Lewandowski porta la pau al Barça
Tres gols del polonès i un de Lamine permeten als blaugrana acostar-se a tres punts del Madrid després de superar un primer tram de bogeria a Balaídos. De Jong, que va acabar expulsat, va passar d’estar desorientat a ordenar l’equip.
Lewandowski porta la pau al Barça | LALO R. VILLAR / AP /
Aquest Barça de Flick és capaç de provocar les sensacions més insospitades en qui s’endinsa en el seu món. Sovint creus veure una tela surrealista de Dalí, amb rellotges que es cargolen, foses les esferes perquè no hi ha manera d’entendre com de ràpid canvia tot. Els gols a favor i en contra se succeeixen sense remei i provoquen també la paranoia d’uns futbolistes que no saben a què exposar-se. Però el Barcelona, agraït per tenir un rematador sense igual com Lewandowski, va guanyar a Vigo després de baixar dels seus cavallets infernals. I ho va fer amb Frenkie de Jong a les seves files, metàfora del desconcert defensiu del primer acte, però també de l’ordre en el segon. Tot i que no va tenir un bon final el neerlandès, que ja havia rebut però que, agressiu per un dia, va ser expulsat quasi a última hora per trepitjar Aspas.
El Barça, que arriba a l’aturada a tres punts del Reial Madrid, va marxar de Balaídos amb molt bona cara, amb un grup aplicat en atac i que va saber treure partit de l’encert de Lewandowski, autor de tres gols, de la insistència de Rashford, que va intervenir en tres gols, i de la genialitat de Lamine Yamal. Tot i que estaria bé analitzar, com dèiem, De Jong i la seva doble cara a Balaídos. Marc Casadó, que havia de ser titular, s’havia lesionat abans de començar. Olmo va ocupar el seu lloc, tot i que ubicat a la zona interior que abans ocupava l’absent Pedri. Així que a De Jong, noi per a tot, li va tocar complir una funció d’allò més estranya. No tant per la denominació –migcampista clàssic–, sinó per la manera com la va exercir durant una bona estona.
Borja Iglesias, que era qui havia de llançar la segona línia del Celta per trencar l’avançada rereguarda blaugrana, era indetectable en la medul·lar. De Jong se li va acostar. L’havia de molestar. O intimidar-lo. La realitat va ser ben diferent. De Jong, que fa set temporades que juga en el Barça, va començar a defensar per darrere de l’última línia del seu equip. Això va fer que tirar el fora de joc no valgués per a res i que, en les transicions, es quedés en terra de ningú. Borja Iglesias, excel·lent, el va veure marcar el 2-2 de cara. Però a uns quants metres.
Abans, el Barça havia joguinejat amb el seu seny. Va marcar el 0-1 perquè el nou futbol del frame entén com a penal la mà en ple gir de Marcos Alonso. Lewandowski, que va deixar per a un altre dia el seu salt de la granota, va marcar de penal. I l’equip de Flick es va enredar en el minut que va venir a continuació. Hi va haver prou temps perquè Rashford fallés un xoc amb Radu, però també perquè el Celta empatés després que Carreira trenqués la línia defensiva blaugrana, que estava formada per Pau Cubarsí, acompanyant d’Araujo, i amb Balde trencant el fora de joc des de l’esquerra. Eric, substitut del decreixent Kounde al lateral dret i emmascarat després de trencar-se el nas a Bruges, va estar una altra vegada a un gran nivell.
Estabilitat
El guió es va repetir una estona després, malgrat que el Barça, amb possessions molt llargues, es mostrava cada vegada més viu. Rashford, que acabava de xutar al pal, va deixar nu Mingueza amb un centre amb la dreta coronat per Lewandowski. El polonès, amb 37 anys, admet poca comparació. Quatre minuts després, clavats, Borja tornava a empatar.
Notícies relacionadesPerò allà va acabar la resistència del Celta, que va acabar assumint que el Barça no li permetria aixecar-se una altra vegada després que Lamine Yamal aprofités en el temps afegit del primer temps un altre centre de Rashford, aquesta vegada després de toc d’Ilaix.
Va ser el preàmbul de l’estabilitat que va arribar en el segon temps, quan el Barça va assentar el seu joc. I ho va aconseguir gràcies a De Jong, que va ordenar els seus companys, i a Fermín, clau en la pressió. L’intercanvi de cops va desaparèixer. I entre Rashford i Lewandowski van portar la pau el dia que el Barça va superar la seva bogeria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’emotiu concert que va contraprogramar Rosalía
- Gemma Mengual: "Vam ser conillets d’Índies i vam fer coses que ara no es farien ni de conya"
- Els blocadors beta deixaran de prescriure’s després d’un infart sense seqüeles: una revisió d’estudis confirma que no serveixen
- Flick exigeix respostes a la plantilla
- Entendre-hi més Raimon: «Jo anunciava un títol i després cantava el que em donava la gana i com que el policia no sabia català...».
