Feijóo vol ser Houdini; Sánchez, Obama

Aquests dies el líder del PP recorda Harry Houdini, l’il·lusionista hongarès que es va fer famós pels espectacles en què s’alliberava de cordes i cadenes i sortia de caixes tancades amb cadenats llançades al mar. Feijóo està en un espectacle d’escapisme polític similar, intentant fer creure els espanyols que és el mateix pactar amb la ultradreta en temps rècord que no voler res amb ells. Carlos Mazón, el seu baró al País Valencià, els ha cedit una vicepresidència i dues conselleries i ha acceptat clarament parlar de «violència intrafamiliar». María Guardiola, en canvi, a Extremadura, ha declarat de totes les maneres possibles que no pensa compartir el Govern autonòmic amb membres d’un partit que no admet que hi ha «violència masclista». ¿Què ha dit Feijóo davant aquesta diferència de criteri interna? En un increïble exercici de contorsionisme ha dit que les dues coses són correctes. 

Crida l’atenció la diversitat d’estratègies en un partit que s’ha vantat durant dècades de tenir un sol discurs a tot Espanya. El 23J es veurà si Feijóo, l’escapista, aconsegueix convèncer els espanyols a través de la il·lusió que aquesta contradicció no té importància i el primordial és que arribi «el canvi» a Espanya. 

Sánchez està en una altra missió també complexa. Després de gestionar una pandèmia, el ‘Filomena’, un volcà i la guerra a Ucraïna, com enumera sovint, el president del Govern sembla que s’ha adonat ara de la mala imatge que té en part de la societat espanyola. El secretari general del PSOE atribueix a alguns mitjans de comunicació aquesta percepció negativa, «deshumanitzada», i s’ha llançat a intentar mitigar-la. Només té un mes per aconseguir-ho. 

Aquests dies ja l’hem vist en un escenari construït pel PSOE en què conversa amb els seus ministres, a ràdios que tenia vetades (Onda Cero) i en formats poc freqüents: ja ha passat per ‘El intermedio’ i també anirà en els pròxims dies a ‘El hormiguero’. Sánchez somia ser una mica com Barack Obama. L’expresident dels EUA ha sigut un dels polítics que millor ha sabut fer bromes, ballar i moure’s als platós de televisió. 

Sánchez va començar a mirar d’humanitzar-se fa uns mesos, amb uns vídeos en què jugava a la petanca i prenia cafè amb joves. Però estaven tan preparats i tan guionitzats que l’efecte va ser contraproduent. Ara s’ha d’arriscar i anar a mitjans als quals no va des de fa anys i que han sigut especialment crítics amb les seves aliances parlamentàries amb EH Bildu i els independentistes catalans. 

El líder dels socialistes juga amb el temps i les enquestes en contra. Els seus ministres s’hi han afegit fent llargs fils de Twitter en què responen les informacions «falses» del PP. José Luis Rodríguez Zapatero li està donant un cop de mà i ha sortit a defensar la tasca del Govern amb una empenta que ha despertat l’orgull dels socialistes. Serà interessant veure si Felipe González s’afegeix en les setmanes vinents a la campanya. Seria una bonificació molt interessant davant l’electorat de centre. 

Sánchez té especial interès a enfrontar-se a un cara a cara amb Feijóo. Li va proposar fa setmanes celebrar-ne sis, però el líder del PP es resisteix fins i tot a tancar com i on serà el primer. La imatge fugissera del polític gallec demostra que els debats són perillosos per als que van guanyant a les enquestes, com és el cas. 

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

El cap de l’Executiu vol agafar en un renunci el contrincant i mirar d’erosionar la imatge de polític experimentat i moderat que té el president dels populars malgrat l’embolic amb Vox, com diria Mariano Rajoy.

Tant si Sánchez continua a la Moncloa com si hi entra Feijóo, el pròxim Congrés ha de posar per escrit d’una vegada en la llei electoral com s’han de regular els debats electorals. Són enfrontaments dialèctics amb un impacte en els votants que han de deixar de ser una cosa discrecional.