¿I si absolen el fiscal?

"No n’hi ha prou amb una narració travada, versemblant, com si es tractés d’una obra de ficció que possibilités l’anomenada suspensió de la incredulitat, sinó que exigeix un examen de suficiència del patrimoni acusatori sobre la perpetració del fet per part de l’investigat, en què la seva participació sigui almenys tan possible o forta com la contrària. Entenc que no hi ha un fonament indiciari suficient que possibiliti racionalment una condemna".

Aquest va ser el vot particular d’Andrés Palomo, magistrat de la Sala Penal del Tribunal Suprem, després de proposar arxivar la causa contra Álvaro García Ortiz, el 29 de juliol del 2025. Aquest magistrat, que va integrar la Sala d’Apel·lacions i que també va qüestionar l’ordre de processament del fiscal general de l’Estat, aplicava un criteri anglosaxó; això és, donar llum verda a una demanda o querella o desestimar-la segons les possibilitats que tingui d’acabar en condemna.

"Entenc –va escriure Palomo– que no hi ha un fonament indiciari suficient que possibiliti racionalment una condemna". La pregunta és aquesta: ¿seria possible irracionalment? No és impossible. Perquè la instrucció del cas es va fer amb orelleres, és a dir, amb dues peces de vaqueta que es posen el cavall per impedir que hi vegi pels costats.

La Sala d’Admissió, segons revelem a EL PERIÓDICO, va decidir deixar deliberadament al marge del cas el Ministeri d’Hisenda, de manera que l’origen de l’encreuament de correus posterior –que és objecte del judici– va ser una resposta a la filtració de l’expedient de l’empresa Maxwell Cremona, propietat d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid.

L’instructor, Ángel Hurtado, va respectar a ulls clucs aquesta decisió de la sala, que va presidir el llavors president de la Sala Penal, Manuel Marchena. I va reforçar les orelleres inicials: va ometre la seqüència completa dels correus.

Així, el correu que va vulnerar la reserva del principi d’acord de conformitat –l’enviat pel fiscal Julián Salto a Carlos Neira, advocat de González Amador– va ser difós a mitjans de comunicació per Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet de Díaz Ayuso, després de rebre’l de mans del propietari de Maxwell Cremona i amb autorització de Neira. Això va passar la nit del dimecres 13 de març del 2024.

I tal com ha quedat acreditat en les declaracions, va ser la reacció de Rodríguez a l’expedient en el qual es retia compte de la investigació dels delictes fiscals de González Amador.

Es tractava d’un correu reservat. Fins llavors, el Col·legi d’Advocats, que és acusació popular contra el fiscal general, ni tan sols va obrir un expedient a Neira per aquesta vulneració de l’article 5 del codi deontològic de l’advocacia. Eugenio Ribón, degà del col·legi, ho haurà d’explicar durant la seva compareixença testifical a les deu del matí d’aquest dimarts, 11 de novembre.

Ara bé, ¿quines possibilitats de condemna realment hi ha, per respondre al plantejament del magistrat Palomo?

A la Sala d’Admissió, l’octubre del 2024, ja hi va haver diferències de criteri. La ponent, Susana Polo, va considerar que el que demanava el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) –això és, considerar il·lícita la nota informativa emesa per la fiscalia en aquest cas– no era viable. Però el seu intercanvi amb Marchena, que presidia la Sala d’Admissió, es va acabar amb un pacte: deixaven fora de les diligències la nota informativa i se centraven en la filtració del correu del 2 de febrer del 2024.

Possibilitats de condemna

¿Què passa, però, si la ponent, que torna a ser Susana Polo, elabora una sentència absolutòria per al fiscal general per falta de proves contra ell, en línia amb les afirmacions del vot particular del magistrat Palomo, però ara amb la immediació ja emesa, en vista del que s’ha pogut conèixer directament en el plenari?

Si la majoria del tribunal està a favor d’una sentència condemnatòria, la ponent haurà d’emetre –tal com va fer Palomo a la Sala d’Apel·lacions– un vot particular i cedir la seva ponència.

Notícies relacionades

El nucli de Mazón va parlar el dia de la dana 9 minuts amb Pradas

Vox torna a utilitzar València com a laboratori per al seu pacte amb Feijóo

¿A qui? S’ha de fer a favor del magistrat o magistrada del tribunal que té menys antiguitat. En aquest cas, Polo cediria la ponència a Carmen Lamela.

Però el president, Andrés Martínez Arrieta, també té la potestat d’adjudicar la ponència a un altre membre del tribunal.