Fórmules vàries sense efectes clars

L’abolició de la prostitució, que el Govern ha incorporat en el seu pla d’igualtat, no té una resposta unívoca en el moviment feminista ni en els partits. La legislació de la indústria del sexe a Europa ofereix fórmules diverses segons el país, però cap dona resultats clars.

Alemanya.

D’Alemanya solen afirmar els mateixos mitjans del país que és el bordell legal més gran d’Europa. La prostitució no està prohibida, ni per als que l’exerceixen, ni per als que paguen per tenir sexe ni per als proxenetes, sempre que no abusin de la seva posició de domini. Està regulat per la llei de protecció de la prostitució, amb la qual es pretén defensar els drets bàsics dels treballadors i treballadores del sexe i evitar la seva explotació. Es va aprovar el 2002, es va millorar el 2017 i estableix l’obligatorietat de registrar-se per exercir aquest ofici, així com de sotmetre’s a revisions mèdiques regularment. Hi ha unes 40.000 persones registrades. Un 35% d’aquestes persones són dones procedents de l’est d’Europa. Però la xifra real dels que exerceixen il·legalment la prostitució s’estima en unes 400.000 persones, desprotegides i a mercè de les màfies. Davant els problemes d’aquesta regulació, el bloc conservador al Parlament va elevar el 2024 una moció per a la seva prohibició. Va quedar encallada en el tràmit parlamentari.

Suècia.

Custodiar els treballadors del sexe i penalitzar els seus clients és la fórmula del model nòrdic, que va implantar Suècia el 1999. D’allí va ser importat a països com Islàndia i Noruega. Pagar per tenir sexe pot comportar sancions econòmiques o fins i tot penes de fins a un any de presó. Noruega va més lluny i prohibeix als seus ciutadans pagar a canvi de serveis sexuals a l’estranger. El propòsit és rebaixar la demanda de treballadors i treballadores del sexe. Els serveis socials els faciliten l’accés a habitatges socials, a cursos d’idiomes i a la sanitat pública. Segons estimen les autoritats sueques, en aquests 25 anys s’ha reduït a la meitat el nombre de dones que exerceixen la prostitució. Els crítics asseguren que aquestes persones han passat a la il·legalitat, on els seus clients potencials no se senten vigilats.

Països Baixos.

Fins fa poc, el cèntric barri d’Amsterdam poblat d’aparadors, De Wallen o Barri Vermell, era un lloc de visita gairebé obligada per al turista de la ciutat neerlandesa. Allí s’exhibien treballadores del sexe a la recerca de potencials clients i degudament protegides. Si s’acorda un servei sexual, simplement es corre la cortina de l’aparador. Als Països Baixos, la prostitució està regulada en termes semblants als de qualsevol altre negoci. La llei vigent des del 2000 regula el seu exercici, els que l’exerceixen s’han de registrar, pagar impostos i visitar regularment el metge. Fa un parell d’anys, la decisió de les autoritats d’Amsterdam de netejar de prostitució i aparadors el De Wallen va posar en peu de guerra tant els que l’exerceixen com propietaris de comerços i cafès que treien partit de l’imant turístic. En lloc de quedar disseminats pel barri, l’activitat es traslladaria a un gran bordell o bloc amb un centenar de cabines individuals, botigues de productes eròtics i parades d’atenció sanitària. La resistència al trasllat s’ha convertit en una nova fita en el model de prostitució neerlandesa.

França.

Nou anys després de la llei del 2016, que va marcar un canvi important sobre com la política percebia el treball sexual a França, la "violència en la prostitució" continua sent "en gran manera invisible" al país, segons l’Observatori Nacional de Violència contra les Dones. Amb aquesta llei, es va eliminar el delicte de prostitució i es va substituir per la criminalització dels clients, amb multes d’entre 1.500 i 3.750 euros en cas de reincidència. A més, es va aprovar una ajuda financera per a la integració social de les víctimes de prostitució de la qual s’han beneficiat 1.783 persones. No obstant, les últimes xifres demostren que amb aquestes mesures no n’hi ha prou. El 2024 es van registrar 1.579 víctimes de proxenetisme, un 9% més respecte al 2021. D’aquesta xifra, 920 eren adultes, i 659, menors. El nombre de menors registrats com a víctimes de proxenetisme ha augmentat el 14% des del 2021.

Notícies relacionades

Un pacte per fer créixer el català

El Govern esperarà les eleccions per dissociar el fiscal de l’Executiu

Itàlia.

El proxenetisme és il·legal a Itàlia, però la prostitució exercida de manera individual és legal. Des d’aquest abril, aquesta activitat compta amb un codi d’identificació fiscal específic: el 96.99.92. Això permet que els que la practiquen com a treballadors autònoms es puguin registrar, pagar impostos i cotitzar a la seguretat social. Per contra, estan penalitzades totes les formes d’explotació de la prostitució aliena, com els bordells. Això inclou els centres de massatges que ofereixen serveis sexuals encoberts. I la prostitució a la via pública pot ser sancionada amb multes administratives.