TELEVISIÓ I MAS
Perdó

A veure, més que perdó, que em sembla un terme molt dur quan parlem d’entreteniment, demano disculpes als meus lectors habituals d’El Periódico perquè vaig prometre divendres passat no comentar res aquesta setmana sobre La familia de la tele. Però sovint els esdeveniments estan per sobre de les promeses.
Ahir vam viure una cosa poc (o mai) vista a la televisió: després de set programes d’audiències sota mínims del tot inesperades i que ningú suposava ni en el pitjor dels escenaris, una copresentadora i figura rellevant de l’espai, Belén Esteban, anuncia que vol deixar el vaixell en el vuitè programa en una actitud per a mi insolidària, covarda i poc professional.
Des d’aquell moment, el plató es va convertir en un exercici d’autocrítica oberta mai vist, de les que es fan a les 9 del matí a la redacció i sense que hi hagi càmeres. Les principals cares del programa van aportar reflexions com la de la mateixa Belén quan va dir "estic acostumada a fer un altre tipus de televisió", com si en el passat hagués presentat La clave o Los conciertos de La 2. O sigui, que es va posar en marxa el ventilador de la merda: "No vull estar en aquest programa; la gent està farta de Terelu, començo un tema i se’m talla, no puc acabar una frase, no estic bé aquí".
Va assegurar que no mirava audiències. Ho sento. Per aquí no passo. Segur que amb un 22% cada dia Belén hauria dit el que ahir va argumentar. Un mes abans de l’emissió vaig advertir del difícil encaix d’aquest espai a la tele pública, els programes històrics referits al cor de la qual han sigut sempre presentats des del respecte i l’elegància, on mai hi va haver debat previ dubtant del format, amb Cristina García Ramos, Sonia Ferrer o Anne Igartiburu. Res a veure amb el safareig actual.
La familia és un programa contra natura a La 1. És com emetre concerts de música clàssica a Telecinco en lloc de Supervivientes. En setmanes prèvies a la primera emissió, les expectatives i els senyals que ens enviava l’ens van ser sempre en format guanyador i de l’estil "aparteu-vos els altres que venim a demostrar que som els millors en l’entreteniment".
I a tot això, Frank Blanco, calladament i de qui parlaré un dia, presentant a Telecinco un espai d’entreteniment, sense donar lliçons a ningú, ni venint a inventar el gènere i obtenint audiències superiors a La 1.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Turisme de masses Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears
- La fuga d’agost del 2024 Sallent reconeix que els Mossos no van sospesar la fugida de Puigdemont
- Baròmetre municipal La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»
- Tempesta judicial i política L’empresonament de Cerdán noqueja Sánchez, que no pot desviar el focus
- TURISME DENTAL Alerta sobre la nova moda de viatjar al Marroc a la recerca del somriure perfecte: «És una temeritat»
- Rellotge biològic masculí La ciència confirma que l’edat del pare és clau en el desenvolupament del fetus i la salut del nadó
- L’empresonament de Cerdán Junts insta el PP a reunir-se amb Puigdemont si vol abordar una moció de censura a Sánchez
- Tall de llum Una avaria deixa 1.200 abonats sense electricitat durant tota la nit a Barcelona
- Investigació Detinguts dos homes a Las Palmas per les filtracions de dades sobre ministres