Puigdemont treu pit en precampanya de la seva batalla jurídica a Europa

"Ara tenim una capa de protecció més gran", afirma el candidat de Junts

Puigdemont treu pit en precampanya de la seva batalla jurídica a Europa

carLOTA CAMPS

1
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Mentre prepara la campanya del 12M i la seva tornada a Catalunya, l’expresident i candidat de Junts, Carles Puigdemont, vol reivindicar la seva batalla jurídica des de l’estranger i contrarestar els discursos que en els últims anys han posat en dubte la seva estratègia, davant els membres del seu Govern que van decidir enfrontar-se a la justícia espanyola i van tenir penes de presó. "Ara tenim una capa de protecció molt més gran", va remarcar ahir en un acte a l’oficina de Junts-Lliures per Europa a Barcelona.

A través de videoconferència, Puigdemont va introduir un estudi encarregat per la formació a diversos experts perquè avaluessin l’estat dels drets fonamentals a Catalunya i veiessin si els independentistes es podien considerar "grups objectivament identificables". Es tracta d’un concepte que va posar sobre la taula el Tribunal de Justícia de la Unió Europa fa més d’un any, en una sentència sobre les euroordres que responia al jutge del Suprem Pablo Llarena. La cort va considerar que a la Unió Europea s’havien de respectar la peticions de detenció i entrega entre països, però en va posar com a excepció els casos en els quals aquestes fossin dirigides contra Grups Objectivament Identificables de Persones (GOIP).

Notícies relacionades

Puigdemont creu que el mer fet que el tribunal obrís la porta a denegar euroordres en aquests casos dona ara una "capa de protecció molt més gran" als independentistes i pot "ajudar" altres casos. "Hem fet una aportació des de Catalunya al dret europeu", va reivindicar.

En l’acte també va participar la professora Neus Torbisco, coordinadora i editora de l’estudi que ha analitzat el text legal, i que considera que els catalans que estan a favor de l’autodeterminació "comparteixen uns trets" que fan que l’Estat "els tracti de manera discriminatòria".