Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"

És només el principi. És una represa perquè hi ha sectors que han tocat fons i es necessita un nou impuls, un lideratge. He passat sis anys i mig protegint una institució històrica dels catalans que la repressió espanyola volia humiliar. Tornar suposa tancar el cicle de la repressió.

¿A quin moment del 2017 ens porta aquesta represa?

No podem ignorar els efectes de la repressió i el càstig econòmic a Catalunya per part del Govern. Han passat moltes coses i el mal causat és molt gran. Ara bé, no es pot entendre l’octubre del 2017 agafant-ne només una part. És un procés, també, de coneixement de nosaltres mateixos i del nostre adversari. I aquesta maduresa i resistència l’hem de posar al servei del moment que comença ara.

¿Què és el que no va anar bé?

Jo he fet molta autocrítica. La meva proposta és tornar a asseure’ns tots els que vam fer l’octubre del 2017 i plantejar com continuem el que vam iniciar. Hi ha coses que no vam fer bé, però m’agradaria que l’altra part també ho analitzés. El constitucionalisme unionista no ha fet cap acte de contrició.

¿Quins han sigut els costos personals i polítics en el seu cas?

No he volgut confondre el meu patiment personal amb la meva lluita política, però els costos personals han sigut molt alts, en termes reputacionales, per exemple. Em fa molta gràcia que el PSOE ara estigui preocupat per les fake news. Mentre combat la notícia falsa que Sánchez se’n va anar amb el Falcon després de la seva declaració, que és mentida, a mi se m’acusa, de manera despectiva, d’haver-me’n anat dins d’un maleter, que és una altra falsedat. Tots aquests intents tenien l’objectiu de doblegar-me, a veure si em cansava.

¿Quan es va adonar que el podien empresonar?

Vaig enviar una carta a Rajoy proposant-li una negociació i la seva resposta va ser l’empresonament dels Jordis. Va quedar clar que la reacció seria una repressió ferotge. Vaig veure que les víctimes no seríem nosaltres, sinó el poble de Catalunya. Vaig prendre la decisió per evitar un conflicte més gran. Havia de preservar la presidència de la Generalitat fos quin fos el cost, fins i tot quedant-me tota la vida a l’exili. Això ho havia assumit.

Va dir a Sánchez que si volia una llista de casos de lawfare l’hi donaria. ¿La vinculació amb Rússia n’és un?

És un de tants, dels més ridículs. L’acusació de terrorisme em dol molt perquè he sigut sempre militant de la no-violència. Si [Sánchez] hi té interès [en aquesta llista], ens ho podem passar molt bé perquè als bancs del seu grup parlamentari trobarà gent que ha participat en la guerra bruta contra Catalunya.

¿Quines condicions hi ha d’haver perquè torni i sigui investit?

Seré al ple d’investidura, sigui qui sigui el candidat.

¿Quin resultat necessita per optar a la presidència?

Una majoria absoluta del bloc independentista. Si no es dona, amb les opcions de liderar que hi ha (o el PSC o nosaltres), som els que tenim més possibilitats en segona votació. L’única opció del candidat socialista és que el PP li doni els seus vots i aquest escenari és menys probable que el del bloc independentista.

Si no hi hagués suma independentista, ¿seria partidari de deixar governar Salvador Illa? Ell no tanca la porta als acords.

[Riu] Fantàstic, després d’arribar a un acord amb el PP per impedir que [Xavier] Trias fos alcalde de Barcelona la seva credibilitat és zero, i l’intent d’obrir aquesta possibilitat és crear confusió sobre la nostra convicció que no negociarem amb Illa.

¿És creïble un Govern ERC-Junts després de la ruptura?

Ha de ser més difícil fins i tot que hi hagi un acord entre els partits independentistes i els que ens van enviar a la presó i a l’exili. Ja ens hem posat d’acord en el passat, però, per primera vegada des del 2015, es trencarà l’empat tècnic que ens ha neutralitzat massa. I això facilitarà molt les coses.

En aquesta majoria independentista, ¿hi inclou Aliança Catalana?

De cap manera.

¿Acabar amb el dèficit fiscal serà una condició en els Pressupostos Generals de l’Estat?

Tenim un deute reconegut per l’Estat i, alhora, una no inversió aprovada, que no ha executat. Doncs miri: deixarem de pagar el deute espanyol mentre liquidem les quantitats no executades a Catalunya.

Hi ha una doble pista: una negociació sobre l’estatus polític de Catalunya i una altra sobre la gestió del dia a dia.

Les dues van en paral·lel en l’espai de negociació de Suïssa. El que parlem amb el PSOE, ho mantenim sempre amb la màxima discreció, perquè volem que això funcioni. Ells van complint. Cada mes, excepte aquest, per la campanya, però ja tenim unes noves dates.

¿Com es fa la independència després de la declaració unilateral fallida?

Una manera de preparar-la és explicar molt poc com la preparem. Ens hem passat volent ser un moviment assembleari. No farem la independència cantant el Virolai ni regalant clavells a la policia. Ens hem de preparar molt millor i ser més assertius.

¿Quines condicions posaria a ERC i la CUP?

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

No he de posar-los condicions. Si puc governar, l’esforç i la generositat més gran em correspon a mi. I ho faré. Cal reprendre la conversa i construir una estratègia guanyadora. I hi ha una diferència: avui tenim un marc jurídic molt més nítid i estructures a fora per fer front a onades d’exiliats. Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat que el 2017.

¿Creu que s’ha avançat també en el reconeixement internacional? Va fallar el 2017.

No va fallar perquè no el vam demanar. I no el vam demanar perquè no estava a punt. Abans que el reconeixement hi ha d’haver coneixement. I ara aquest és més gran.