Operació Catalunya

Mas acusa Fernández Díaz i Cospedal d’organització criminal

L’expresident es querella contra l’exministre, l’exdirigent del PP i altres càrrecs

El expresident Artur Mas, durante la rueda de prensa en el Palau Robert

El expresident Artur Mas, durante la rueda de prensa en el Palau Robert / Mariona Puig / ACN

1
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’expresident de la Generalitat Artur Mas va presentar una querella contra l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal per la coneguda com a operació Catalunya i per l’espionatge que va patir amb el software Pegasus.

La querella també va dirigida contra el número dos de Fernández Díaz, l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez; contra diversos ex alts càrrecs de la Policia Nacional del moment –com José Manuel Villarejo, Eugenio Pino o Marcelino Martín-Blas– i del CNI –Félix Sanz Roldán i Paz Esteban–, així com contra responsables de l’empresa que comercialitza el programa de ciberespionatge –NSO Grup–.

Notícies relacionades

Mas els acusa de fins a vuit delictes, entre els quals els d’organització criminal, falsedat de funcionari públic en document oficial, malversació de recursos públics, revelació de secrets i lesió de drets fonamentals. La denúncia –de 103 pàgines– no descarta sumar-hi altres querellats en funció de les proves que pugui aportar la instrucció del cas. I és que, durant una roda de premsa al Palau Robert de Barcelona, es va mostrar "convençut" que hi havia altres implicats, i va apuntar directament a l’expresident del Govern central, Mariano Rajoy, i l’exvicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.

No obstant, va dir que no "contempla" sumar dirigents del Govern del PSOE en la demanda, malgrat que l’espionatge es va mantenir en la seva primera etapa al capdavant de l’Executiu. "No vol dir que no sigui possible, però no ho contemplo clarament", va detallar, argüint que el gruix de la seva vigilància va ser durant el període dels populars a la Moncloa. L’expresident va fer aquest pas després que el grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab revelés nous detalls de com va ser espiat, entre els quals que hauria rebut infeccions al mòbil durant cinc anys.