Sánchez reafirma a Rabat la seva aposta per la col·laboració amb el Marroc

L’abril del 2022, fa poc menys de dos anys, els dos països van firmar un nou marc, l’anomenat full de ruta, que va establir les bases de la seva cooperació en matèria migratòria, de seguretat, connexions marítimes, espais aeris o intercanvis comercials. En un moviment que va provocar un profund malestar en Unides Podem, llavors soci de Govern del PSOE, el document també deixava clar que per a Espanya la posició marroquina sobre el Sàhara Occidental era "la base més seriosa, realista i creïble per resoldre aquest desacord". Aquesta posició no ha canviat. "El Govern d’Espanya es reafirma", va explicar Sánchez.

"Avenços significatius"

Des d’aleshores, els llaços són cada vegada més estrets. Espanya és ja el primer soci comercial del Marroc. I el Marroc, el tercer d’Espanya fora de la UE, només per darrere dels EUA i el Regne Unit. El comerç bilateral entre els dos països va ser el 2022 de més de 20.000 milions d’euros. Continua augmentant, a falta de l’obertura de les duanes a Ceuta i Melilla, un assumpte que segons el Govern està molt avançat. "Per la part espanyola hi ha tot fet. Espero que aviat puguem tenir avenços significatius", va insistir el líder dels socialistes.

Acompanyat del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, Sánchez va aterrar a Rabat poc abans del migdia. Primer, va mantenir una trobada de més de dues hores amb el primer ministre, Aziz Akhannouch, en quà van abordar els projectes d’infraestructures que necessita el Marroc per allotjar el Mundial de futbol del 2030 juntament amb Espanya i Portugal i van repassar "la magnífica cooperació i coordinació en tots els àmbits de la seguretat com la lluita contra el terrorisme i les xarxes de migració irregular i de tràfic d’éssers humans", segons la Moncloa.

Més tard, el president va ser rebut en audiència pel rei Mohamed VI. No és habitual que el monarca es reuneixi amb líders europeus, expliquen els col·laboradors de Sánchez, i l’any passat, durant la reunió d’alt nivell que van celebrar els dos governs a la capital marroquina, el cap de l’Executiu no va mantenir una trobada d’aquest tipus, una cosa que va deslluir en part la cimera, al trobar-se Mohamed VI de vacances al Gabon.

Prèviament a la seva reunió amb el monarca, en una trobada informal amb periodistes durant el vol que el va portar a Rabat, el president va confiar a esgotar la legislatura, quatre dies després de l’enorme daltabaix socialista a Galícia, al passar de 14 a nou diputats i no aconseguir desbancar el PP de la Xunta. Fins i tot amb l’amnistia penjant d’un fil pels recels de Junts, Sánchez es va mostrar tranquil: "La legislatura durarà fins al 2027. Tinc tot el temps del món per tramitar iniciatives".

Però aquest ampli espai temporal de què presumeix el líder socialista depèn que s’aprovi la llei de la mesura de gràcia, que el partit de Carles Puigdemont rebutja en la seva redacció actual, al considerar que l’expresident de la Generalitat, investigat per terrorisme en el cas del Tsunami Democràtic, no queda prou protegit davant l’ofensiva de jutges com Manuel García-Castellón, de l’Audiència Nacional.

Sense ella, pot decaure tot, començant pels Pressupostos Generals de l’Estat, ja que els set escons de Junts resulten indispensables en cada una de les iniciatives. El límit perquè els socialistes, que compten aquí amb el suport d’ERC, i els postconvergents arribin a un acord al Congrés dels Diputats acaba el 7 de març, després de l’aprovació d’una pròrroga de 15 dies per part de la mesa de la Cambra baixa. Sánchez no en té cap dubte. La carpetada judicial al procés, va assegurar, tirarà endavant. El cap de l’Executiu va evitar donar qualsevol detall sobre la negociació, més enllà d’insistir que la llei no inclourà el terrorisme i l’alta traïció entre els delictes susceptibles de ser amnistiats, perquè una cosa així va en contra dels convenis europeus i seria tombat amb tota probabilitat pel Constitucional. Però no va descartar contrapartides a Junts que vagin més enllà de la mateixa llei.

"És important traslladar la meva convicció que aquesta important llei per a la superació de tot el que es va esdevenir el 2017 des del punt de vista judicial sigui constitucional i tingui totes les garanties jurídiques", va dir el líder socialista, hores més tard, durant una compareixença després d’entrevistar-se amb el rei Mohamed VI. Davant les tesis de Junts, Sánchez va insistir que la norma, tal com està, "cobreix tots els supòsits, tota la casuística que va involucrar centenars de persones".

Les tres lliçons

Notícies relacionades

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense

A partir d’aquí, Sánchez no projecta cap canvi en el rumb del Govern. Tot seguirà com fins ara, va remarcar el president, malgrat la severa derrota soferta diumenge a les urnes gallegues. L’única lectura nacional dels recents comicis, va argumentar, és la que va oferir Alberto Núñez Feijóo, al parlar d’un "plebiscit" sobre el seu lideratge en el PP.

Sánchez extreu tres lliçons de la debacle. Cap afecta el Govern central. D’una banda, la necessitat de construir lideratges territorials forts dins d’una conjuntura en la qual la majoria de les federacions del partit, després dels mals resultats de les autonòmiques i municipals del 28M, ja han iniciat el procés. De l’altra, la "dualitat del vot" a Galícia. Els socialistes van obtenir el 23J 486.832 vots i diumenge passat el candidat socialista a la Xunta només en va obtenir 253.750. I per últim, la necessitat que el "canvi" en aquells territoris on governa el PP el comandi el PSOE, en lloc de forces sobiranistes com el BNG, perquè aquestes, segons el president, solen provocar una reacció molt forta en l’electorat conservador.