Els amos de pisos turístics demanaran indemnitzacions si els treuen la llicència

Els propietaris i gestors de pisos turístics es rebel·len contra el decret llei de la Generalitat que faculta els ajuntaments a reduir o eliminar l’oferta de pisos turísticos legals i a exigir-los una llicència urbanística en els pròxims cinc anys. La seva artilleria, en plena campanya electoral a Catalunya, són les xifres i l’amenaça d’una batalla judicial per exigir indemnitzacions si els impedeixen mantenir la seva activitat. Asseguren que només 7.500 llicències (de les 10.700 vigents) estan actives, que el 70% de la despesa dels seus hostes és clau per al comerç i restauració de proximitat, que Barcelona no podria mantenir el seu turisme d’incentius i congressos sense la seva oferta, que suposa l’única via d’allotjament domèstic controlable. I, sobretot, que amb els cinc anys de marge que se’ls dona per adaptar-se a la nova regulació no n’hi haurà prou com a "indemnització" per erradicar-los, perquè molts aniran a la via judicial.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya va ser ahir escenari d’un debat, organitzat per la la Federació Catalana d’Apartaments Turístics, Federatur, que va comptar amb Gonzalo Bernardos (professor d’Economia de la UB), Luis Falcón (director d’inAtlas, d’anàlisi de big data i geomàrqueting), Pablo Molina (advocat i soci de Garrigues) i David Riba (president de Federatur), moderat per Marian Muro (consultora de turisme i fins fa poc directora de Turisme de Barcelona). Van analitzar la nova regulació impulsada pel Govern i l’efecte (o no) d’aquesta activitat en la crisi de vivenda que viu Catalunya. La mesura toca de ple uns 100.000 pisos turístics a Catalunya, dels quals estimen que el 46% estan actius i que en molts casos es tracta de segones residències, només llogades uns dies a l’any, i la casuística dels quals és molt diferent a la de municipis com Barcelona, va destacar Riba.

Bernardos va assegurar que l’oferta de pisos d’ús turístic a Barcelona és anecdòtica sobre les 800.000 vivendes de la ciutat, i que en canvi l’Administració no actua contra els que mantenen pisos buits, que en són molts més. Va precisar que de les 75.000 vivendes que segons l’INE no estan ocupades a Barcelona (vist el seu consum elèctric) només unes 11.000 estan realment disponibles perquè la resta compten amb titulars empadronats, només que les utilitzen esporàdicament, manté Falcón. Però el seu infraús també s’ha qüestionat.

"Populisme" i polítics

Notícies relacionades

Cal Trabal, l’últim reducte agrícola

Més de 113.000 persones disfruten la Nit dels Museus a Barcelona

Bernardos va responsabilitzar l’exalcaldessa Ada Colau de voler convertir Barcelona en "un poble" amb les seves restriccions durant els dos mandats que va viure i va criticar el "populisme" de les mesures contra els pisos turístics, igual que les noves per controlar la vivenda de temporada, convençut que no tindran recorregut. L’alcalde Jaume Collboni ja va anunciar la seva intenció de reduir dràsticament les llicències a la capital catalana.

Els ponents, molt crítics amb la regulació en general, observen el termini de cinc anys prorrogable a 10 que ha donat l’Administració com un període que pugui interpretar-se d’"indemnització" davant la possible eliminació de vivendes turístiques. Però l’advocat Pablo Molina va al·ludir a un exemple similar amb la llei de Costes, que contempla concessions de 30 anys per compensar vivendes afectades en primera línia de mar, i amb les quals no en tenen prou els propietaris, amb una sentència ja en el seu favor.