Vallecas confirma les sospites sobre el Reial Madrid de Xabi

Vallecas no és Anfield ni falta que fa. Però és tant o més incòmode per a un Reial Madrid mandrós a qui costa arremangar-se. L’empat contra el Rayo confirma els dubtes en un equip sense brillantor ni automatismes en què els jugadors reben més ordres que no pas pilotes i en què, excepte Mbappé i un voluntariós Güler, la resta estan fora de cobertura. Mal final abans de l’aturada, amb la derrota a Liverpool i aquest empat, que qüestionen el projecte de Xabi.

El Reial Madrid va aterrar al barri de Vallecas després de la derrota a Anfield i els recels de Florentino amb un Xabi Alonso que ja carrega a la motxilla una mala gestió del vestidor, l’aburgesament d’un equip que només corre en partits assenyalats i una proposta futbolística inconsistent. Amb aquestes sospites, el Madrid es va plantar al camp amb un onze rotatori amb Asensio i Brahim, un jugador que podia jugar en aquest Rayo pirata tranquil·lament.

Xabi sabi que davant el futbol de carrer del Rayo, amb la verticalitat i la desimboltura d’Isi, Álvaro i De Frutos, no era dia d’experiments i va blindar les bandes amb Valverde i Carreras. Camavinga exerciria de corrector i en les anades i vingudes va envoltar Arda de Bellingham, Vinícius, Mbappé i Brahim.

El Rayo va arrencar jugant de tu a tu al Madrid, tocant a la sortida i amb paciència per buscar els espais amb un Íñigo Pérez que frenava el futbol directe. A davant, el Madrid es movia incòmode en un camp que es quedava petit per a Mbappé.

El gat i la rata

Els de Xabi carregaven per l’esquerra, amb Bellingham associant-se amb Vinícius. Per aquesta mateixa banda, la que defensava un Carreras dubitatiu, va decidir atacar el Rayo. Ratiu es va plantar davant Courtois en la primera gran ocasió, que va ser resposta per una rematada de Vinícius a l’àrea petita, que va salvar Batalla, i segons després Asensio malbaratava sol a l’àrea una centrada precisa de Brahim. Malgrat la constant sensació de perill que sobrevola Vallecas per la rapidesa amb què s’arriba a les àrees, no va passar res més remarcable que la lesió de Pedro Díaz, que Íñigo va resoldre situant el Pacha Espino com a doble lateral.

Notícies relacionades

Alcaraz s’imposa a De Miñauri comença fort a les ATP Finals

Desperta aviat

La segona part va començar descosida i amb Militao en lloc d’un Huijsen afeblit per una groga. El pas dels minuts va rebaixar l’empenta local i el Madrid va començar a cuinar a foc lent el triomf. Bellingham, Arda i Mbappé van disfrutar d’ocasions que van anar aculant el Rayo a l’àrea. Però el Rayo va semblar durant una estona que ressorgia impulsat per la grada i va encadenar diverses contres en què no van defensar tots els madridistes que havien de fer-ho. Álvaro va disposar d’una ocasió clara i Valverde va respondre amb una destralada que Batalla va treure com va poder. Fran Pérez i Óscar Valentín van solidificar el joc del Rayo, i Ceballos va pispar el lloc a Brahim per embastar més la sortida. Els de Vallecas jugaven al gat i la rata amb els de la Castellana, i aleshores Xabi Alonso va cridar Rodrygo, que va entrar al terreny de joc per Camavinga.

Amb tot l’arsenal a la gespa i una mica més de deu minuts per arribar al final, el partit es va convertir en unes anades i vingudes d’àrea en àrea mirant de desfer un empat més sucós per al Rayo que no pas per a uns blancs amb pressa que es van limitar a col·leccionar córners sense rèdit. L’ensopegada burxa en les sospites d’un Madrid, aquest de Xabi, a qui Vallecas se li va fer petit, on ni Mbappé ni Bellingham ni Vinícius van mostrar els galons que es pressuposa que tenen. Vallecas continua sent un plat que costa de pair per a un Madrid que fa que no hi guanya des del 2022.