La plantada del vocal Álvaro Cuesta permet que el sector conservador del CGPJ tiri endavant la seva declaració contra l’amnistia

Els vuit vocals del Consell General del Poder Judicial designats a proposta del PP que van forçar la celebració aquest dilluns d’un ple per tractar la futura llei d’amnistia aconseguiran el seu objectiu. L’absència del vocal progressista Álvaro Cuesta en el ple celebrat aquest dilluns va reduir la majoria necessària perquè la proposta tiri endavant, amb independència del que acabessin votant la resta de membres de l’òrgan. Finalment, ha tirat endavant amb nou vots a favor, cinc en contra i el vot en blanc del president suplent, Vicente Guilarte.

Als proposadors s’hi ha sumat el vocal també del sector conservador i magistrat del Tribunal Suprem Wenceslao Olea, mentre que Guilarte redactarà una explicació de vot en què evidenciarà que no està d’acord amb la iniciativa legislativa, però considera convenient esperar la tramitació de la proposició, assenyalen fonts de l’òrgan.

Al ser únicament 15 els vocals –14 de manera presencial i la progressista Pilar Sepúlveda de manera telemàtica–, la majoria absoluta es redueix a vuit vots, que són els mateixos que figuren en la proposta.

Notícies relacionades

La Fiscalia recorrerà la interlocutòria que implica Puigdemont a Tsunami perquè només veu desordres públics

El jutge irromp en les negociacions de l’amnistia a l’implicar Carles Puigdemont a Tsunami Democràtic

El text de la declaració institucional que es va posar inicialment sobre la taula posa de manifest la «intensa preocupació i desolació» de l’òrgan per la llei d’amnistia que el PSOE està ultimant amb ERC i Junts, en el marc de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern.

Cuesta, el vocal més pròxim al Govern, va anunciar la seva renúncia a la reunió en un escrit remès a Guilarte aquest diumenge en què arribava a tractar de «revoltats» els seus companys pel contingut de la reunió. Segons el parer d’aquest membre del Consell, que no ha aconseguit el suport de cap dels seus altres cinc companys de bloc en relació amb la plantada, el ple era «manifestament il·legal» perquè la seva finalitat és contrària «a l’ordenament jurídic i a les funcions constitucionals» de l’òrgan.