Tres de cada quatre catalans exigeixen limitar els pisos turístics

L’enquesta del CEO reflecteix un ampli suport al pla del Govern català per construir 50.000 noves vivendes en els pròxims sis anys, mesura que obté una valoració mitjana de 8 sobre 10. De fet, el 85% dels catalans consideren prioritària la construcció de vivenda pública com a mesura per facilitar l’accés a aquest dret. Quant a altres possibles mesures que solen plantejar-se en aquest debat, una gran majoria de la ciutadania secunda àmpliament les que impliquen la intervenció dels poders públics en el mercat immobiliari, com la limitació dels pisos turístics (74%) i la regulació dels preus del lloguer (71%).

Obligar els grans tenidors (empreses o fons d’inversió) de destinar part de les seves propietats a lloguer social (71%), facilitar subvencions directes per afavorir l’arrendament (71%) i apujar els impostos als propietaris amb múltiples vivendes buides (67%) són altres mesures que també conciten un alt grau de suport entre els catalans. Per contra, propostes com l’alliberament del sòl urbanitzable (45%) i l’expropiació o compra de pisos per part de les administracions (38%) no susciten un suport majoritari.

Impacte en la qualitat de vida

En línies generals, la majoria de l’electorat se sent més atret per les propostes dels partits d’esquerres que de dretes, tot i que més d’un terç admet que no coneix bé els programes de cada formació. En el que sí que hi ha un enorme consens, que arriba al 90% en aquest estudi, és en la percepció que les dificultats per accedir a una vivenda en condicions repercuteixen negativament en la qualitat de vida. Tanmateix, només un de cada tres enquestats reconeixen que els problemes relacionats amb la vivenda els perjudiquen personalment (35%), un impacte que afecta sobretot gairebé la meitat dels que tenen menys de 40 anys.

Segons el CEO, el 50% dels ciutadans d’entre 25 i 34 anys estan pensant comprar-se un pis, un segment de població que suma gairebé un milió de persones. L’escull principal és, òbviament, el preu de la vivenda, que ha obligat el 37% dels catalans a reduir altres despeses. En paral·lel, el 74% dels catalans creuen que tenir una vivenda en propietat és "un objectiu important en la vida" i el 82% dels que busquen avui un pis de lloguer voldrien tenir-ne un en propietat, una opinió accentuada sobretot entre els menors de 35 anys.

¿Canviar de ciutat?

Notícies relacionades

Amenaça de més aturades al Govern d’associacions de jutges i fiscals

"Dir que cal integrar-se és excloent"

Amb tot, només el 13% dels entrevistats assegura que la vivenda l’ha obligat a canviar de ciutat. La meitat d’ells se n’han anat a viure a una zona de renda inferior, un canvi que ha afectat especialment dones més grans de 64 anys. I és que, en general, els catalans tenen una baixa predisposició a moure’s del lloc on viuen per millorar les opcions de trobar un pis satisfactori: un 28% no canviaria de lloc, un 28% podria canviar de barri i un 24% podria arribar a canviar de comarca (13%) o, fins i tot, a marxar de Catalunya (11%).

Una altra realitat que es veu en l’enquesta és que la manera d’entendre el valor de la vivenda divideix la societat catalana. Mentre que un 57% dels ciutadans pensen que és una "necessitat bàsica", un 42% concep la vivenda com un actiu econòmic del qual es pot treure benefici, malgrat que bona part d’aquests accepten algunes regulacions sobre la matèria. Entre els més joves, la majoria dels homes veuen la vivenda com un recurs econòmic (62%) i la majoria de les dones, en canvi, la consideren una necessitat bàsica (70%).