Illa reclama reforçar la UE davant les «amenaces» dels aranzels i la guerra a Ucraïna

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reclamat aquest divendres «reforçar» la Unió Europea davant les tres amenaces que considera que plana sobre el continent. Les dues primeres venen de fora i són la «incomprensible guerra aranzelària» i l’agressió russa a Ucraïna. La tercera és als carrers de les ciutats europees: les desigualtats que «posen en risc la cohesió social». Davant aquests problemes, el president ha reclamat a la UE que «faci un pas endavant» i assumeixi amb urgència el seu «lideratge polític».

El discurs europeista d’Illa no és una novetat, però aquest divendres venia a tomb perquè és el Dia d’Europa. Es commemoren ni més ni menys que 75 anys de la Declaració Schuman, el cèlebre discurs del ministre francès Robert Schuman en el qual va proposar una nova forma de cooperació política a Europa i que es considera un dels pilars sobre els quals uns anys després es construiria la Unió. Des d’aleshores, el vell continent va construir vuit dècades d’estabilitat –amb alts i baixos– que llavors ningú hauria pogut imaginar.

La Generalitat ha celebrat un acte institucional per commemorar aquest dia i el diagnòstic d’Illa és que, transcorregut aquests 75 anys, Europa és un «model d’èxit», però que no pot relaxar-se. I no pot fer-ho perquè la guerra comercial iniciada per Trump, que ha allunyat els Estats Units de la UE, suposa un canvi de paradigma internacional a què Europa ha de fer front immediatament. Davant d’aquest repte, ha ofert la col·laboració de Catalunya com a bastió europeista. «Catalunya sempre ha exercit de pont i vol tornar a exercir de pont», ha dit.

La Generalitat ha commemorat el Dia d’Europa amb un convidat especial, Enrico Letta, que va ser primer ministre italià entre el 2013 i el 2014. Profund europeista, això no ha evitat que formulés algunes crítiques i advertències sobre com en els últims temps ha exercit la UE el seu paper com a actor internacional. El seu principal retret és que Europa va actuar durant anys amb «ingenuïtat estratègica» perquè «va externalitzar l’energia a Rússia, la indústria a la Xina i la seguretat als Estats Units». Això, després, s’ha convertit en un problema.

La seva conclusió és que ara Europa ha de revisar tant els seus socis com la manera en què exerceix el lideratge. Letta ha advertit que el xoc europeu, primer amb Rússia i després amb els Estats Units, «no és una crisi més sinó un canvi d’era», i que s’ha de reaccionar com a tal. La seva recepta és actuar «sense complaença ni derrotisme» i amb extrema generositat: «Necessitem una Europa que pensi en les pròximes dècades i no en les pròximes eleccions».

L’extrema dreta

També ha pres la paraula el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, que ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria en les institucions europees. Ell ha glossat la història de la UE com un cas de «cooperació sense precedents» i com «el període de pau més llarg de la nostra història recent», però també ha advertit que la Unió, malgrat ser un «projecte consolidat», sempre ha d’estar «en constant evolució».

Notícies relacionades

El futur de García Ortiz: una petició de nul·litat i la incògnita de la seva continuïtat en la carrera

Feijóo reclama explicacions al president i un ple extraordinari

Duch, més enllà de les polítiques de Trump i el bel·licisme de Putin, ha assenyalat un perill intern als països europeus: els extremismes que busquen «dividir la societat escampant l’odi al diferent i debilitant la democràcia». Tot i que ell no ha posat etiqueta, es referia a l’auge de l’extrema dreta Davant d’aquesta situació, ha reivindicat que les dades asseguren que l’europeisme continua sent majoritari entre els ciutadans del continent: «No siguem tímids. Tenim el suport de la gent».

Després de finalitzar l’acte a la Generalitat, els assistents s’han desplaçat a la plaça Sant Jaume, on l’Ajuntament de Barcelona organitzava el seu propi acte institucional del Dia d’Europa. Allà, més dosis d’europeisme com a recepta per fer front a les incerteses del món que ningú pot negar. «Europa som tots, només avançarà si la fem avançar entre tots», ha destacat l’alcalde, Jaume Collboni.