alhora, promet preservar el model d’immersió, per la qual cosa en cas que la sentència sigui desfavorable al català, no serà fàcil una resposta que compleixi amb les dues premisses. "Cal veure què diu", asseguren, acollint-se a la cautela, tot i que reconeixen que pot ser una bomba de rellotgeria.

Junts i ERC

La sentència del TSJC va indignar Junts i ERC. Els dos partits van carregar amb duresa contra el contingut i contra els jutges que el van redactar. Per a la formació de Carles Puigdemont la decisió és un "nou atac al català" i per a la d’Oriol Junqueras és una "amenaça al país". Tots dos van exigir al Govern d’Illa que actuï amb la "màxima contundència" per defensar el model d’immersió lingüística.

"És el mínim exigible, però continua sent insuficient", va afirmar la portaveu de Junts, Mònica Sales, que va qualificar la decisió de nova "ingerència" dels tribunals i va denunciar que "vulnera els drets dels catalanoparlants". La dirigent de Junts va reclamar a més als ciutadans que es mobilitzin contra la decisió.

Des d’ERC, la seva secretària general, Elisenda Alamany, va acusar els jutges de fer "política" amb uns pronunciaments judicials que "contravenen tots els criteris pedagògics". A més, va vaticinar que els jutges continuaran posant "tots els obstacles que puguin" en el futur i va defensar la immersió lingüística com un model que fomenta la "cohesió social".

Notícies relacionades

L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau

Francesc-Marc Álvaro (ERC): «Vox ha rehabilitat la figura de Franco»

Per la seva banda, la CUP va celebrar la decisió d’Illa de recórrer la decisió, però va demanar anar més enllà. La diputada Laure Vega va recordar que la seva formació va registrar al juny una llei per blindar el català a les aules i "esquivar" una eventual sentència contrària del TC sobre el 25%, i va lamentar que la resta de partits no s’afegissin a la proposta.

En canvi, el PP i Vox van celebrar la resolució judicial. El portaveu popular, Juan Fernández, va afirmar que les polítiques de PSC i ERC han sigut un "fracàs" i un "atac a la llibertat". "Estan convertint el català en una llengua antipàtica, és injust i contraproduent per a la seva preservació", va afirmar. Vox s’ha posicionat de manera similar.