Feijóo vol amarrar bé els seus en el debat fiscal

Alberto Núñez Feijóo reuneix a finals de la setmana vinent els seus presidents autonòmics per exhibir el poder territorial del partit una vegada més i, sobretot, per assegurar la unitat de la seva formació en un assumpte especialment sensible: el finançament autonòmic. L’acord fiscal entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa continua sense concretar-se prou. Tot i que el Govern s’esforça per parlar de "finançament singular", els independentistes celebren el concert aconseguit, similar al model basc. I veus autoritzades del socialisme com Josep Borrell també l’han assenyalat en els mateixos termes.

Dimecres vinent, dos dies abans que la plana major del PP es reuneixi, la vicepresidenta econòmica, María Jesús Montero, compareixerà al Senat per exigència dels conservadors. Aquesta intervenció serà l’avantsala del conclave de Feijóo i els seus ja divendres a Madrid, amb l’objectiu de tenir nous detalls. Que el Govern sortís al pas de les crítiques pel seu pacte amb ERC obrint-se a parlar amb altres autonomies i atendre la seva singularitat, va tornar a posar en un compromís el PP. Ja va passar la tardor passada quan Pedro Sánchez va acordar una quitació de deute per a Catalunya (governada llavors per ERC) de 15.000 milions d’euros. El PP va aconseguir llavors mantenir la unitat, però hi va haver dubtes. Sobretot per comunitats autònomes que també necessiten un alleujament similar al català com, per exemple, és el cas de la Comunitat Valenciana.

Aquesta promesa de "cafè per a tothom" va fer saltar les alarmes entre els conservadors, convençuts que necessitaven mantenir una posició conjunta i no sucumbir als cants de sirena d’Hisenda. El mateix, diuen ara en l’entorn de Feijóo, que amb el concert fiscal. "Confiem i sabem que els nostres presidents defensaran la solidaritat", repeteixen a Génova. Hi ha dirigents a la cúpula que, no obstant, esperen que el Govern no posi excessiva pressió buscant una bretxa en el partit de l’oposició. "És difícil per a algunes autonomies resistir-se a una ajuda semblant. Algunes ho necessiten molt i acumulen anys de greuges molt forts pel sistema de finançament", reconeix un dirigent nacional a aquest diari.

València i Múrcia, a la cua

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

El mateix Carlos Mazón, president de la Generalitat valenciana, mirava d’aclarir dubtes aquesta setmana: "Està fora de tot dubte que hi ha d’haver un mur contra la insolidaritat, el privilegi i la desigualtat. No es pot consagrar la idea que per viure en un lloc determinat la teva capacitat de finançar la teva salut sigui millor o pitjor que la d’un altre espanyol", deia en una entrevista a Espejo Público. No obstant, el president valencià també posava èmfasi que existeixen "aquestes singularitats" a cada territori.

Sobre l’acord va arribar a dir que caldria esperar a veure els detalls: "Una altra cosa és la lletra petita. L’autonomia i la singularitat de cada un... És veritat que alguns partim de molt avall", es queixava, recordant que la seva comunitat i la Regió de Múrcia són les últimes de la cua. Va arribar a fer comparacions amb el cas català: "La diferència és que nosaltres quan demanem una singularitat, el que demanem és un anivellament per estar amb els altres", va remarcar el líder dels populars valencians.