El que va quedar de les 19 cites de Junts i el PSOE a Suïssa

"Entrem en una etapa inèdita". Aquesta frase la va pronunciar el líder de Junts, Carles Puigdemont, després que el seu partit firmés l’acord d’investidura de Pedro Sánchez. També va definir l’obertura d’una negociació com una "oportunitat històrica", perquè s’habilitava un espai fora de l’Estat –a Suïssa– amb un mediador internacional, en el qual se’l tornava a reconèixer com a actor polític. Va ser el 9 de novembre del 2023. Després de dos anys i 19 reunions, d’allò ja en queda ben poca cosa. Junts no només ha trencat el pacte de Brussel·les, sinó que els postconvergents han fet un pas més i han registrat esmenes a la totalitat en totes les lleis que el Govern té en cua.

Però, més que un acord, el pacte de Brussel·les era una llista de divergències que va costar tres mesos redactar i que ara queden en un calaix, ja que Junts ha decidit no tornar-se a reunir amb el PSOE. Ni a Suïssa, ni a Madrid.

El referèndum

El text firmat fa dos anys en un hotel de la capital europea fixava les diferències entre postconvergents i socialistes en la qüestió de l’autodeterminació. "Junts considera legítim el resultat i el mandat del referèndum de l’1 d’octubre, així com la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017. El PSOE nega tota legalitat i validesa al referèndum i a la declaració, i manté el rebuig a qualsevol acció unilateral", deia el document. Les dues formacions, però, s’instaven a "arribar a acords importants sense renunciar a les respectives posicions".

Així, s’explicitava que en la primera reunió, la que es va haver de celebrar el novembre del 2023, Junts plantejaria la celebració d’un referèndum d’autodeterminació emparat en l’article 92 de la Constitució, mentre que el PSOE apostaria per "l’ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics, de l’Estatut del 2006" i pel "ple desplegament i el respecte a les institucions de l’autogovern". No se sap si hi ha hagut avenç en aquest camp.

El finançament

Així mateix, Junts i el PSOE es van proposar abordar un nou model de finançament per a Catalunya, i també en aquest punt es va pactar una divergència. El partit liderat per Puigdemont defensava un concert econòmic semblant al del País Basc i Navarra. Concretament, els postconvergents apostaven per reconèixer la "singularitat en què s’organitza el sistema institucional de la Generalitat" i que facilités "la cessió del cent per cent de tots els tributs que es paguen a Catalunya". En canvi, el PSOE optava per encetar "un diàleg singular respecte a l’impacte que té l’actual model de finançament sobre Catalunya".

En aquest punt sí que hi ha hagut avenços, però no en el sentit que esperava Junts. En realitat, la negociació d’aquest tema la lidera actualment ERC, soci del PSOE i també del Govern de Salvador Illa al Parlament. Els postconvergents no han aconseguit fer-se un lloc en aquest debat i ara, trencats els ponts amb el PSOE, previsiblement aprofitaran per menystenir qualsevol acord a què puguin arribar socialistes i republicans, com ja van fer a l’estiu amb el pacte de l’última reunió bilateral.

L’aprovació de la llei d’amnistia sí que s’ha complert. De fet, es tracta del principal èxit de la legislatura que pot exhibir Junts, i també ERC. Malgrat això, per als postconvergents és una victòria amarga perquè no ha permès que el seu líder pugui tornar a Catalunya sense risc de ser detingut, i tampoc ha aixecat la inhabilitació del seu secretari general, Jordi Turull.

A l’espera del Constitucional

Els dos dirigents, igual que altres líders independentistes com ara Toni Comín i Oriol Junqueras, continuen a l’espera que el Tribunal Constitucional resolgui els seus recursos d’empara i digui si se’ls ha d’aplicar la llei o no. El tribunal de garanties ja va avalar la constitucionalitat de la norma al juny, però encara queda pendent que es pronunciï sobre el delicte de malversació, ja que el Suprem va considerar que entrava dins de les exclusions.

Junts també ha reclamat una espècie d’"amnistia política" per al seu líder, i això es podria traduir finalment en una reunió amb el president espanyol. Fins ara tampoc s’ha produït aquesta trobada, tot i que Illa sí que es va desplaçar fins a Brussel·les per veure’s amb l’expresident.

També es va pactar ampliar la participació directa de Catalunya en les institucions europees i alguns altres organismes i entitats internacionals, però de moment no hi ha hagut cap avenç.

Notícies relacionades

Tensió en el judici al fiscal general

Feijóo torna a confiar en Sirera com a candidat a Barcelona

A més a més, arran de la negociació que es va encetar, Junts va arribar a uns altres acords amb el PSOE, molts dels quals tampoc han acabat sent una realitat. Els més coneguts són la delegació de competències en immigració a la Generalitat o l’oficialitat del català a la Unió Europea, però també en aquest apartat hi ha la publicació de les balances fiscals i de l’execució pressupostària, així com les lleis impulsades per Junts al Congrés contra la multireincidència i les ocupacions de pisos.

Malgrat la ruptura, Junts diu que espera que el PSOE compleixi alguns dels compromisos endarrerits. Tot i això, no s’esperen avenços en cap de les qüestions –ni referèndum ni concert econòmic– que van portar Puigdemont a qualificar l’acord d’històric ara fa dos anys.