El PSC veu en l’elecció de Mínguez un reforç al seu pla per a Catalunya

La situació és inèdita: per primera vegada, una dirigent del PSC, Montse Mínguez, exercirà de portaveu del PSOE. Una prova palmària de la simbiosi política amb què actuen Salvador Illa i Pedro Sánchez malgrat formar part de dos partits agermanats, però formalment independents. La pregunta que sobrevola ara sobre els socialistes catalans és si assumir aquesta funció a Ferraz pot suposar una col·lisió d’interessos en un moment en què el Govern de la Generalitat negocia carpetes com el finançament singular de Catalunya, malgrat el recel que desperta entre alguns dels barons de la formació.

La resposta oficial és que no, que justament passarà el contrari: que el projecte per a Catalunya que té el PSC guanyarà una talaia. Assenyalen, de fet, que hi ha un benefici mutu entre les dues formacions amb aquesta operació perquè, si bé el PSOE mira de beure de la bona inèrcia del partit d’Illa, també el PSC compta amb una palanca més d’influència a Ferraz, on, tret d’un gir d’última hora, conservaran els tres representants que tenien fins ara.

"Tenim el compromís de Sánchez de millorar el finançament i les infraestructures de Catalunya, així que Mínguez estarà més encantada encara de defensar-ho exercint de veu del PSOE", va defensar ahir la portaveu dels socialistes catalans al Parlament, Elena Díaz, la primera dirigent en pronunciar-se sobre el nomenament durant un col·loqui celebrat a la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC). "La nova posició de Mínguez ajudarà", assegura un altre dirigent del PSC, mentre des de la cúpula de la seu de Pallars apunten que el comitè federal d’avui dissabte "sortirà bé" en el seu propòsit d’actuar com a revulsiu de la crisi en què hi ha sumit el PSOE des que el cas de presumpta corrupció es va carregar Santos Cerdán.

Els perills de "mullar-se més"

No obstant, hi ha veus dins del partit que posen fre a l’optimisme i consideren que s’assumeixen "riscos innecessaris" especialment en dos fronts. D’una banda, assenyalen que l’esvoranc s’ha obert a Ferraz i no a Barcelona, i que no se sap encara l’abast de l’ona expansiva del cas Koldo. Si va a més, Mínguez posarà la cara i inevitablement tindrà reverberació en el PSC per més que no hi hagi derivada catalana de l’assumpte. "La remodelació del comitè executiu està molt bé, però potser no forma part de l’equació política que cal aclarir", assegura un dirigent de la direcció, que afegeix també que, "si la situació explota, l’abast serà considerable".

D’altra banda, hi ha qui reflexiona que "no calia mullar-se més" quan el suport total d’Illa a Sánchez ja és "públic i notori". I aquesta mateixa veu apunta també que el PSOE necessita "recosir" les seves federacions i que la plaça de portaveu podria haver sigut una peça de negociació més per a aquesta comesa.

Notícies relacionades

Tres de cada quatre catalans exigeixen limitar els pisos turístics

Amenaça de més aturades al Govern d’associacions de jutges i fiscals

No obstant, la decisió de Sánchez ja està presa i el PSC accepta sortir al rescat assumint les conseqüències que es puguin derivar. La previsió és que, a més de Mínguez, seguiran sent membres de la direcció el ministre d’Indústria, Jordi Hereu, i Manuel García Salgado, que es fa càrrec de memòria democràtica i laïcitat.

Els socialistes catalans prioritzen més l’ascendència que tenen sobre el projecte del PSOE que els càrrecs orgànics, per més que el secretari general hagi decidit concedir-los més protagonisme. I és que Illa dona suport incondicional a Sánchez perquè considera que la legislatura espanyola ha de continuar.