El jutge de Barcelona inadmet la querella d’Artur Mas per l’operació Catalunya per falta de competència

Aquest és un recorregut molt semblant al que va tenir la querella presentada pel també expresident Pere Aragonès per l’espionatge amb el ‘software’ israelià Pegasus. El jutge de Barcelona a qui va anar a parar aquesta demanda va decidir inhibir-se a favor de l’Audiència Nacional. No obstant, davant un recurs de l’advocat d’Aragonès, l’Audiència Provincial de Barcelona va ordenar que el cas s’investigués als jutjats de la capital catalana i no a Madrid, per la qual cosa les indagacions s’estan practicant a Barcelona.

La querella de Mas, redactada per l’advocat Jordi Pina, es va interposar després de les últimes compareixences en la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya al Congrés dels Diputats i de diverses revelacions sobre l’espionatge que va patir amb Pegasus. El document, de 103 pàgines, apunta a vuit presumptes delictes, entre els quals organització criminal i malversació de fons públics, que s’haurien comès entre el 2012 i el 2020. Va dirigida també contra el número dos de Fernández Díaz, l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez; contra diversos ex alts càrrecs de la Policia Nacional –com José Manuel Villarejo, Eugenio Pino o Marcelino Martín-Blas– i del CNI –Félix Sanz Roldán i Paz Esteban–, així com també contra responsables de l’empresa que comercialitza el programa de ciberespionatge –NSO Group–. A l’escrit es detalla, a més, que el telèfon de Mas va patir 32 infeccions al llarg del temps a través del programa espia Pegasus.

Alt organisme de l’Estat

Notícies relacionades

Ancelotti, condemnat a un any de presó per frau a Hisenda

El Govern canviarà la llei per evitar reclamar diners a persones vulnerables que hagin cobrat ajudes per error

En aquest sentit, la fiscalia relata en el seu informe sobre la querella de Mas que els fets que s’exposen en la querella «haurien sigut verificats, en el seu cas, respecte al dret a la intimitat i secret de les comunicacions» no com a persona particular, sinó com a president de la Generalitat en exercici de les seves funcions. I com que la finalitat, precisa, seria «desprestigiar i perjudicar tant l’exmandatari com dirigents independentistes «per influir directament en l’esdevenir de la política i el futur govern de Catalunya», el relat del querellant «descriu una activitat inevitablement dirigida a afectar la forma de govern» de la comunitat autònoma. Per tant, aquestes activitats afectarien el desenvolupament de l’activitat de l’Executiu català.

El ministeri públic afirma que l’Audiència Nacional és la competent per investigar els delictes «contra alts organismes de la nació i forma de Govern», incloent en aquest precepte l’Executiu català i a qui n’era el president, Mas, una cosa que el jutge de Barcelona comparteix.