TELEVISIÓ I MAS
Perdó

A veure, més que perdó, que em sembla un terme molt dur quan parlem d’entreteniment, demano disculpes als meus lectors habituals d’El Periódico perquè vaig prometre divendres passat no comentar res aquesta setmana sobre La familia de la tele. Però sovint els esdeveniments estan per sobre de les promeses.
Ahir vam viure una cosa poc (o mai) vista a la televisió: després de set programes d’audiències sota mínims del tot inesperades i que ningú suposava ni en el pitjor dels escenaris, una copresentadora i figura rellevant de l’espai, Belén Esteban, anuncia que vol deixar el vaixell en el vuitè programa en una actitud per a mi insolidària, covarda i poc professional.
Des d’aquell moment, el plató es va convertir en un exercici d’autocrítica oberta mai vist, de les que es fan a les 9 del matí a la redacció i sense que hi hagi càmeres. Les principals cares del programa van aportar reflexions com la de la mateixa Belén quan va dir "estic acostumada a fer un altre tipus de televisió", com si en el passat hagués presentat La clave o Los conciertos de La 2. O sigui, que es va posar en marxa el ventilador de la merda: "No vull estar en aquest programa; la gent està farta de Terelu, començo un tema i se’m talla, no puc acabar una frase, no estic bé aquí".
Va assegurar que no mirava audiències. Ho sento. Per aquí no passo. Segur que amb un 22% cada dia Belén hauria dit el que ahir va argumentar. Un mes abans de l’emissió vaig advertir del difícil encaix d’aquest espai a la tele pública, els programes històrics referits al cor de la qual han sigut sempre presentats des del respecte i l’elegància, on mai hi va haver debat previ dubtant del format, amb Cristina García Ramos, Sonia Ferrer o Anne Igartiburu. Res a veure amb el safareig actual.
La familia és un programa contra natura a La 1. És com emetre concerts de música clàssica a Telecinco en lloc de Supervivientes. En setmanes prèvies a la primera emissió, les expectatives i els senyals que ens enviava l’ens van ser sempre en format guanyador i de l’estil "aparteu-vos els altres que venim a demostrar que som els millors en l’entreteniment".
I a tot això, Frank Blanco, calladament i de qui parlaré un dia, presentant a Telecinco un espai d’entreteniment, sense donar lliçons a ningú, ni venint a inventar el gènere i obtenint audiències superiors a La 1.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sentència del TSJC Condemnen la Sagrada Família per acomiadar una treballadora l’endemà de deixar d’estar blindada per tenir un fill
- De compres ¿Quan comencen les rebaixes d’estiu 2025? Dates de Zara, Mango i El Corte Inglés
- Préstecs Emancipació Illa llança una línia de crèdits sense interessos per ajudar els joves a pagar l’entrada del seu primer habitatge
- Un paracaigudista resulta ferit molt greu a Empuriabrava
- Repàs a 10 alcaldes de l’àrea de Barcelona en l’equador del mandat
- Arrencada del curs polític El Parlament celebrarà el debat de política general el 7, 8 i 9 d'octubre
- Educació El psicòleg Álvaro Bilbao recorda les cinc preguntes que has de fer al teu fill abans que sigui tard
- Sense sortir de la comarca El poble a només 30 minuts de Rubí ideal per a una escapada de natura sense sortir del Vallès
- UNA RECONSTRUCCIÓ PROFUNDA Guardiola transforma el vell City fitxant un altre Pep
- Club Entendre-hi + Animals i plantes Cinc plantes per foragitar els mosquits de casa aquest estiu