9J, unes eleccions crucials

Els electors dels 27 països membres de la Unió Europea elegiran entre el 6 i el 9 de juny els 720 diputats del Parlament Europeu, i dotaran així la institució d’una nova composició que reflectirà la correlació de forces en el conjunt de la UE i en cadascun dels estats membres. Aquestes dades ajudaran a saber de quina manera es podrà fer front als riscos a què s’enfronta el continent. Perquè, a una guerra a Ucraïna, que ja fa dos anys que dura, i una altra a Gaza, amb les tensions geopolítiques que generen el suport o les crítiques a Israel, s’afegeix l’ascens de l’extrema dreta, que es pot convertir en hegemònica en alguns dels principals països, com Alemanya i França. Són factors que, units a d’altres com la necessitat d’acabar amb la dependència energètica de la Unió, converteixen les eleccions en crucials per al futur de la pau i el benestar dels europeus.

No és clar, però, si gaires dels que estem cridats a votar d’aquí a tres setmanes som realment conscients de la transcendència del que està en joc. El president francès, Emmanuel Macron, va alertar fa poc que "Europa pot morir" si no es replantegen els seus models econòmic i de defensa. Però, sumits en el confort que encara ofereix la UE a la majoria dels seus ciutadans, molts ignoren aquest risc. Aquests són uns comicis en què la temptació d’emetre un vot de càstig als governs nacionals, que no cauran per això, és gran, i en què es dona poca importància al fet que és a Brussel·les on es decideixen qüestions que afecten els interessos i la convivència dels 448 milions d’habitants de la Unió.

Un dels perills que s’estudia per a l’immediat futur és, de fet, que el Partit Popular Europeu, que segons els sondejos serà la força més votada, s’inclini per forjar un pacte amb l’extrema dreta, la representació de la qual creixerà. Aquesta tendència respondria més a una lògica interna de cada estat que no pas a l’interès comú, però afectaria de manera molt negativa aquest interès. El més probable, però, és que es mantingui el pacte entre populars i socialistes, que porten dirigint la UE des que es va fundar, amb el suport dels liberals de Renovar Europa i d’Els Verds. Si fos així, l’alemanya Ursula von der Leyen podria repetir com a presidenta de la Comissió Europea, tot i que candidats d’altres grups també aspiren a ocupar aquest lloc.

Aquest pacte transversal seria, sens dubte, la millor opció. Però l’amenaça de la ultradreta hi és i la seva influència podria suposar un gir cap a posicions intransigents en qüestions essencials com la immigració, cosa que exacerbaria la xenofòbia i aniria contra els interessos d’una Europa envellida que necessita milions de treballadors immigrants per mantenir la seva economia i el seu estat de benestar. La seva influència, si no s’atura a temps, també podria provocar retrocessos en drets civils i socials, i serien impensables polítiques com les adoptades per fer front a la crisi de la covid-19. Aquestes mesures, complementades amb els fons Next Generation, han permès als països capejar la crisi i, juntament amb avenços com els del medi ambient, tot i que tebis, constitueixen el balanç més positiu de la legislatura que ara es tanca.