¿I ara què? Les 5 claus del futur immediat de l’acord de claredat de Pere Aragonès

En l’última dècada de la política catalana està assumit que tot president de la Generalitat ha de tenir una proposta per resoldre el conflicte postsentència de l’Estatut. Que ho aconsegueixi o no ja és una altra història. Artur Mas es va llançar amb la consulta del 9-N, Carles Puigdemont amb l’1-O i Quim Torra va proposar recuperar la unilateralitat, tot i que no el va seguir ni el seu propi partit. Pere Aragonès va saber des del principi que n’havia de tenir una de pròpia i la va formular el setembre del 2022: un acord de claredat, terminologia que remet al cas del Quebec, on hi ha hagut dos referèndums d’independència acceptats per l’Estat matriu, el Canadà.

La idea d’acord del president és presentar a l’Estat una proposta per abordar la resolució del conflicte formulada a partir d’una participació acadèmica –d’aquí ve l’informeque dimecres va revelar EL PERIÓDICO–, una participació dels partits, una altra dels ciutadans i les principals entitats del país i, finalment, el seu segell propi.

La primera estació per configurar l’acord de claredat ha sigut reunir nou experts perquè, a través de la política comparada, resolguessin cinc preguntes que els va formular el president. Qüestions enfocades a si el referèndum és un bon mecanisme de resolució de conflictes territorials i si n’hi ha alternatives. La idea era donar uns fonaments acadèmics a tota l’operació.

Sota la batuta del professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra Marc Sanjaume, han elaborat un informe de 64 pàgines on es proposen almenys cinc fórmules de referèndum possible que podrien encaixar en el cas català. La novetat és que es planteja que no només siguin sobre la independència, cosa que ha generat enrenou. També es parla dels ‘pros’ i els ‘contres’ d’aquest tipus de votacions i s’hi formulen algunes alternatives com la de les eleccions plebiscitàries.

La idea del president és exercir de mestre de cerimònies en tot el procés. Ell vol involucrar tota la societat en l’elaboració de l’acord final, però sap que, en última instància, tota la responsabilitat recaurà sobre la seva esquena, per la qual cosa vol tenir una influència directa en el resultat. Aquí és on haurà de fer equilibris. D’una banda, ha d’acceptar propostes de com més sectors hi vulguin participar millor. De l’altra, no vol incomodar aquest sector de l’independentisme que té com a marc mental no acceptar res que no sigui un referèndum estrictament sobre la independència amb resposta binària de ‘sí’ o ‘no’.

El president, de moment, guanya temps. Dimecres va dir que la seva opció era «un referèndum sobre la independència i que se’n puguin aplicar els resultats», una opció que sempre ha xocat amb governs tant del PP com del PSOE. Aquest dilluns se solemnitzarà la primera fase de l’acord de claredat. A les 10 hores compareixerà Sanjaume. Després es reunirà el Govern per abordar l’informe acadèmic i a les 13 hores compareixerà Aragonès.

No només el Govern de Pedro Sánchez li posarà les coses difícils al president. També ho farà l’oposició a Catalunya. Pel flanc independentista, ni a Junts ni a la CUP els sembla una proposta potent i l’han rebutjat des del principi. Pel flanc no independentista, no agrada ni al PSC ni als Comuns. Als socialistes, perquè els sembla tornar a un escenari de «ruptura». Als morats perquè, malgrat que la idea no els desagrada, creuen que el president en fa un ús «partidista».

Però el rerefons del rebuig no és tant la proposta en si mateixa, que encara està pendent de definir-se amb tots els seus matisos, sinó que cap partit de l’oposició té incentius per donar aire a un president que governa en minoria i a qui només aspiren a anar debilitant fins a la pròxima cita electoral. Els socialistes i els Comuns encara podrien estar disposats a jugar la partida de negociar els pressupostos, però difícilment jugaran la d’afegir-se a l’acord de claredat.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Tot i que en aquest projecte el president no tingui més suports que el d’ERC, encara tindrà una carta important per donar un impuls a l’acord de claredat. Serà el de portar-lo a la taula de diàleg entre la Generalitat i el Govern central perquè el PSOE, almenys, hagi d’escoltar-ho. És per això que, en les negociacions per a la investidura de Sánchez, ERC està donant tanta importància a ressuscitar aquest espai de negociació. La taula de diàleg seria la pista d’aterratge on portar l’acord.

Tot i que això no és garantia de res, Aragonès podria defensar que ell ja ha complert: en primer lloc, per haver presentat una proposta per resoldre el conflicte. En segon, per haver aconseguit presentar-la davant el Govern central. Al Palau de la Generalitat creuen que això donaria diversos beneficis. Per exemple, forçar el PSOE a presentar una proposta pròpia per a Catalunya o, per passiva, evidenciar que els socialistes no en tenen cap. També per poder defensar davant la comunitat internacional que la Generalitat té un pla per resoldre el conflicte de forma acordada i que és l’Estat qui no mou fitxa.