El Govern rebat ERC i ofereix el finançament català a les autonomies

Quan el PSC i ERC van segellar el seu pacte per a la investidura de Salvador Illa, que recull un nou sistema de finançament per a Catalunya pel qual la comunitat recaptarà tots els impostos generats al seu territori, el Govern va deixar que els republicans monopolitzessin el relat. En un acord sotmès a tants riscos com aquest, la Moncloa no volia afegir noves amenaces per alguna declaració de Pedro Sánchez i els seus ministres. Així que es va mantenir en silenci, mentre les crítiques es multiplicaven entre els líders territorials del PSOE, fins que Illa va arribar al Palau de la Generalitat. Però ara que ha aconseguit aquest objectiu, la situació ha canviat.

Davant el discurs d’ERC, que en un diagnòstic àmpliament compartit fora de les files republicanes considera que el nou sistema suposarà un "concert econòmic" per a Catalunya, el Govern, a través de la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha passat en els últims dies a negar aquesta expressió. L’Executiu es limita a parlar de "finançament singular" i a cenyir-se al contingut literal de l’acord. Però també va més enllà de les paraules que apareixen al document. Al nou sistema, que encara ha de ser aprovat al Congrés per entrar en vigor, en un tràmit parlamentari de resultat incert, també podran sumar-se les autonomies que així ho desitgin, comencen a apuntar els socialistes. No es tracta, per tant, d’un model tancat, específic per a Catalunya. Com la quitació del deute també pactat amb ERC a canvi del seu suport a Sánchez, està obert a altres territoris.

Suports a la Cambra Baixa

En unes paraules que van quedar enfosquides pel seu rebuig frontal a fer servir l’expressió "concert econòmic" i la reacció posterior d’ERC, que va amenaçar de retirar el seu suport al Govern si s’incomplia el que s’ha pactat, Montero va cridar dimecres passat les comunitats a "inspirar"-se en el nou model català per "explorar altres rutes i camins" diferents del sistema de finançament de règim comú, que opera per a totes, excepte per a Euskadi i Navarra. El nou model, va afegir, "dona una nova mirada que pot tenir interès per a tot el territori".

L’oferta de l’Executiu pretén desactivar el malestar que ha despertat l’entesa amb ERC en moltes autonomies, tant les governades pel PP com pel PSOE, i va especialment dirigida a aquelles menys afavorides amb el sistema actual, aprovat el 2009 i caducat des del 2014: Andalusia, la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Múrcia.

Es tracta d’una aposta a mitjà termini. Per entrar en vigor, el model català, que parla de "solidaritat" interterritorial sense grans concrecions i evita quantificar la quota que abonaria la Generalitat al Govern central per sufragar els serveis que l’Estat presta a la comunitat, necessita ser validat al Congrés dels Diputats a través d’una reforma de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes. El Govern no ho tindrà gens fàcil amb alguns dels seus socis tradicionals. Sense comptar el descontentament dins del PSOE, amb barons tradicionalment pròxims a Sánchez com l’asturià Adrián Barbón i el castellanolleonès Luis Tudanca criticant l’acord, hi ha unes quantes peces que no acaben d’encaixar. Junts parla d’"engany", mentre el PNB, alguns dels corrents que integren Sumar i el BNG han pres molta distància davant el pacte amb ERC.

Contra el debat "nominal"

Notícies relacionades

Mas acusa Fernández Díaz i Cospedal d’organització criminal

Catalunya preveu regularitzar 200.000 immigrants els pròxims dos anys

I després hi ha els republicans, que dimecres passat es van regirar contra les paraules de Montero sobre la "mentida" que segons el seu parer suposa parlar de "concert econòmic" per a Catalunya. Alguns membres del Govern afirmen que la vicepresidenta no va estar gaire "hàbil" aquell dia, però la Moncloa demana centrar-se en les conseqüències de la investidura d’Illa, deixant enrere la llarga dècada de governs separatistes a la Generalitat, i celebra que ara ja no s’estigui parlant de la independència de Catalunya, sinó d’autogovern.

L’Executiu, en aquest sentit, dona la benvinguda al fet que el finançament autonòmic es trobi ara en el primer pla del debat polític. És un assumpte en el qual Sánchez se sent còmode, i ressalta sempre que li pregunten que des del 2018, any en què va arribar a la Moncloa, el Govern ha injectat al sistema 250.000 milions d’euros més que el PP en els sis anys anteriors.