El cas Pegasus
Tens interrogatori a l’exdirectora del CNI per l’espionatge a Aragonès
Esteban declara durant una hora davant el jutge en un clima de tensió per la filtració de part de la informació desclassificada
L’exdirectora del CNI, Paz Esteban, va declarar ahir com a investigada davant el jutge que instrueix la causa per l’espionatge a través de Pegasus al president Pere Aragonès. L’excap dels serveis secrets va ser interrogada a distància, per videoconferència des dels jutjats de Madrid, hores després que el Govern central remetés al magistrat les interlocutòries del Tribunal Suprem que van autoritzar el CNI a espiar amb Pegasus el mòbil del president català argüint que era líder dels CDR.
Esteban va declarar durant una hora davant el jutge de Barcelona Santiago García García, l’Advocacia de l’Estat que la representa, la fiscalia i la defensa d’Aragonès, liderada per Andreu van den Eynde, en un clima de tensió entre les parts per la filtració d’informació continguda a les interlocutòries judicials amb què es va autoritzar l’espionatge, segons fonts coneixedores de la filtració. L’interrogatori es va retardar unes dues hores pels problemes tècnics per connectar amb els jutjats de Madrid. A la sortida, l’advocat Van den Eynde no va voler fer declaracions davant l’advertència que els processos judicials són reservats.
L’excap del CNI, que va ser cessada arran de l’escàndol de Pegasus, va admetre al Congrés que el CNI va espiar una vintena de polítics independentistes, entre ells Aragonès, sempre amb l’aval del jutge del Tribunal Suprem encarregat del control dels serveis secrets, Pablo Lucas, però es va desvincular de la resta d’escoltes, fins a 65, denunciades per l’independentisme.
En la investidura de Sánchez
En la querella que Aragonès va presentar contra Esteban i el grup israelià NSO que comercialitza Pegasus, el president detallava inicialment tres atacs al seu mòbil els dies 4, 5 i 13 de gener del 2020 –coincidint amb la investidura de Sánchez–, però un informe pericial posterior va ampliar el període en què el telèfon va poder estar infectat entre el juliol del 2018 i el març del 2020.
El Suprem va avalar l’espionatge al mòbil d’Aragonès en tres interlocutòries a petició del CNI: una del juliol del 2019 per permetre l’atac amb el software maliciós i dues pròrrogues més de tres mesos de l’octubre del 2019 i del gener del 2020.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- família Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- Cotitzacions La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- El Malecón El Barça es fa trampes