El Parlament vol frenar els discursos d’odi amb una reforma del reglament

Fonts coneixedores de la iniciativa expliquen que la voluntat és actualitzar el codi de conducta per "adaptar-lo" al nou escenari del Parlament –es va aprovar el 2016, quan l’extrema dreta no tenia representació– i després modificar la normativa per introduir-hi un règim sancionador que doni potestat plena a la Cambra per penalitzar els qui no compleixin el manual de comportament. "Necessitem que el Parlament actuï com a tallafocs", argumenta una de les fonts consultades, que situa la falta de garanties legals com el principal escull de l’òrgan rector per sancionar els discursos d’odi.

La Mesa sí que pot imposar sancions, atès que el manual de comportament preveu càstigs –des de multes econòmiques fins a l’expulsió d’un diputat– pel fet de discriminar per raó de "gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social, ètnia o llengua". No obstant, com que aquest codi no té rang de llei, aquestes mesures poden quedar en entredit si es recorren davant un tribunal, tal com assenyalen fonts jurídiques, que creuen que la millor solució és incorporar aquesta guia de decòrum al reglament de la Cambra. De fet, el mateix Rull ja ha obert la porta a aquesta possibilitat: "Plantegem abocar el codi de conducta al reglament per dotar-lo de capacitat sancionadora ferma", va afirmar públicament al final de maig.

El que sí que consta en l’actual reglament és l’expulsió d’un diputat en cas de pronunciar "paraules ofensives adreçades a les institucions públiques, a un altre membre del Parlament o a qualsevol altra persona". Es tracta d’un plantejament molt genèric, que deixa a la presidència de la Cambra un ampli marge d’interpretació. Per aquest motiu, l’estratègia marcada per Rull i pactada amb la resta de la Mesa és prioritzar la llibertat d’expressió i analitzar possibles sancions a posteriori, com fan altres parlaments europeus en què l’extrema dreta té representació.

L’entitat encarregada d’això és la comissió de l’estatut del diputat, una eina que el mateix Rull va comunicar al ple fa uns mesos. Segons el que estableix l’article 27 del codi de conducta del Parlament, aquesta comissió, a petició d’un diputat, ha d’emetre informes en cas de detectar presumptes vulneracions perquè l’òrgan rector resolgui si cal sancionar-les. En aquesta legislatura ja s’han registrat dues sol·licituds per a l’estudi, tot i que tots dos casos continuen en curs. "Al final la Mesa acaba no fent res per la por que les sancions es puguin recórrer", comparteix un exmembre de la Cambra que coneix bé aquests procediments.

En aquest context, l’òrgan rector ha decidit liderar una reforma per introduir un règim sancionador. Primer consensuarà la proposta internament, ja que els tres partits amb representació a la Mesa sumen majoria per aprovar-la en el ple. Així i tot, la intenció és presentar el text a la resta de grups i buscar una acció conjunta, com va passar fa un any amb l’última modificació del codi de conducta, que va ser aprovada amb el suport de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP. Fonts del grup liderat per Jéssica Albiach confirmen que estan al corrent de la iniciativa, mentre que en la formació cupaire asseguren que no els consta informació.

"Quan s’obre la reforma del reglament, cada grup intenta incorporar-hi les seves pròpies propostes, i el procés s’allarga", expliquen en la Mesa per justificar la necessitat de tancar abans un acord intern. Les fonts reconeixen, a més, la complexitat de posar límit als discursos d’odi, un assumpte que ha portat els partits a constants contradiccions i que s’arrossega des de la passada legislatura.

Dos anys d’intents

La primera vegada que es va plantejar aquesta qüestió va ser l’abril de 2023. ERC i CUP van proposar una reforma del reglament per sancionar els "discursos d’odi o intolerància". En aquell moment ja hi va haver discrepàncies entre els partits sobre aquest assumpte, tot i que el text no va arribar mai a votar-se per l’avenç electoral. Amb l’arrencada de la legislatura actual i l’entrada d’Aliança Catalana a l’hemicicle, els cinc partits esmentats van renovar el cordó sanitari contra l’extrema dreta i es van comprometre a incloure sancions pel fet de "no signar el compromís contra la discriminació". Poc després van aprovar una reforma del reglament, però en van excloure aquest punt, al·legant que encara s’hi havia de treballar.

Notícies relacionades

Crònica d’una presó incondicional

Sense telèfon, sense diners, sense llit fix

Durant el curs polític hi ha hagut més controvèrsia. Al desembre, PSC, Junts i ERC es van abstenir en una moció de la CUP que demanava incloure en el reglament la possibilitat de retirar la paraula davant discursos discriminatoris. Només els Comuns la van recolzar, i va ser refusada. Mesos després, a l’abril, totes cinc formacions van acordar crear una comissió d’estudi sobre discursos d’odi per abordar-los de manera conjunta.

Més enllà de la voluntat política, cal una regulació efectiva per poder actuar. "És un tema que ens preocupa perquè el Parlament ha de donar exemple; som reflex de la societat", assenyala un membre de la Mesa. El primer pas, coincideixen partits i juristes, és actualitzar el codi de conducta. A partir d’aquí, s’obrirà la carpeta del règim sancionador i el seu delicat equilibri entre garantir la llibertat d’expressió i protegir els drets fonamentals. No serà fàcil.