Pedersen suma la seva tercera victòria en el Giro

Tot i que sigui el velocista més ràpid del Giro, cal treballar per la victòria. No hi ha triomf fàcil, ni tan sols per a Mads Pedersen, que va sumar ahir la tercera etapa, de cinc de disputades, com a mostra que en aquests moments i fins que arribi la muntanya és el corredor més fort de la cursa.

El Giro circula aquests dies pel sud d’Itàlia. La cinquena etapa va acabar a la cinematogràfica ciutat de Matera, on Pedersen va tornar a demostrar que cada vegada sembla millor ciclista i, almenys, entre els velocistes purs i fins, és el que supera millor els empits o petites muntanyes, a l’estil del que feia Óscar Freire fa un parell de dècades.

Per això, el danès és al capdavant de la general, vesteix la maglia rosa i reconforta els companys del Lidl-Trek amb una col·lecció de triomfs que potser augmenta avui, a Nàpols, un altre dia de perfil pla abans que demà s’afronti la primera etapa de muntanya. I, per això també, el conjunt nord-americà està orgullós de tenir-lo al seu servei; tant, que ja ha fet públic l’acord segons el qual Pedersen es mantindrà lligat al Lidl-Trek de manera vitalícia. Té 29 anys i confien plenament en ell.

Notícies relacionades

Fernández Borbalán i un CEO corporatiu lideraran el nou CTA remodelat al gust del Reial Madrid i els clubs

El Barça fitxa el base argentí Juani Marcos fins al 2027

En un dia marcat per una escapada en la qual va figurar fins a 13 quilòmetres de la meta el corredor Lorenzo Milesi, embarcat en les files del Movistar, el pilot va deixar madurar la llarga fuga sabedors tots que era impossible que arribés a Matera, sobretot perquè l’última part del traçat era trencat i una costa enduria la prova a falta de dos quilòmetres per a la meta.

Allà es va observar la intel·ligència de Pedersen. Va intuir que el percentatge era una mica dur per a ell i es va endarrerir, sense cremar-se, sobretot quan Primoz Roglic es va posar a tirar, un petit tret a l’aire per comprovar si algun contrincant patia més del compte. Pedersen, a poc a poc, a només 500 metres, va anar recuperant posicions per triomfar en un esprint per davant de l’italià Edoardo Zambanini i Tom Pidcock.