Tot el que va quedar al calaix de la taula entre el PSOE i Junts a Suïssa després de 19 cites

Però, més que un acord, el ‘Pacte de Brussel·les’ era una llista de divergències que va costar tres mesos redactar. El document reconeixia «desconfiances mútues», i per això estava d'acord de dotar-se d’un mediador internacional per «acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació» i establia els temes que es podien tractar en la negociació. S’incloïa el model de finançament, el referèndum sobre la independència, la presència catalana en organismes internacionals i la llei d’amnistia. Diverses d’aquestes qüestions queden ara en un calaix, ja que Junts ha decidit no tornar a reunir-se amb el PSOE. Ni a Suïssa, ni a Madrid.

El text firmat fa dos anys en un hotel de la capital europea fixava les diferències entre postconvergents i socialistes en la qüestió de l’autodeterminació. «Junts considera legítim el resultat i el mandat del referèndum de l’1 d’octubre, així com la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017. El PSOE nega tota legalitat i validesa del referèndum de la declaració, i manté el rebuig de qualsevol acció unilateral", resava el document. No obstant, les dues formacions s’instaven a «arribar a acords importants sense renunciar a les respectives posicions».

Així, s’explicitava que en la primera reunió, la que es va deure celebrar el novembre del 2023, Junts plantejaria la celebració d ’un referèndum d’autodeterminació emparat a l’article 92 de la Constitució, mentre que el PSOE apostaria per «l’ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns , de l’Estatut del 2006» i per «el ple desplegament i respecte a les institucions de l’autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya». Les posicions eren clarament contradictòries en aquest punt i no es coneix cap avenç en aquest sentit.

Durant l’últim debat de política general al Parlament, els postconvergents van intentar que el PSC acceptés que en aquest espai podia abordar-se el referèndum, però no el van aconseguir convèncer.

Així mateix, Junts i el PSOE es van proposar abordar un nou model de finançament per a Catalunya, i també en aquest punt es va pactar una divergència. El partit liderat per Puigdemont defensava un concert econòmic similar al que tenen el País Basc i Navarra. Concretament, els postconvergents apostaven per una modificació de la llei orgànica de Finançament de les comunitats autònomes que establís «una clàusula d’excepció de Catalunya que reconegués la singularitat en què s’organitza el sistema institucional de la Generalitat» i que facilités «la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya». En canvi, el PSOE optava per obrir «un diàleg singular sobre l’impacte de l’actual model de finançament sobre Catalunya».

En aquest punt sí que hi ha hagut avenços, però no en el sentit que esperava Junts. En realitat, la negociació d’aquest assumpte la lidera actualment ERC, soci del PSOE i també del Govern de Salvador Illa al Parlament. Els postconvergents no han aconseguit fer-se un lloc en aquest debat i ara, una vegada trencats els ponts amb el PSOE, previsiblement aprofitaran per menys tenir qualsevol acord a què puguin arribar socialistes i republicans, com ja van fer a l’estiu amb el pacte de l’última reunió bilateral.

L’aprovació de la llei d’ amnistia sí que s’ha complert. De fet, es tracta del principal èxit de la legislatura que pot exhibir Junts, i també ERC. No obstant, per als postconvergents és una victòria amarga perquè no ha permès que el seu líder pogués tornar a Catalunya sense risc a ser detingut, i tampoc ha aixecat la inhabilitació del secretari general, Jordi Turull. Els dos dirigents, igual que altres líders independentistes com Toni Comín o Oriol Junqueras, segueixen a l’espera que el Tribunal Constitucional resolgui els recursos d’empara i digui si se’ls ha d’aplicar la llei. El tribunal de garanties ja va avalar la constitucionalitat de la norma al juny, però queda pendent que es pronunciï sobre el delicte de malversació, ja que el Suprem va considerar que entrava dins de les exclusions.

Ha transcendit poca informació de les negociacions que han mantingut els dos partits al país helvètic, però Junts ha exigit en més d’una ocasió als socialistes que assegurin la tornada de Puigdemont. També han reclamat al PSOE que apliqui una espècie d’«amnistia política» al seu líder, una cosa que podria traduir-se en una reunió amb Sánchez. Fins al moment tampoc s’ha produït aquesta trobada, tot i que Illa sí que va viatjar a Brussel·les per veure’s amb l’expresident.

També es va pactar ampliar la participació directa de Catalunya en les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals, i no hi ha hagut avenços.

Notícies relacionades

Feijóo vaticina que el relleu de Mazón «sortirà bé» i Vox avisa: «No tenim por d’eleccions»

Feijóo crida a unir el vot davant la «corrupció» del PSOE: «A Andalusia i a Espanya el PP és l’únic camí»

A més, arran de la negociació oberta, Junts va arribar a altres acords amb el PSOE, i molts tampoc han acabat sent una realitat. Els més coneguts són la delegació de competències en immigració a la Generalitat o l’ oficialitat del català a la Unió Europea, però també en aquest apartat hi ha la publicació de les balances fiscals i de l’execució pressupostària, o les lleis impulsades per Junts al Congrés contra la multireincidència i les ocupacions de pisos.

Malgrat la ruptura, Junts diu que espera que el PSOE compleixi alguns dels compromisos endarrerits. No obstant, no s’esperen avenços en cap de les qüestions –ni referèndum ni concert econòmic– que van portar Puigdemont a qualificar l’acord com a històric dos anys enrere.