¿Pedro Sánchez s’està acomiadant de nosaltres?

"Guarda més del que ensenyes, digues menys del que sàpigues [...] no t’ho juguis tot a una carta". William Shakespeare. La tragèdia del rei Lear Acte I escena IV.

¿Ja ha defallit Pedro Sánchez en aquests tres dies? A la seva "carta als ciutadans" de dimecres 24, publicada a les 7.09 hores, el president del Govern apunta que pateix "una operació d’assetjament i enderrocament per terra, mar i aire, per intentar fer-me defallir en l’àmbit polític i en el personal atacant la meva dona". Per tant, sembla legítim preguntar-se si a hores d’ara, a menys de dos dies del seu promès anunci dilluns vinent 29 d’abril, ¿hi ha defallit en el polític? És a dir: ¿presentarà la seva dimissió?

Vegem. El 3 de maig del 2023, EL PERIÓDICO va publicar una informació amb l’àudio de la reunió que van mantenir el comissari José Manuel Villarejo i Francisco Martínez, secretari d’Estat de Seguretat del govern de Mariano Rajoy, el 22 d’agost del 2014 a Madrid. Era un despatx en regla entre tots dos, en què Villarejo, segons afirma al començament de la gravació, que vam reproduir aquest dijous 25, arran de la carta de Pedro Sánchez, portava una primícia per investigar.

L’àudio reflecteix una reunió d’1.53 minuts. Hem reproduït una part d’aquest. El lector pot escoltar el "tema Pedro Sánchez", com l’anomena Villarejo, des del minut 8.08 fins al 12.53. Allà s’esbossa l’estratègia per aconseguir la mort política futura (a través dels establiments de saunes a Madrid dels quals havia sigut copropietari amb els seus germans Sabiniano Gómez Serrano, pare de Begoña Gómez), no ja del candidat, sinó del flamant secretari general del PSOE.

L’entrevista amb Villarejo

En la llarga entrevista que vam mantenir el director d’aquest diari, Albert Sáez i jo amb Villarejo, tenint en compte que en la conversa el llavors comissari s’enorgullia amb Martínez sobre la possibilitat que el Partit Popular, al qual pertany el secretari d’Estat, podia "matar" políticament Sánchez en el moment adequat, i, per tant, s’identificava de facto com a agent del PP, li vaig assenyalar el fet que ell ja celebrava la mort del secretari general socialista, és a dir, que no es tractava simplement d’una informació. Villarejo va desviar el diàleg: "Jo només vaig tenir accés a informació... La informació d’intel·ligència es rendibilitza per qui després pren les decisions...". La caça a Sánchez, doncs, havia començat almenys des d’aquest 22 d’agost del 2014. El president, emperò, assenyala a la seva carta: "Van ser conscients que amb l’atac polític no seria suficient i ara han traspassat la línia del respecte a la vida familiar d’un president del Govern i l’atac a la seva vida personal".

Amb això, sens dubte, es refereix tant a les informacions sobre presumpte tràfic d’influències de la seva dona, Begoña Gómez i, sobretot, perquè ell mateix el refereix, a la querella contra ella, admesa a tràmit el 16 d’abril passat (tot i que coneguda vuit dies més tard, a les 7.22 del matí del dimecres 24).

Sánchez, segons diu, no el va sorprendre: "Com és lògic faltava la judicialització del cas. Que és el pas que acaben de fer".

El president qualifica les informacions sobre les activitats de la seva dona com a "falsedats abocades" per diversos mitjans de comunicació i "que no hi ha cas", i fins i tot que els que han emprès aquesta campanya ho saben. Tant en els mitjans de comunicació com al Senat. Precisament, el mateix dimecres 24 a la tarda, abans que Sánchez donés a conèixer la seva carta, el Senat concretava un pas que havia anticipat feia setmanes: ampliar la comissió d’investigació del cas Koldo per investigar Begoña Sánchez.

I alhora, el president avança: "Com és lògic, Begoña defensarà la seva honorabilitat i col·laborarà amb la Justícia en tot el que se la requereixi per aclarir uns fets tan escandalosos en aparença, com a inexistents". Ja al marge de la querella, Sánchez fa el seu diagnòstic: van contra ell. L’atac a la seva dona és per la seva "opció política progressista".

La "coalició" de dretans

Aquest diagnòstic és que estem davant d’"una coalició d’interessos dretans i ultradretans que no toleren la realitat d’Espanya, que no accepten el veredicte de les urnes, i que estan disposats a escampar fang...". Sánchez "garanteix" als ciutadans que respondrà "sempre des de la raó, la veritat i l’educació". I és aquí on es produeix la gran esquivada.

"Necessito parar i reflexionar. M’urgeix respondre’m a la pregunta de si val la pena, malgrat el fang en què la dreta i la ultradreta pretenen convertir la política". Bé. I afegeix: "Arribats a aquest punt, la pregunta que legítimament em faig és ¿val la pena tot això? Sincerament, no ho sé. (...) Moltes vegades ens oblidem que darrera dels polítics hi ha persones...". Ve a dir: em puc doblar. O fer fallida. Soc com vosaltres. De carn i ossos. "Cancel·laré la meva agenda pública uns dies per poder reflexionar i decidir quin camí prendre", diu.

Precisament perquè no ha ofert una decisió final, la direcció del seu partit ha fet una gran mobilització que a la seva pregunta respon: "President, queda’t, val la pena". Tot i que en la direcció del partit s’ha apuntat que la pulsió que era subjacent en la carta, i en aquestes setanta-dues llargues hores posteriors, és la de la dimissió de Pedro Sánchez, la seva carta i el seu diagnòstic no condueixen en lògica formal a aquest desenllaç.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

Perquè, ¿dirà el president que no li val la pena continuar defensant el que ell anomena la seva "opció progressista" que ara el seu partit i una part de la societat ha sortit a defensar de manera inèdita?

El que sabem de Pedro Sánchez i de Begoña Gómez –fins ara– no condueix, segons ell mateix ha dit i escrit, a cap acte il·legal o corrupció. Investigacions autèntiques també de ciutadans i ciutadanes lliures de tota sospita són un aspecte de la democràcia que diem defensar. ¿I pot ser que el que no sapiguem estigui exercint aquesta pulsió...? ¿I el que no sapiguem podria justificar aquesta urgència a menys de dues setmanes de les eleccions del 12 de maig a Catalunya? No falta gaire perquè vegem el full de ruta que proposa la dimissió de Sánchez o el full de ruta del seu retorn a la primera línia.