Galícia posa a prova la resistència d’un PP que vol celebrar 20 anys a la Xunta

Tret de dos parèntesis, un dels quals motivat per una moció de censura, la dreta sempre ha governat a la comunitat. Al capdavant d’un possible canvi, els sondejos col·loquen el BNG.

Galícia posa a prova la resistència d’un PP que vol celebrar 20 anys a la Xunta

X. A. TABOADA

4
Es llegeix en minuts
X. A. TABOADA

Després de la campanya electoral més llarga, que pràcticament va començar l’endemà de les eleccions generals de juliol, els gallecs decideixen avui a les urnes qui ocuparà la Xunta, que es redueix en essència a dues úniques opcions: fer un gir i tornar a instal·lar l’esquerra a San Caetano 15 anys després, tot i que aquesta vegada amb el BNG al comandament, o continuar amb el PP al capdavant de la sala de màquines, partit que sumaria quatre anys més a l’Executiu autonòmic i s’acostaria als 20, d’esgotar-se la legislatura, governant de manera consecutiva sense que res ni ningú hagi sigut capaç de minar la seva resistència.

Però aquests comicis –com en qualsevol altra prova electoral, però en aquest cas més– transcendeixen com mai les fronteres gallegues. Són els primers després de les eleccions generals de juliol i la investidura fallida d’Alberto Núñez Feijóo i la controvertida de Pedro Sánchez, així com després de les polèmiques generades arran de la llei d’amnistia i l’ensopegada del PP nacional amb un indult condicionat. I tant el president Sánchez com el líder de l’oposició Feijóo han anat a totes en aquesta campanya gallega, en què s’han mogut amb claus de política nacional, de manera que el resultat tindrà influència, en una mesura o una altra, sobre els següents moviment de tots dos. Un en sortirà reforçat i l’altre, debilitat.

Pot haver-hi sorpresa

Tret de dos parèntesis, un d’ells motivat per una moció de censura, la dreta és la que ha governat sempre a Galícia. Després del tripartit de 1987 a 1989, el febrer de 1990 va entrar Manuel Fraga i va estar com a president 15 anys i mig. El va treure de la Xunta un bipartit encapçalament pel PSOE –amb Pérez Touriño– i secundat pel BNG i després de només una legislatura (2005-2009), el PP va tornar a treure majories absolutes amb Feijóo i va encadenar uns altres 15 anys seguits amb el bastó de comandament, amb Alfonso Rueda al capdavant els dos últims anys.

Ara, a les seves primeres eleccions com a cap de cartell, li toca avaluar a les urnes la fiabilitat del PP davant els gallecs. Només li val la majoria absoluta. El seu predecessor el va deixar amb 42 escons i les últimes enquestes –de fa una setmana– tornen a donar al PP, amb Rueda com a candidat, majoria absoluta, tot i que ajustada, amb 38 o 39 diputats.

Al bàndol de l’esquerra confien en un gir de l’electorat, perquè si bé ningú dubta de l’hegemonia del PP a Galícia i de la seva implantació a tot el territori, l’absoluta seria tan ajustada que pot haver-hi sorpresa. Al capdavant del canvi els sondejos col·loquen aquesta vegada el BNG i el seu cap de cartell, Ana Pontón, tota una veterana.

Aquestes són les seves terceres eleccions com a candidata a la Xunta. El 2016, les seves primeres, va obtenir només sis diputats, a l’ombra de les Marees i el PSOE; però a les segones, el 2020, va llançar el Bloc al seu millor resultat al Parlament, amb 19 escons. Ara podria superar-ho amb escreix i superar àmpliament la vintena.

Però per si sol no és suficient. Necessitaria el suport del PSOE, a què les enquestes prèvies tornen a situar en tercera posició i amb una pèrdua notable d’escons pel transvasament dels seus vots al BNG. Pel PSdeG es presenta José Ramón Gómez Besteiro, que va tornar l’any passat a la política activa després de mantenir-se fora set anys de la vida pública per diverses causes judicials que es van arxivar sense trobar cap indici de culpabilitat a la seva actuació.

El cas és que Besteiro va ser proclamat oficialment candidat a finals d’octubre i, seguint una tradició tàcita del PSOE, per una raó o per una altra, els socialistes canvien de candidat cada quatre anys. Però el suport al BNG, en cas que el PP no tingui majoria absoluta, està garantit.

Per la banda de l’esquerra competeixen uns altres dos partits que als seus orígens van tenir molt a dir a la política gallega, quan sota el paraigua d’En Marea i juntament amb altres formacions, van aconseguir 14 escons el 2016. El 2020 van desaparèixer i ara van per separat: Podem, d’una banda, i Sumar, la nova marca de Yolanda Díaz. Si Sumar treu escó, sortirà en suport del BNG i el PSOE.

Una tercera via

Però hi ha una tercera via als resultats d’aquesta nit: que el PP es quedi a un escó de l’absoluta però entri al Parlament Democràcia Ourensana. Segurament donaria suport a Rueda, ja que a Ourense tenen intercanviats entre els dos partits l’alcaldia de la ciutat i la presidència de la Diputació.

Però la lectura d’aquests comicis no només serà autonòmica, ja que la presència massiva de dirigents polítics nacionals de tots els partits ha volgut que la transcendència traspassi Pedrafita. Amb una majoria absoluta del PP Feijóo podrà respirar més tranquil a Madrid, apuntalar el seu lideratge i sobreposar-se a l’embolic d’admetre que va estudiar durant 24 hores l’amnistia i que s’obre a un indult condicionat a Puigdemont. Quedar-se a les portes de l’absoluta, li complicaria la carrera a la capital.

Notícies relacionades

Per a Pedro Sánchez seria un èxit, però només a mitges i a més amb un gran risc, desbancar el PP de la Xunta. La conseqüència negativa per al PSOE és que es faria a costa de brindar suport al BNG i acceptar el paper minvant dels socialistes a Galícia, si es compleixen els pronòstics de les enquestes.

I per descomptat, els comicis serviran per mesurar la nova aventura política de Yolanda Díaz a la seva terra, en què la seva candidata a la Xunta va deixar l’escó al Congrés dels Diputats sense estar-hi obligada.