¿On es juga el PP la majoria absoluta a Andalusia? ¿El PSOE pot evitar la catàstrofe?

¿Per què tots els sondejos han deixat en la corda fluixa la majoria absoluta del PP? La resposta són les anomenades ‘restes’, la diferència de vots per la qual un partit s’emporta l’últim escó de cada circumscripció o per la qual un altre partit es queda a les portes d’emportar-se’l. Segons els sondejos, aquestes ‘restes’ fan ‘ballar’ l’últim diputat en almenys sis de les vuit províncies andaluses: Sevilla, Màlaga, Còrdova, Cadis, Huelva i Granada. A les quatre primeres va ser Juanma Moreno qui va esgarrapar l’últim seient el 2022, i en la majoria dels casos ho va aconseguir per diferències de poc més de mil paperetes. Això li va permetre arribar, al final de l’escrutini, als 58 escons, tres per sobre dels 55 que atorguen la majoria absoluta al Parlament andalús.

Així, doncs, el president de la Junta compta ara amb un matalàs de tres escons, és a dir, pot perdre la batalla per les ‘restes’ en un màxim de tres províncies. Si la perd en quatre o més feus, adeu a la majoria absoluta. El PP calcula en 15.000 o 20.000 els vots en els quals es juga dependre de si mateix o de Vox la pròxima legislatura. Però, a més dels escons que altres partits podrien arrabassar a Moreno, també s’està lliurant una lluita directa per aquests ‘restes’ entre la ultradreta i les dues formacions a l’esquerra del PSOE: Per Andalusia i Endavant Andalusia. Una pugna que, en el fons, dirimirà quina força capitalitza el vot del malestar i l’emprenyament que els socialistes semblen incapaços d’atraure.

D’aquests últims escons de cada província, el 2022, Moreno se’n va quedar quatre (Sevilla, Màlaga, Còrdova, Cadis); els socialistes, tres (Huelva, Jaén i Granada), i els ultres, el del seu graner de vot, Almeria. Però va ser Vox el partit es va quedar a les portes d’un nombre més elevat de diputats, tres (Còrdova, Jaén i Màlaga); el PSOE va estar a punt de sumar-ne dos (Cadis i Sevilla); Per Andalusia, dos més (Huelva i Almeria), i el PP només n’hauria pogut esgarrapar un més (Granada). És a dir, fa quatre anys, les ‘restes’ van beneficiar el PP i van perjudicar el bloc d’esquerra. A Huelva, per exemple, la partida es va resoldre per només 752 paperetes, així que cada vot comptarà més que mai en l’escrutini de diumenge.

En un escenari de marges tan petits, els transvasaments de vot seran l’altre factor clau per a Moreno. El candidat del PP pot perdre la majoria absoluta, per exemple, si Vox puja més a costa seva del que ho fa a costa de les esquerres. O si el PSOE frena la sagnia que li vaticinen les enquestes i reté part dels suports que migren cap a la seva esquerra. Això últim no serviria a María Jesús Montero per impedir una majoria de dretes, però, sí, almenys, per salvar els mobles. Però, ¿realment els socialistes poden evitar la catàstrofe al seu antic fortí electoral? El partit s’encomana al fet que la participació creixi almenys fins al 60%,i fins i tot que s’acosti al 65% que va votar en les generals del 2023. En les autonòmiques del 2022 va votar el 56,13%.

Notícies relacionades

¿Qui guanyarà les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà dels sondejos

La Generalitat destina cinc milions d’euros a la formació en IA de fins a 250.000 treballadors públics

En la mobilització d’aquests 10 punts de diferència, que representen al voltant d’un milió de votants, fia les seves esperances Montero, que ha convertit les eleccions en un «referèndum» sobre la sanitat pública i els drets socials. L’objectiu és atraure el 15% d’electors que estaven indecisos l’última setmana de campanya i que són o han sigut votants socialistes. En cas d’aconseguir-ho, el PSOE veu marge de creixement a Sevilla, Granada i Huelva. La dispersió del vot els perjudica més a Cadis, bressol d’Endavant Andalusia.

Fa quatre anys, el repartiment d’escons es va situar entre els gairebé 20.000 vots que va costar un diputat de mitjana a la província de Huelva i els més de 51.000 que va costar a la de Sevilla. L’escó més ‘barato’ de tot Andalusia va ser per al PSOE a Huelva, amb 14.624 vots, mentre que el més ‘car’ va ser el de Per Andalusia a Sevilla, on només en va obtenir un amb 76.603 vots. De mitjana, el PP va necessitar 27.401 paperetes per a cada diputat; el PSOE, 29.610; Vox, 35.472; Per Andalusia, 56.805, i Endavant Andalusia, 84.480.