Desperta aviat

El polonès airejava la seva experiència cada vegada que el noi, nou en tot i en el camp, no li passava a ell la pilota. Recordo un d’aquells dies com un moment perillós en les relacions entre el més veterà i el que llavors encara era un nen al camp.

Recordo que el més vell dels blaugranes va dir a Lamine que tingués en compte la importància que a l’equip tenia sa majestat. Lamine el va mirar com si fos davant una lliçó innecessària i es va anar fent a la tarda (o a la nit) com si estigués purgant una arracada.

Mai va tornar a passar. Ignoro si va ser el vestidor el que va posar les coses al seu lloc, però el cert és que a poc a poc aquella dupla es va anar ajuntant de tal manera que els dos jugadors que són alfa i omega del Barça es van ajuntar (una altra vegada: ja és habitual) per agrair-se un a l’altre la identitat de joc que va amb ells als camps.

La situació va ser completada, perquè el Celta és més que un club, amb moltes dificultats; quan es va entreveure que vindria Aspas el barcelonisme va haver de regenerar l’aire del coll.

Notícies relacionades

Laporta defensa el Barça sobre el cas Negreira: «Estic segur que el Reial Madrid també ho va fer»

L'Ajuntament concedeix la llicència 1C al Barça: 62.000 espectadors podran acudir al Camp Nou aquest diumenge d'eleccions

Però aquí van passar algunes coses que no semblaven del guió de la primera part. El Barça va ajuntar les seves forces per deixar de ser l’equip descurat i rendit de la primera meitat i començar a jugar com quan Lamine va reaccionar com un artista i quan el seu mestre de fa un any, i ara company, va decidir que per riure calia ser, de nou, eficaç, alegre, company de camp i de futur.

El resultat no va ser tan sols una victòria, sinó una abraçada entre jugadors d’un equip que es va veure amb el coll en perill i es va posar a jugar com si tots fossin Lamine o Lewandowski. Com a aficionat vaig patir, sobretot, quan va començar a entrar al camp el capità de tot en el Celta, però quan ja va entrar Aspas el millor dels seus s’havia rendit a la realitat que el polonès aquesta vegada es va despertar aviat.