El Govern declara il·legal la sentència a mort de Companys

El Govern va reconèixer que el president de la Generalitat Lluís Companys, afusellat pel règim franquista, "va patir persecució per raons polítiques i ideològiques", i va declarar "il·legal i il·legítim" el consell de guerra sumaríssim que el va jutjar, així com la sentència que el va condemnar a mort. Arran de les peticions del Govern d’ERC, el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica del Govern va fer arribar al Departament de Justícia de l’Executiu una declaració de reconeixement i reparació personal cap a la figura de Companys, d’acord amb la qual va ser "represaliat" per ser el president de la Generalitat, segons van informar ahir els dos executius.
La declaració de reparació considera "il·legítimes i nul·les les condemnes del consell de guerra i les sentències emeses per aquests i altres tribunals contra el president" de la Generalitat, fetes fa gairebé 84 anys.
"Represaliat i afusellat"
Notícies relacionadesD’aquesta manera, i per primera vegada, el Govern reconeix de forma oficial que Companys va ser "represaliat, condemnat i afusellat per ser el màxim representant de la Generalitat i per la seva militància i ideologia". En concret, el text del Govern assenyala que Companys va ser condemnat per "haver sigut advocat dels sindicats únics i de la CNT, per haver organitzat la Unió de Rabassaires, per haver sigut fundador d’ERC, per haver proclamat la República el 14 d’abril de 1931 i per càrrecs públics exercits durant la Segona República, concretament per haver ocupat la presidència de la Generalitat" de Catalunya.
Per tot això, el Govern declara "il·legals i il·legítims tant el Tribunal Regional de Responsabilitat Política de Barcelona com el consell de guerra sumaríssim" que van enjudiciar Companys. Així, l’Executiu considera que Companys té "dret al reconeixement i a obtenir la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva".
- Pep Guardiola i Cristina Serra, a prop de firmar el divorci
- Cas sota investigació L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe
- Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut
- Genealogia ¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez
- Els comicis del 2027 Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament
- Mor Margot Friedländer, supervivent de l’Holocaust
- Nou Pontífex Parla l'investigador de Tortosa que va dissoldre la secta Sodalicio del Perú: "El papa Lleó XIV va tenir un paper imprescindible"
- Cita internacional el 10J La Sagrada Família de Barcelona convidarà el Papa Lleó XIV pel centenari de Gaudí al juny de 2026
- Febre per Bad Bunny: 10 concerts a Madrid i 2 a Barcelona
- Mor James Foley, el director predilecte de Madonna i responsable de dues pel·lícules de la saga ‘Cincuenta sombras de Grey’